Política Macroeconòmica: Objectius, Tipus i Indicadors

Economia5,61 KB

Política Macroeconòmica: conjunt de mesures i instruments que utilitza l'estat per intervenir en l'activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país.

Objectius o fins: el creixement econòmic sostenible, la plena ocupació i l'estabilitat de preus.

Criteris de Política Macroeconòmica:

  • Sostenibilitat: el creixement econòmic s'ha d'incrementar o mantenir, però no a qualsevol preu. La riquesa i el benestar dels habitants d'un país no s'han de conseguir per qualsevol mitjà.
  • Equitat: el funcionament del mercat tendeix a provocar desigualtats que l'estat tracta de corregir mitjançant la redistribució de la renda.

Tipus de Política Macroeconòmica:

  • Política Fiscal: és l'acció intencionada de l'estat per augmentar o disminuir l'activitat econòmica, mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de la despesa pública. Hi ha dos tipus de polítiques fiscals: discrecionals i estabilitzadors automàtics.
  • Política Monetària: és el conjunt de mesures que adopta el banc central d'una nació amb la finalitat principal de mantenir l'estabilitat dels preus, utilitzant com a variables la quantitat de diners i el seu preu.
  • Política Exterior: és la intervenció que fa l'estat per regular les transaccions amb altres països o economies.
  • Política de Rendes: pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació. Quan els preus es disparen, l'estat controlarà els preus més inestables i també en el cas dels salaris.

Taula de Polítiques Macroeconòmiques:

  • Política Fiscal: impostos i despesa pública.
  • Política Monetària: quantitat de diners en circulació i preu del diner.
  • Política Exterior: tipus de canvi, importacions i exportacions.
  • Política de Rendes: preus i salaris.

Per què hi ha atur? Perquè moltes vegades sobren treballadors amb una qualificació determinada i falten d'altres; o la feina està mal repartida: la pluriocupació i les hores extraordinàries dels treballadors ja establerts impedeixen l'accés al mercat laboral dels altres.

T8: Indicadors Econòmics → Ocupació i Preus

Política d'Ocupació: conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir l'atur d'una economia.

Població: nombre total de persones que viuen en un àrea geogràfica determinada i volen treballar (estudiants, jubilats, pensionistes, mestresses de casa…).

Estadístiques d'Ocupació: Enquesta de Població Activa (EPA), xifres d'afiliació a la seguretat social i dades del SEPE.

Classes de Desocupació:

  • Cíclica o Conjuntural: augmenta notablement durant les èpoques de recessió mentre que en les etapes d'expansió disminueix. És aquella que depèn de l'estat econòmic de cada país.
  • Estacional: es deu a l'existència de certes activitats que només requereixen mà d'obra a determinades èpoques de l'any. Ex: turisme.
  • Estructural: té l'origen en la inadequació tècnica dels treballadors a les vacants o en l'excés de sol·licitants d'un lloc de treball determinat en relació amb les vacants.
  • Funcional: desocupació voluntària de persones que, poden estar treballant, volen prendre's un temps per estudiar, descansar o trobar una feina millor que l'anterior.

Inflació: és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia.

Causes d'Inflació:

  • Inflació de Demanda:
    • En les empreses: una millora en les expectatives empresarials pot produir un augment de la demanda dels béns de capital.
    • En el sector públic: si el govern decideix millorar les infraestructures del país i augmentar les despeses en hospitals i carreteres.
    • En les famílies: quan estalvien menys i gasten més, augmenta la demanda de tots els béns i serveis que volen consumir.
  • Inflació de Costos: per l'encariment dels recursos naturals, l'espiral salaris-preus, el poder de mercat i el preu del diner.

Consequències de la Inflació:

  • Pèrdua de Poder Adquisitiu:
    • Grups perjudicats: pensionistes, treballadors, estalviadors, empreses importadores de productes nacionals.
    • Grups beneficiats: deutors, estalviadors, empreses importadores de productes estrangers.
  • Cistell de Consum de l'INE: selecció de productes que són representatius de cadascun dels grups bàsics de consum.
  • IPC: mesura ponderada dels preus dels béns que representen el consum típic d'una família mitjana.
  • Taxa d'Inflació: variació, mesurada en percentatge, experimentada per l'IPC respecte del període de temps anterior.
  • IPCA: indicador estadístic l'objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna de la inflació que permeti fer comparacions internacionals.
  • Inflació Subjacent o Bàsica: utilitzada per preveure l'evolució dels preus a llarg termini.

Descarregar

PDF Word HTML