Polítiques Econòmiques: Inflació, Desocupació i Estabilitat

Objectius de les Polítiques Econòmiques

Les polítiques econòmiques busquen l'estabilitat de preus i l'ocupació plena, abordant els cicles econòmics a curt i mig termini.

Inflació de Demanda

L'inflació de demanda es produeix quan la demanda agregada supera la capacitat productiva de l'economia.

Enfocament Keynesià

Segons l'enfocament keynesià, es proposen polítiques fiscals i monetàries discrecionals contractives per reduir la demanda.

Política Fiscal Contractiva

• Reducció de la despesa pública.
• Reducció de les transferències públiques.
• Increment dels impostos.

Política Monetària Contractiva

• Augment del tipus d'interès.
• Reducció de les facilitats d'accés al crèdit.

Enfocament Monetarista

Els monetaristes defensen polítiques estrictes o reglades per controlar la inflació.

Polítiques Estrictes o Reglades

• Estabilitat pressupostària.

Política Reglada Contractiva

• Estabilitat de preus.

Inflació de Costos

L'inflació de costos sorgeix de l'augment dels costos de producció.

Salaris

Per controlar la inflació de costos relacionada amb els salaris, s'apliquen les següents polítiques:

Polítiques d'Oferta (Mercat de Treball)

• Regular el mercat de treball.
• Polítiques de flexibilització (salarial principalment).
• Fomentar millores de productivitat.
• Reduir les cotitzacions socials.

Polítiques de Rendes

• Controlar els increments salarials.

Beneficis

Per als beneficis, les polítiques se centren en el mercat de béns i serveis.

Polítiques d'Oferta (Mercat de Béns i Serveis)

• Regular el mercat de béns i serveis.
• Incrementar la competència i vigilar les pràctiques anticompetitives.
• Incentivar la inversió en R+D.

Polítiques de Rendes

• Controlar els marges de beneficis.
• Estabilitzar els preus dels factors productius.

Importada

L'inflació importada es deu a l'augment dels preus de béns i serveis de l'exterior.

Polítiques d'Oferta (Reestructuració Productiva)

Reestructuració del procés productiu per mitigar la dependència de l'exterior:

• Incentivar la inversió en R+D.
• Substitució d'importacions.
• Reducció selectiva del consum.

Política Monetària

• Estabilització del tipus de canvi.

Inflació Estructural

L'inflació estructural és una inflació a llarg termini que requereix canvis més profunds en l'economia.

Causes de la Inflació Estructural

• Excessiva protecció exterior.
• Desajust entre les estructures de demanda i d'oferta.
• Estructures ineficients de distribució, que augmenten els costos de producció i venda i redueixen la competència entre regions d'un mateix país.
• Insuficient nivell i eficiència de l'actuació del sector públic.
• Insuficiència de les regles jurídiques que defineixen els diferents mercats (p. ex., propietats del sòl).

Inflació Dual

La inflació dual es refereix a una inflació desigual entre sectors econòmics.

• Béns i serveis més protegits de la competència: preus elevats.
• Protecció enfront de sectors de competència internacional: sense tensions inflacionistes.

Polítiques Econòmiques per a la Inflació Estructural

• Liberalització dels fluxos comercials amb l'exterior.
• Desmonopolització dels sectors.
• Règim de «competència virtual» allà on la liberalització plena resulta desaconsellable.
• Resolució dels estrangulaments productius, financers i comercials.
• Privatització de les empreses públiques que hagin deixat d'exercir una funció estratègica d'interès general.

Deflació: Conseqüències

La deflació, una baixada generalitzada i sostinguda dels preus, té diverses conseqüències negatives.

• L'efectivitat de la política monetària expansiva es veu limitada pels valors mínims del tipus d'interès nominal.
• La revalorització dels diners, juntament amb els baixos tipus d'interès, redueix l'incentiu a prestar diners.
• Les perspectives de baixada de preus retarden el consum, disminuint la demanda, la qual cosa porta a una disminució dels preus i dels marges de beneficis, incrementant l'atur i el perill d'una espiral de baixada de preus.
• Efecte negatiu sobre els deutors: la hipoteca no canvia, però l'habitatge perd valor.

Els Objectius de la Política d'Ocupació

La política d'ocupació persegueix objectius tant quantitatius com qualitatius.

Objectiu Quantitatiu

• Reduir el volum d'atur i incrementar l'ocupació.

Objectius Qualitatius

1. Reduir desigualtats (per sexe o nacionalitat, geogràfiques, sectorials, etc.).
2. Millorar les condicions i qualitat del treball, reduint la precarietat.

Aspectes de la Qualitat del Treball

• Continuïtat.
• Remuneració.
• Condicions del lloc de treball (seguretat, jornada, promoció...).
• Forma contractual de l'ocupació.
• Nivell de protecció social.

Tipus de Desocupació i Polítiques

Desocupació Friccional

Desocupació per rotació i cerca de treball, el volum de la qual depèn de característiques socioculturals.

Teoria Neoclàssica

La teoria neoclàssica la considera un reajustament entre oferta i demanda.

Polítiques Econòmiques

• Incentius a la mobilitat.
• Millora del sistema d'informació que connecti oferta i demanda de treball (oficines d'ocupació).
• Millora del reciclatge professional.
• Reducció de les ajudes per desocupació.

Desocupació Estructural

Es produeix quan l'oferta de treball excedeix la demanda, explicant l'existència d'atur de llarga durada.

Causes de la Desocupació Estructural

• Canvis tecnològics (reducció de la necessitat de treball, obsolescència).
• Desajustos en la qualificació del treball i dels treballadors.
• Canvis sociodemogràfics.
• Rigideses: espacials, salarials, de qualificació o funcionals.

Polítiques Econòmiques

• Programes de formació i reconversió professional (flexibilitat).
• Creació de noves activitats productives.
• Polítiques de reconversió industrial i reindustrialització.
• Polítiques d'innovació i canvi tecnològic.
• Reformes estructurals per a la millora del sistema productiu i del mercat de treball.

Desocupació Conjuntural o Cíclica

Desocupació a curt termini, desviació de la desocupació de la seva taxa natural, fluctuacions degudes al cicle econòmic.

Atur Keynesià

Aquest tipus d'atur s'associa amb les teories keynesianes.

Polítiques Econòmiques

• Programes de reactivació econòmica: increment de la demanda agregada (polítiques fiscals i monetàries expansives).
• Estímuls a la reinversió dels beneficis.

Desocupació Estacional

Associada a la producció que només requereix mà d'obra en determinades èpoques de l'any.

Causes Climatològiques

• Monocultius.
• Turisme massiu.

Causes Culturals

• Torró.
• Joguets.

Polítiques Econòmiques

• Diversificació de l'estructura productiva de les àrees on predomina aquest tipus d'atur.
• Integració vertical i horitzontal (matèries primeres).

Polítiques del Mercat de Treball

Aquestes polítiques busquen millorar el funcionament del mercat laboral.

• Flexibilització (quantitativa, qualitativa, salarial i funcional) i desregulació del mercat de treball (predomina en l'enfocament neoliberal).
• Millor connexió de l'oferta i demanda de treball.
• Polítiques actives:
  • Formació dels aturats (ocupacional) i dels empleats (contínua), millora de l'ocupabilitat.
  • Ajudes a la contractació (subvencions, bonificacions), a la inserció (col·lectius desfavorits) i a l'autoocupació.
• Polítiques passives d'ocupació (mesures compensatòries de protecció social).

Polítiques Estructurals Generals

Polítiques que afecten l'estructura fonamental de l'economia.

• Polítiques de competència (mercat de béns i serveis).
• Polítiques sectorials: industrial, energètica, etc.
• Millora tecnològica i inversió en R+D.
• Diversificació de l'economia (per combatre la desocupació estacional).

Polítiques Conjunturals

Polítiques dissenyades per actuar sobre els cicles econòmics a curt termini (enfocament keynesià).

• Política fiscal expansiva (efectes contracíclics del multiplicador).
• Poca efectivitat de la política monetària a causa del parany de la liquiditat.

Altres Polítiques Econòmiques

• Polítiques de rendes.
• Política d'immigració.