Polítiques d'Ocupació: Tipus, Mesures i Marc Europeu
Polítiques d'ocupació: definició i tipologies
Les polítiques d'ocupació (PO) engloben un conjunt d'actuacions i mesures públiques relativament heterogènies. No hi ha una definició que sigui acceptada de manera general sobre què s'inclou i què no s'inclou dins d'aquestes polítiques.
Normalment s'hi inclouen:
- Mesures adreçades als treballadors/es sense feina.
- Mesures adreçades a la millora de la situació del mercat de treball.
Nota: No s'acostumen a considerar dins d'aquest conjunt de polítiques les mesures que no comporten despesa pública, tot i que tenen un ampli impacte sobre el mercat de treball (canvis legislatius que afectin els mecanismes de fixació de salaris, la flexibilitat de contractació i acomiadament o l'ordenació del temps de treball, entre d'altres).
1. Polítiques passives d'ocupació
Són mesures que tenen com a objectiu millorar la situació dels treballadors/es sense feina per tal d'assegurar un cert nivell d'ingressos.
Tipus de polítiques passives:
- Contributives: prestacions d'atur de la Seguretat Social.
- La seva quantia depèn del període i de la base de cotització.
- Els requisits d'accés varien en funció del règim contractual i el tipus de contracte.
- No contributives o assistencials: subsidis i ajuts de regulació estatal.
2. Polítiques actives d'ocupació
Conjunt de mesures que pretenen incidir directament sobre el funcionament del mercat de treball de cara a:
- Augmentar la demanda de treball: ja sigui de manera genèrica o incidint sobre algun col·lectiu específic amb majors dificultats d'inserció laboral.
- Millorar els processos d'ajustament entre oferta i demanda de treball. Per exemple: a través de programes de formació dels treballadors/es, d'incentivar la seva mobilitat geogràfica o de millorar els fluxos d'informació entre empreses i persones treballadores.
Altres tipus de polítiques actives estan orientades a la creació de llocs de treball a través de:
- La creació directa per part del sector públic o la concessió d'incentius econòmics (normalment subvencions) vinculats a la creació de llocs de treball.
- El desenvolupament de noves activitats productives o la inserció de col·lectius desafavorits o amb especials dificultats (polítiques de discriminació positiva).
Eixos d'actuació de les polítiques actives:
- Els serveis d'ocupació, informació, orientació i assessorament.
- Les mesures de formació.
- Les ajudes a l'ocupació (contractació, autoocupació i creació directa d'ocupació).
3. Polítiques mixtes d'ocupació
Són la combinació de polítiques passives + polítiques actives. Comporten l'anomenat "compromís d'activitat", ja que combinen mesures de protecció per desocupació i mesures actives.
Mesures característiques:
- Renda Activa d'Inserció (RAI): de regulació estatal (www.seg-social.es).
- Renda Mínima d'Inserció (RMI): de regulació per part de les comunitats autònomes (CCAA).
- Subsidis per a col·lectius amb especials dificultats.
Polítiques d'ocupació de la Unió Europea
- Una UE a dues velocitats: l'Europa econòmica versus l'Europa social.
- El dèficit estructural de la política econòmica europea: la UE no té consciència de corresponsabilitat social i econòmica.
- Mercat comú i regles dispars: tot i formar part d'un mercat laboral comú, d'una moneda comuna i d'un mateix banc central, es disposa de diferents fiscalitats, diferents cobertures socials i, sobretot, de diferent grau de competitivitat (juguem el mateix partit amb regles diferents).
- Manca de redistribució: es vol un mercat econòmic únic, però la política europea es desentén de la corresponsabilització redistributiva de la riquesa i la cobertura social necessària per equilibrar els dèficits estructurals del sistema, com l'atur estructural i els cicles de contracció econòmica.