Polítiques Públiques: Del Conflicte a la Deliberació

La contradicció de les polítiques públiques modernes

Les polítiques públiques viuen aquesta contradicció amb una enorme impotència, frustrant permanentment les expectatives d'uns ciutadans que es creuen clients o d'uns clients que es reivindiquen com a ciutadans. Com a ciutadans volem presons, però com a clients no les volem a prop de les nostres cases. Com a clients volem accés infinit i econòmic a l'aigua, mentre que com a ciutadans exigim cabals ecològics i el manteniment dels aqüífers. Un autèntic carreró sense sortida.

Com generar polítiques públiques intel·ligents i eficients?

Per incorporar la complexitat en les polítiques públiques hem de posar en qüestió el paradigma il·lustrat de la racionalitat tecnocràtica i incorporar el debat sobre la pertinència d'una racionalitat comunicativa on el coneixement deriva del diàleg i la interacció. En un entorn de complexitat, per tant, les polítiques públiques han de ser integrals i flexibles, han d'assumir la incertesa i han de reaccionar permanentment davant de situacions de constant dinamisme. Per apropar-nos a aquests objectius apareix la deliberació, entesa com una forma no reduccionista de generar respostes creatives a través de la comunicació i el diàleg.

Raons principals del bloqueig en la presa de decisions

Hi ha diverses raons principals que expliquen el bloqueig d'una decisió:

• Culpabilització del ciutadà: En primer lloc, sovint es culpabilitza els mateixos ciutadans de les dificultats associades a aquest tipus de decisions. Els individus, cada vegada més tancats en la defensa dels seus interessos particulars, serien incapaços d'entendre que, sovint, l'interès col·lectiu exigeix certs sacrificis personals.
• Manca de transparència dels governants: En segon lloc, els governants, que ja anticipen les dificultats, tendeixen a prendre aquestes decisions sense la informació, la transparència i el diàleg imprescindibles amb els diversos actors implicats. Se sol considerar que es tracta de decisions polèmiques i que, per tant, és millor adoptar-les de manera discreta i sense generar soroll.

Superar l'individualisme amb nous processos de decisió

Hi ha reaccions que es generen davant de determinades iniciatives polítiques que, d'una banda, els ciutadans reclamen i, de l'altra, es neguen a assumir a causa de les externalitats negatives que se suposa que poden generar. Volem energia eòlica, però ens molesten els molins de vent; exigim cobertura telefònica, però no acceptem una antena a la nostra teulada.

És cert que el creixent individualisme dificulta l'adopció de determinades decisions (perquè aparentment podrien afectar la seguretat del meu barri, el preu del meu habitatge o la marca del meu territori), però considerem que la manera de superar-les no és culpabilitzar els ciutadans, sinó modificar els processos de decisió, assumint-ne la complexitat.