La posició dels ciutadans davant l'Administració Pública

La posició dels ciutadans respecte a l'Administració

1. Drets dels ciutadans

Estan recollits en dues parts:

• Drets fonamentals reconeguts en el Títol I de la CE.
• Drets reconeguts en l'art. 35 de la Llei 30/92.

2. Deures dels ciutadans

Són els previstos a la Constitució Espanyola i les lleis (per exemple, els deures tributaris).

• La diferència jurídica entre deure i obligació és que el deure és genèric i l'obligació és concreta i específica de la persona.
• La garantia més important és que hi ha una "reserva de llei": tot deure o obligació ha d'estar regulat per una llei o un reglament previst pel Parlament.

3. La participació ciutadana a l'activitat administrativa

Les decisions de les administracions públiques han de tenir en compte els destinataris, és a dir, la ciutadania. L'Estat Social de Dret (art. 1.1 de la CE) obliga i imposa que els ciutadans participin en les decisions administratives que els afectin.

Quan es manifesta aquesta participació:

• Participació política: A través de les eleccions, els ciutadans trien els seus representants i, de manera directa o indirecta, el poder polític que regirà l'Administració pública.
• La participació en els procediments administratius: Aquests han de preveure el tràmit d'audiència o el tràmit d'informació pública abans de prendre una decisió administrativa.

4. Les relacions especials i generals de subjecció

L'Administració pot estar vers els ciutadans en una relació general o especial.

La ciutadania, com a norma, està en una relació general, ja que s'aplica la totalitat de l'ordenament jurídic. En canvi, hi ha certs col·lectius de ciutadans que estan en una relació més intensa i propera, en una relació especial de subjecció.

Exemple:

• Funcionaris públics
• Estudiants
• Presos
• Militars

Aquests col·lectius es caracteritzen perquè se'ls aplica una normativa específica i especial que només té un àmbit d'aplicació concret per a aquell col·lectiu. La vulneració d'aquesta normativa pot donar lloc a càstigs o sancions que no s'apliquen a la resta de ciutadans.

En els àmbits especials de subjecció, aquests col·lectius tenen una reducció en l'exercici de determinats drets que sí que s'apliquen a la resta de persones. Exemple: funcionari públic (reducció de vaga, expressió, drets fonamentals, règim disciplinari, normativa interna).