No el prengueu el fals marit
No·l Prenatz lo fals marit(No el prengueu, El fals marit) és una obra Poètica deCerverí De Girona(1259-1285) fou l'últim gran poeta de la tradició Trobadoresca catalana, que s'estilava en aquella època. El seu nom real era Guillem de Cervera, però se'l va canviar per el de Ceverí de Girona, ja que el Rei Jaume I li concedí unes terres al Gironès. Va servir com a trobador a la Cort de Cardona i també va ser poeta oficial de les corts de Jaume I el Conqueridor Pere II el Gran. Data del Segle XIII.
En el poema Es dona la viadera com a gènere literari. La viadera és en una composició Poètica que es cantava en els viatges llargs que feien els senyors feudals, per Tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del Camí i que d'aquesta manera es Divertien. La viadera està formada per un refrany al principi i dues estrofes Breus tot i que en aquest cas el refrany es dona al final de l'estrofa. Al llarg del poema les estrofes es van alternant d'una en una. Aquesta Estructuració apareix en els textos catalans fins al Segle XVII) .
El poema Està escrit a partir d'un refrany que s'anirà repetint en cada una de les Estrofes. La segona part tanca sis tercets que componen la viadera. Els versos Estan distribuïts en sis tercets que componen la viadera. El poema té una distribució Sil·làbica de 7/7/4 amb un esquema de rima A/a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b.
El poema Parla sobre una dona que s'ha de casar amb un home, que segons un tercer Personatge, no és una bona persona, i que li recomana a la dóna que no es casi Amb ell perquè l'acabarà enganyant. Un missatge que dona el tercer personatge, Li diu a la dóna que ell no es casa amb ella perquè l'estima, sinó per altres Interessos, i ens mostra una mala imatge sobre l'home que s'ha de casar fent Crítica dels seus defectes.
L'autor Al llarg d'aquest poema utilitza diverses figures retòriques, com l'anàfora, i Les alterna en les diverses estrofes, ja sigui al principi d'aquesta o al mig. En les tres primeres estrofes, l'autor fa servir una anàfora, a traves de la Qual dóna una introducció de la situació de la protagonista, que rep un Missatge d'una tercera persona que li diu que no es casi amb ell. El que ens Mostra l'autor en les dos primeres estrofes, sembla el moment del casament en El que ella ha de dir si vol o no acceptar-lo com a marit.
Es Repeteixen més anàfores més, com en la tercera estrofa en la quarta i en la Cinquena que parlen despectivament sobre el marit i ens donen raons per les Quals la Joana no té que agafar-lo com a marit, en la segona i la tercera estrofa, Fa servir l'anàfora en el segon vers, mentre que en la quarta i en la cinquena El fa servir a principi d'estrofa. En la quarta, la cinquena, la sisena i la Última estrofa, hi ha una anàfora que no està molt ben definida ja que hi Canvia el temps verbal. A més l'últim vers de cada estrofa, és una anàfora que Es va repetint i és la Raó per la qual el poema és una viadera.
L'autor També fa us d'una altra figura retòrica, que en aquest cas seria el asíndeton Que l'utilitza al llarg del poema, tot i que no d'una manera molt definida la Qual poguéssim dir que es tractes d'un asíndeton, però el cas es que en podríem Parlar de manera més clara en la cinquena estrofa em que ens deixa una sensació Més important de enumeració incompleta, tot i que el poema en si sembla que Sigui tot ell un asíndeton que no només ens parla sobre la situació en la que Es troba la protagonista, sinó que a més ens descriu una mala persona que es Reflecteix en el marit.
Aquest és Un d'aquells poemes, que a simple vista no sembla que tingui gaires coses a Analitzar, però a mesura que el llegeixes i t'hi fixes, veus que és un poema Molt ric en figures retòriques, amb les quals el poeta hi va jugant al llarg Del poema amb aquestes. El poema, a mesura que avança, ens mostra diverses escenes Que li passen a la protagonista, des del moment del casament amb aquell home, Fins a la consumició d'aquest, amb lo que ens referim al moment en el qual, el Matrimoni es troben per primera vegada junts al llit.