Presència de Joan Torres: Anàlisi Mètrica i Interpretació del Sonet

Anàlisi del Poema "Presència"

Estructura Mètrica i Rima

Aquest poema és un sonet, dividit en quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. L'estructura mètrica està molt treballada:

• Versos: Són alexandrins (6+6).
• Rima: Consonant, alternant rima masculina i femenina.
• Esquema Mètric:
  • Quartets: Rima creuada (ABBA; CDDC).
  • Tercets: Rima (EEF; GGF).

Tema Central: El Record de la Mare

El tema principal és el record infantil que el jo-líric té d’un ésser estimat. Per la descripció i el context biogràfic, podem intuir que aquesta figura és la mare, ja que ella va morir quan Torres tenia tan sols 18 anys.

Interpretació Estrofa per Estrofa

El poema es pot dividir en dues parts principals: la primera (els dos quartets) i la segona (els dos tercets).

Primer Quartet: La Felicitat del Record Sonor

En el primer quartet, el poeta expressa que el fet de pensar en ella el fa feliç (“em plau”, v. 3). Recorda una acció que la seva mare li feia quan ell era petit, fa molt de temps (“antany”, v. 2). Aquest record no passa desapercebut, sinó que és sonor. L'estrofa culmina amb una antítesi (“tenebra clara”, v. 4), que significa que aquest record, que es produeix quan tanca els ulls a la foscor, no deixa de ser clar. Té, per tant, una visió esperançadora i feliç d’aquest record.

Segon Quartet: La Proximitat i l'Olor

En aquest quartet és crucial el joc dels adverbis de lloc. Inicialment, el jo-poètic la sent lluny, analitzant cada mínim detall d’aquest moviment. Però en el vers set, ella s’atura, ja molt a prop. Tan a prop que pot olorar aquell perfum ple de vida que solia portar. Hi apareix una altra antítesi (“rosa rància”, v. 7), que suggereix que fou una rosa mentre estava viva, però ara, en estar morta, està pansida o “podrida”. Torres recorda així fins i tot l’olor de la seva estimada mare.

Tercer Tercet: El Silenci de la Presència

En la tercera estrofa, tot s’atura quan es produeix la presència de la mare. No hi ha lloc per al pensament ni per als sentits; es produeix un silenci absolut.

Quart Tercet: El Desig Impossible i el Somni

Finalment, en l’última estrofa, torna a aparèixer la composició de l’oració en condicional, fet que implica un desig de possessió impossible d’assolir. Torres presenta el desig d’abraçar-la i es refereix a la seva mare com a “somni de cada dia!” (v. 13), ja que ella no deixa de ser un somni que ell viu diàriament. Aquest fet es corrobora en l’últim vers: aquesta presència desapareixerà quan ell torni a obrir els ulls, confirmant que és un mer somni.