Principis del Condicionament Clàssic i Operant: Adquisició, Extinció i Més

Principis del Condicionament Clàssic

El condicionament clàssic, estudiat per Ivan Pavlov, es basa en l'associació entre estímuls per produir una resposta apresa. Els seus principis fonamentals són:

1. Adquisició

L'adquisició de la resposta condicionada implica diversos factors:

• L'emparellament d'estímuls: El nombre de repeticions necessàries depèn de variables com el tipus de resposta, la intensitat dels estímuls o la motivació del subjecte.
• Contigüitat temporal: Els estímuls han de presentar-se junts en el temps.
• Intensitat estimular: És fonamental per activar els llindars mínims de sensibilitat.

2. Extinció

L'extinció és el procés invers a l'adquisició. Si l'estímul condicionat (EC), com una campana, es presenta repetidament sense l'estímul incondicionat (EI), com el menjar, la resposta condicionada (salivació) disminuirà progressivament fins a desaparèixer. No obstant això, Pavlov va observar la recuperació espontània, on la resposta pot reaparèixer després d'un període de descans, indicant que el condicionament no s'extingeix completament de forma definitiva.

3. Generalització i Discriminació

Pavlov també va estudiar la generalització i la discriminació d'estímuls:

• Generalització: La resposta condicionada s'estén a estímuls similars a l'estímul condicionat original. Per exemple, un gos pot salivar davant de diferents tipus de campanes si sonen de manera semblant. En la vida quotidiana, responem d'alerta davant de diversos llums vermells (semàfors, cotxes) perquè hem generalitzat la resposta al color vermell.
• Discriminació: És la capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original i altres estímuls similars. Permet adaptar la resposta a situacions específiques, com quan un nen actua de manera diferent amb els pares o els padrins, aprenent a discriminar figures d'autoritat o afecte segons els reforços rebuts.

4. Habituació i Sensibilització

• Habituació: Davant d'un estímul repetit, la resposta disminueix o desapareix.
• Sensibilització: És el procés oposat, on la resposta augmenta davant d'un estímul, ja sigui per ser nou o perjudicial.

El Condicionament Operant

F. Skinner (1904-1990) va ser el principal exponent del condicionament operant. Aquesta teoria postula que l'aprenentatge és una associació entre la resposta i la seva conseqüència (càstig o reforç), a diferència del condicionament clàssic (estímul-resposta).

Tipus de Conseqüents: Reforç i Càstig

Reforç

El reforç és una conseqüència que augmenta la probabilitat que una conducta es repeteixi.

• Reforç positiu: Consisteix a presentar un estímul agradable. En l'exemple de la caixa de Skinner, el menjar seria un reforç positiu. Poden ser primaris (relacionats amb el plaer físic) o secundaris (èxit social, diners, bones notes).
• Reforç negatiu: Consisteix a eliminar un estímul aversiu o desagradable per al subjecte.

Càstig

El càstig és una conseqüència que augmenta la probabilitat que una conducta no es repeteixi.

• Càstig positiu: Implica la presència d'un estímul negatiu o desagradable. Per exemple, una descàrrega elèctrica per a un ratolí, multes, presó o agressions físiques. El menyspreu, la humiliació o la ridiculització són formes de càstig molt aversives.
• Càstig negatiu: Consisteix a retirar un estímul positiu com a conseqüència d'una conducta. L'objectiu tant de l'omissió com del càstig és provocar l'extinció de la resposta no desitjada. Si un ratolí deixa de rebre menjar en prémer una palanca, la conducta de prémer la palanca tendirà a desaparèixer.

Exemple: Palanca (resposta) → Menjar (reforç)