Principis de l'escriptura i la comunicació
L'escriptura és el sistema amb el qual es representa i fixa de manera gràfica, mitjançant signes, una llengua.
Escriptura ideogràfica:
cada símbol representa una idea. EX: caràcters xinesos.Escriptura fonètica:
Escriptura sil·làbica:
cada símbol representa una síl·laba. EX: JAPONESA - Escpriptura alfabètica: cada símbol representa un fonema. EX: alfabet llatí.Una situació comunicativa
és el conjunt de factors que envolten qualsevol intercanvi d'informació entre un emissor i un receptor.CANAL:
Mitjà pel qual es transmet un missatge.EMISSOR:
Persona o entitat que emet un missatge.RECEPTOR:
Persona o entitat a qui va destinat un missatge.CONTEXT:
Situació i entorn en què es produeix un acte comunicatiu.MISSATGE:
Informació transmesa durant l'acte comunicatiu.El principi d'adequació
estableix que un text s'ha d'adequar a la situació comunicativa en què es produeix. Hi ha els registres periodístic, publicitari, científic-tècnic, jurídico-administratiu, registre literari. Però els més importants són l'estàndard, el formal i el vulgar.La coherència i cohesió fan que els textos siguin més comprensibles, per tant milloren l'eficàcia comunicativa.
La cohesió
, com a principi textual, fa que les diferents peces gramaticals i sintàctiques que componen un text estiguin ben lligades. Un text cohesionat està ordenat i és clar.Mecanismes de referència interna:
ens permeten evitar repeticions. La principal eina de referència és l'anàfora.Mecanismes de connexió:
ens permeten enllaçar els sintagmes, mots...La coherència
, com a principi textual, fa que el sentit global del text sigui lògic en relació amb la situació comunicativa. Un text és coherent si està estructurat internament i és pertinent al context en què es troba.Perquè un text sigui coherent (si està estructurat internament i és pertinent al context que es troba) és important que estigui ordenat i que segueixi una progressió. Aquesta progressió pot ser:
Lineal:
els temes succeeixen d'una manera lògica.Tema constant:
es van afegint idees noves a un mateix tema que es repeteix al llarg del text.Temes derivats:
els temes que es succeeixen són tots derivats d'un tema general anomenat hipertema.CONNECTORS:
són elements gramaticals que ens permeten lligar les idees d'un text.Per iniciar: en primer lloc, primerament, per començar, d'entrada, etc.
Per continuar: en segon lloc, d'altra banda, a més, etc.
Per acabar: en últim lloc, finalment, per acabar, etc.
Expressen una conclusió: en conclusió, en resum, en definitiva, en suma...
Oposen les idees: però, tanmateix, amb tot, ara bé, en canvi,
Expressen una causa: perquè, a causa de, ja que, com que..
Estableixen una conseqüència: per tant, per això, és per això que...
Presenten una condició: si, a condició que/de, en cas que/de Expressen una finalitat: perquè, per a, per tal que/de, a fi que/de, etc.
Posen un exemple: per exemple, com, com ara, així, en particular, etc. Introdueixen una explicació: és a dir, en altres paraules, això és...
Matisen una idea anterior: en realitat, realment, en veritat, de fet, etc. Afegeixen informació: a més a més, també, d'altra banda, etc.
* si, perquè, com, també, són connectors.