El procés d'hominització i l'evolució de l'ésser humà

Psicologia i sociologia2,79 KB

El procés d’hominització i els seus canvis clau

El procés d’hominització comprèn els canvis més importants que es van produir en els homínids:

  • La posició erecta: A diferència d’altres primats, els avantpassats de l’ésser humà es van caracteritzar per la marxa bípeda, és a dir, que caminaven sobre els dos peus sense utilitzar les mans com a suport.
  • Alliberament de les extremitats superiors: Caminar dret sense utilitzar les extremitats superiors va permetre que les mans s’especialitzessin en funcions diferents de la marxa i posseir una sèrie de capacitats que depenen de l’existència d’un cervell desenvolupat i complex.
  • Desenvolupament cerebral: Major capacitat cerebral per a manipular i fabricar objectes.
  • Capacitat tècnica: Fabricar i utilitzar instruments per a modificar l’entorn i satisfer així les nostres necessitats.
  • Capacitat simbòlica: La capacitat que té l’ésser humà de crear i d’expressar-se per mitjà de símbols. Els símbols són convencionals, és a dir, no mantenen cap tipus de relació causal ni de semblança amb la realitat que representen, sinó que la relació que els connecta l’han establert les persones.

La teoria de l'evolució de Charles Darwin

El 1859 es va publicar l’obra L’origen de les espècies de Charles Darwin, on va exposar la teoria evolucionista. Aquesta teoria s’oposa al creacionisme i al fixisme, i es pot sintetitzar en tres tesis fonamentals:

  • Les espècies s’originen per transformacions continuades; totes les espècies provenen d’unes altres anteriors per mitjà de canvis graduals.
  • La selecció natural consisteix en canvis que es produeixen espontàniament en les espècies i només perduren els que resulten més eficaços en la lluita per la vida.
  • L’ésser humà descendeix d’antics primats.

La ment humana: definició i propietats

La ment és un conjunt de fenòmens psíquics o mentals on habiten records, creences, desitjos i idees, i que permeten reconèixer-nos com a persones amb continuïtat i identitat en el temps. La ment té dues propietats principals:

  • La intencionalitat: És la propietat de la ment que tenen les nostres creences, records i desitjos de referir-se o de tendir a alguna cosa que els és diferent.
  • La intimitat: És la propietat de la ment que és inobservable per als altres; és a dir, directament accessible per al subjecte que els té, però inaccessible per als altres.

Descarregar

PDF Word HTML