Projecció cònica i coordenades geogràfiques

Projecció cònica

La superfície de la Terra es projecta en un con imaginari que es col·loca a sobre del planeta. Aquest sistema resulta molt útil per a la representació de les zones temperades.

Equador

Equador: És el paral·lel de referència, circumferència màxima perpendicular a l'eix, que divideix l'esfera terrestre en dues parts iguals o hemisferis:

• Nord (boreal)
• Sud (austral)

Meridià de Greenwich

Meridià de Greenwich: És el meridià de referència per acord internacional que divideix l'esfera terrestre en dues parts iguals o hemisferis:

• Oriental
• Occidental

Latitud

Latitud d'un punt (φ) és la distància angular entre el paral·lel local (que passa per aquest punt) i l'equador. Valors:

• de 0º a 90º N
• de 0º a 90º S

Longitud

Longitud d'un punt (λ) és la distància angular entre el meridià local (que passa per aquest punt) i el meridià de Greenwich. Valors:

• de 0º a 180º E
• de 0º a 180º O

Coordenades geogràfiques

Coordenades geogràfiques: Paràmetres sobre la xarxa de paral·lels i meridians que determinen la posició d'un punt de la superfície terrestre respecte a l'equador (latitud) i al meridià de Greenwich (longitud).

Exemple: Palma és a
39º 35' 20" latitud N
2º 36' 50" longitud E

Escala cartogràfica

Escala cartogràfica és la proporció entre una longitud mesurada sobre el mapa i la longitud corresponent mesurada a la realitat. E = d / D = 1 / N

Portolà

Portolà és una carta nàutica d'origen medieval (Itàlia) que representa mars, estableix rumbs i detalla la toponímia dels perfils costaners. També informa sobre l'interior.

Determinisme geogràfic

Determinisme geogràfic, model defensat al s. XIX per Ratzel. Les característiques del medi físic condicionen i fan preveure les de les societats humanes residents (economia, societat, temperament, cultura, etc.).

Possibilisme i geografia radical

Possibilisme, model de final del s. XIX (L. Febvre), enfront de l'explicació determinista, cerca la comprensió de la realitat sociocultural des d'una perspectiva històrica. Geografia radical, model del s. XX (Yves Lacoste), considera el paisatge geogràfic com a producte social, com a resultat del conjunt d'activitats humanes (econòmiques, polítiques, administratives, etc.) de cada moment històric sobre l'espai preexistent.