Psicologia: Consciència, Son, Somnis i Conducta Assertiva

Consciència en Psicologia

Capacitat de les persones per saber allò que fem (la conducta) i el que pensem (el coneixement). Podríem afegir el que desitgem, sentim i recordem. La consciència és un fet subjectiu, ja que només jo sóc conscient de mi mateix, però es poden observar conductes de les persones i comprovar si són conscients o no. Els biòlegs diuen que la capacitat de ser conscient és fruit d'un procés evolutiu que és degut a necessitats ambientals i socials.

Atenció Conscient

Implica focalitzar el nostre interès i les nostres capacitats mentals en una persona, un objecte, un problema... i adonar-nos-en. De tots els estímuls que ens envolten escollim només aquells que ens interessen (atenció selectiva). Exemple: es va demanar a unes persones que comptessin quantes vegades la pilota passava d'un camp a l'altre en un partit de bàsquet; entremig del partit va passar un noi disfressat de goril·la i el 73% de les persones no s'hi van fixar perquè estaven concentrades a comptar.

Estats Alterats de Consciència

La consciència pot sofrir modificacions a causa de molts motius. Ens fixarem en dos:

Hipnosi

Es necessita una altra persona per fer-ho (hipnotitzador). Amb la hipnosi es pot controlar parcialment la ment; la persona hipnotitzada ha d'estar disposada a fer-ho. Produeix una dissociació entre el conscient i l'inconscient. Freud va iniciar la hipnosi però la va abandonar perquè deia que no li servia per als seus objectius. Actualment, Milton Erickson la utilitza per curar trastorns mentals.

Drogues Psicoactives

Són substàncies capaces d'alterar el funcionament normal de l'organisme, especialment el sistema nerviós i la consciència. Hi ha 3 tipus:

• Depressores: Actuen inhibint l'activitat del sistema nerviós. Produeixen sensació de relaxació (alcohol, heroïna, ansiolítics...).
• Estimulants: Incrementen l'activitat del sistema nerviós. Generen sensació de força i energia (nicotina, amfetamina, cocaïna).
• Al·lucinògens: Generen al·lucinacions, sensacions o percepcions que no són reals (marihuana, LSD, àcid o èxtasi).

El Son: Descans i Reparació

És un estat fisiològic en el qual baixa l'activació cerebral. Repara l'organisme per poder seguir la vida en condicions òptimes; repara els nostres teixits cerebrals. El son actua sobre les emocions. Quan hi ha falta de son, les persones patim trastorns, tant psicològics com físics, el més habitual és l'insomni.

Fases del son:

• Fase 1: Transició de la vigília al son (5%).
• Fase 2: Els músculs es debiliten (50%).
• Fases 3 i 4: To muscular dèbil i freqüència cardíaca també baixa (somnis, somnambulisme).

L'Inconscient i els Somnis segons Freud

Freud va anomenar "inconscient" aquella part desconeguda de la nostra personalitat. El conscient és el que es coneix, el preconscient és el que no es coneix però fàcilment es pot conèixer, i l'inconscient és el que no es pot conèixer directament. Freud diu que l'inconscient es manifesta sobretot en els somnis.

Interpretació dels Somnis

Als somnis s'han atribuït poders màgics o també previsions de futur. Freud va donar una nova visió dels somnis, ja que ell diu que els somnis són manifestacions i desitjos de l'inconscient. Els somnis són complexos i, per tant, cal distingir entre el contingut manifest i el contingut latent.

• Contingut Manifest: El que recordem del somni; situacions estranyes, sense lògica...
• Contingut Latent: Desitjos que una persona troba i manifesta en el somni. Els somnis són manipulats i transformats.

Models de Conducta: Assertiva, Passiva, Agressiva

Conducta Assertiva

Respecta la seva opinió i la dels altres. La persona assertiva no es deixa manipular ni que li facin xantatge emocional, ja que expressa de manera clara les seves emocions i els seus sentiments.

Conducta Agressiva

Defensa els seus propis interessos i desitjos. Expressa sentiments i opinions sense tenir en compte els altres. Es pot mostrar amb agressivitat verbal i gestual fins a agressions físiques. Aquestes persones només aconsegueixen el que volen a curt termini.

Conducta Passiva

Aquesta persona no s'atreveix a manifestar les seves opinions perquè creu que no té dret a fer-ho i, si ho fa, pot molestar els altres. Té baixa autoestima, evita conflictes i acaba fent sempre allò que no desitja.

Tècniques Assertives

Són procediments i recursos que ens ajuden a mostrar una conducta assertiva:

• Dir que NO: Respondre amb respecte, mantenir una postura corporal relaxada. Si no es creu convenient, no s'han de donar explicacions de la negativa.
• Fer i Rebre Crítiques: Acceptar clarament la crítica, negar-la si no és certa, no contraatacar amb una altra crítica, mirar l'interlocutor.
• Sol·licitar Favors: Ser específic en la sol·licitud, no disculpar-se per demanar un favor, acceptar que l'altre té dret a dir que no.
• Fer Compliments: Dir el nom de la persona a qui fem el compliment, lloar conductes o aspectes molt concrets de l'altra persona.
• Fer Pactes: Han de respectar els drets de totes les parts, no han d'atacar l'autoestima.
• Tècnica d'Expressar Criteris i Sentiments Propis: Parlar concretament de la conducta que ens ha disgustat i no criticar la persona. Parlar sempre en primera persona i no generalitzar. Passos:
  1. QUAN (descriure la situació)...
  2. EM SENTO (expressar el sentiment)...
  3. PERQUÈ (explicar la causa)...
  4. M'AGRADARIA (proposar un canvi)...
  5. PERQUÈ (explicar el benefici del canvi / com ens sentiríem)...

Per Què No Som Assertius? Aprenentatge i Pors

Aquesta conducta s'aprèn, és a dir, que la conducta assertiva dependrà del nostre aprenentatge: educació general, família, amics... Exemple: viure en un ambient agressiu és un motiu que explica una conducta agressiva. L'altre motiu són les pors, tant personals com socials: la por de sentir-se culpable, de fer el ridícul...

Pensaments Irracionals vs. Racionals

Els pensaments són els que ens permeten comprendre el món i relacionar-nos adequadament amb la realitat. També ens poden donar una visió equivocada o distorsionada de la realitat. Albert Ellis proposa una teoria que relaciona els pensaments amb les conductes i les emocions.

• Pensaments irracionals: Sovint porten a emocions negatives desproporcionades (Ex: "És espantós que...").
• Pensaments racionals: Permeten una visió més objectiva i adaptativa (Ex: "És un contratemps que...").

El Model ABC d'Albert Ellis

Aquest model explica com els esdeveniments (A) no causen directament les conseqüències emocionals i conductuals (C), sinó que són les nostres creences (B) sobre aquests esdeveniments les que ho fan.

• A (Fet o Esdeveniment): L'Anna no m'ha dit res quan ens hem creuat pel passadís.
• rB (Creença / Interpretació Racional): Potser no m'ha vist o pensava en altres coses.
• iB (Creença / Interpretació Irracional): L'Anna no s'interessa per mi. Sóc una persona que no interessa a ningú.
• C (Conseqüències del pensament irracional):
  • Emocionals (Ce): Em sento deprimit, poc apreciat.
  • Conductuals (Cc): Evitaré trobar-me l'Anna.

Distorsions Cognitives Comunes

Són errors en el pensament que ens donen una visió negativa i il·lògica de la realitat. També són una barrera per ser una persona assertiva.

• Hipergeneralització: Extreure conclusions generals d'un sol incident. Ex: Fracasses en una cita i penses "Mai més trobaré parella".
• Filtratge (o abstracció selectiva): Centrar-se només en els aspectes negatius i ignorar els positius. Ex: Aproves totes les assignatures menys una i conclous "Sóc mal estudiant". No has d'eliminar els aspectes negatius, sinó no fixar-te només en ells.
• Lectura del pensament: Creure saber què pensen els altres sense evidència.
• L'error de l'endeví: Fer prediccions negatives sobre el futur com si fossin fets certs. Ex: "Segur que no guanyaré el càsting".
• Etiquetatge: Posar-se etiquetes globals i negatives a un mateix o als altres basant-se en conductes específiques. Ex: "Sempre acabo cedint, és que no tinc caràcter, sóc dèbil". (Les etiquetes són "no tinc caràcter", "sóc dèbil").
• El deure (Imperatius categòrics): Tenir regles rígides sobre com haurien de ser les coses o com hauríem d'actuar nosaltres o els altres ("Haig de...", "Cal que jo...", o més subtil: "Hauria de...", "Caldria que..."). Ex: "Hauria de ser un model de perfecció", "No hauria de cometre errors".