Psicologia: percepció, memòria, aprenentatge i conducta

Psicologia

Psicologia: del grec psyché (ànima) i logos (estudi). Aristòtil estudiava la conducta dels animals i dels humans. Els éssers vius es distingeixen dels inerts pel principi de moviment intern, és a dir, per l'ànima, que és l'organització dels animals i les seves funcions.

Tipus d'ànima

• Ànima vegetativa: funcions bàsiques de nutrició, creixement i reproducció.
• Ànima sensitiva: relació del medi amb l'animal, a través dels òrgans dels sentits.
• Ànima racional: capacitat de voluntat i racionalitat, exclusiva de l'ésser humà.

Sensació i percepció

La psicologia és un conjunt de tractats que, en el seu origen, buscava un enfocament objectiu. Wilhelm Wundt (1832-1920) volia que la psicologia fos una ciència natural, sense conceptes subjectius no explicables. Va fundar la psicofísica, que estudia la relació entre estímul i resposta o sensació.

L'ésser humà rep informació del medi a través del sistema sensorial, que capta l'energia (estímuls) que provoca respostes a l'organisme (sensacions).

• Llindar absolut mínim: quantitat mínima d'energia de l'estímul per provocar una sensació.
• Llindar absolut màxim: ... quan la intensitat és tan gran que ja no es produeix una sensació clara.
• Llei de Weber-Fechner: relació matemàtica entre estímul i sensació.
• Llindar diferencial: quantitat mínima en què ha de variar un estímul perquè produeixi una sensació diferent, respecte a l'estímul base.

Tipus de sistemes sensorials (sentits)

Segons Aristòtil:

• Químic: gust (papil·les gustatives) = sabors; olfacte (pituïtària nasal) = olors.
• Visual: energia electromagnètica o llum. Vista (retina) = imatges.
• Auditiu: ones mecàniques (so). Oïda (oïda externa i interna, cargol) = sensacions sonores o sorolls.
• Sistema somatosensorial: pell sensible a diferents tipus d'estímuls. Sentits: tacte, pressió profunda, calor i fred, i dolor.
• Sistema propioceptiu: sentit vestibular (equilibri: moviment del cap respecte a un punt de referència) i sentit cinestèsic (posició relativa de les parts del cos durant el moviment).

Psicologia de la Gestalt

El coneixement humà és el resultat d'agregar unitats mínimes d'informació que, combinades per la ment, formen conceptes i pensaments.

Segons els filòsofs empiristes John Locke i David Hume, les unitats d'informació són sensacions provinents dels sentits que, mitjançant lleis d'associació d'idees, formen imatges dels objectes (conceptes i pensaments).

Kant critica i diu que les unitats mínimes d'informació són fenòmens o formes amb què els objectes es presenten a la ment. Els filòsofs de la Gestalt donen la raó a Kant.

En l'elaboració de les unitats mínimes d'informació intervenen:

1. Atenció: porta l'entrada del coneixement i actua com a filtre de les informacions, de manera que no totes són integrades en una unitat significativa per a la ment.
2. Sistemes sensorials: treballen conjuntament per donar informació del món.
3. Reflexió personal: no ens adonem de les sensacions, sinó que analitzant percepcions.

Així, podem concloure que les unitats mínimes d'informació són les percepcions: interpretació i organització de sensacions, en un tot, mitjançant les quals reconeixem l'existència de les coses.

Observacions sobre les percepcions:

1. No totes les sensacions s'integren en percepcions, només les significatives.
2. No és possible aïllar les sensacions a partir de la percepció.

Lleis de la percepció

I. Figura: centra l'atenció, és l'element central de la percepció. Fons: entorn de la figura. Es modifiquen entre ells: procés perceptiu innat.

1. Cub de Necker: figures reversibles (cub).
2. Il·lusió de Müller-Lyer: flexes.
3. Il·lusió de Hering: ratlles corbes paral·leles.
4. Il·lusió de vies de tren.

II. Llei de constància perceptiva: dona estabilitat i permanència a la nostra imatge del món que, sense ella, seria fugaç i canviant, com les pròpies percepcions.

5. Il·lusió de Müller-Lyer: cantonades.

III. Agrupament: lleis d'associació.

6. Continuïtat: punts.
7. Proximitat: paral·leles, columnes.
8. Semblança: agrupar elements semblants.
9. Tancament: completar figures.
10. Simetria: cub-hexàgon.

IV. Il·lusions perceptives: errors de percepció (miratges) deguts a causes físiques o òptiques que modifiquen la percepció, o psicològiques: febre, fanatisme...

Il·lusions perceptives: deguts a l'estructura, errors provocats pel fons.

11. Il·lusió de Zöllner
12. Escala de Schroeder
13. Il·lusió de Titchener
14. Figura ambigua
15. Figura ambigua de Hill

Imaginació i memòria

Memòria: capacitat de retenir informació. Element fonamental del coneixement: producte de la memòria més que de la intel·ligència: capacitat de manipular continguts de la memòria.

Tipus de suport físic de la memòria

• Memòria genètica: l'animal reté informació de l'espècie (nucli cel·lular).
• Memòria nerviosa: informació necessària per variar la conducta en funció del medi, en integracions nerviosses interconnectades per neurones.

Procés d'emmagatzematge d'informació

• Entrada d'informació: mitjançant el sistema sensorial. Unitat mínima de memòria = percepció.
• Codificació d'informació: la percepció es tradueix en imatges que s'emmagatzemen relacionades amb conceptes o contextos. Les imatges es poden recuperar en absència de percepcions corresponents. Engrama: suport físic de la imatge, petjada que deixa al cervell.
• Retenció d'informació: funció d'emmagatzematge d'informació a la memòria.
• Recuperació d'informació: trobar informació (imatges) a la memòria i utilitzar-la. [Memòria? Capacitat voluntària de recuperar informació.]

Causes de no recordar:

1. No s'ha tingut una percepció clara d'X.
2. Codificació incorrecta de la percepció, guardada en un lloc equivocat.
3. Integració nerviosa deteriorada, mal retinguda.
4. Quantitat de records o esclerosi, o una instrucció de cerca deficient (gent gran).

Tipus de memòria

• Sensorial (MS): integracions de dades que permeten mantenir sensacions amb estímuls ja acabats.
• A curt termini (MCT): conté dades que s'utilitzen en el moment (unes 20 s).
• A llarg termini (MLT): grans quantitats d'informació durant molt temps.

Problemes: 1) cerca prèvia del context; 2) més informació, més trigança.

IMAGINACIÓ: capacitat de recuperar informació emmagatzemada a la memòria que es presenta a la ment en forma d'imatge, sense estímuls. Recordar = passiva, imaginar = activa.

Heurística: capacitat d'imaginar o trobar solucions a problemes o inventar.

Somnis i deliris: combinació d'imatges per crear un contingut imaginari.

Condicta i aprenentatge

Conducta: conjunt d'accions d'un animal. Aprenentatge: tipus de modificació de la conducta.

Les qualitats que intervenen en l'aprenentatge són: 1) heretades; 2) del sistema nerviós; 3) del sistema endocrí.

Determinants biològics de la conducta humana

1. Herència genètica: trets característics de l'espècie, que són innats. Desenvolupament codificat en cromosomes, ADN i gens.
2. Sistema nerviós: conjunt d'òrgans (cervell, medul·la espinal, xarxa nerviosa) que controlen les funcions de l'animal i la seva relació amb el medi. Format per neurones. Estructures:
   • Sistema nerviós central (SNC): sistema coordinatiu de l'animal. Consciència i voluntat. Neurones del SNC al crani (encèfal) i la columna vertebral (medul·la espinal).
     • Parts de l'encèfal: 1. Tronc cerebral: bulb raquidi, connecta la medul·la espinal amb la base de l'encèfal. 2. Cerebel: part baixa i posterior de l'encèfal, coordinació motora. 3. Cervell: gran massa encefàlica, que es distingeix en diencèfal, sistema límbic (que conté el cos callós i s'encarrega de les connexions entre hemisferis cerebrals) i còrtex, on hi ha la ment.
   • Sistema nerviós perifèric (SNP): xarxa de nervis i neurones. Connecta el SNC amb els músculs (sistema aferent) i els sentits amb el SNC (sistema eferent). Coordina òrgans.
   • Sistema nerviós autònom (SNA): funcions viscerals inconscients.
3. Sistema endocrí: conjunt de glàndules connectades amb el sistema nerviós a través del sistema límbic, controlades per l'hipotàlem i l'amígdala. Controla la conducta químicament (hormones). El sistema límbic i l'endocrí controlen el metabolisme, el desenvolupament corporal i la conducta emocional. El sistema límbic no està connectat amb el còrtex i no és voluntari.

Reflexos i instints

Pautes preestablertes de la conducta, que faciliten l'adaptació individu-medi i la supervivència de l'espècie.

Reflex: respostes automàtiques de l'animal davant estímuls, determinades per un arc reflex (neurona via aferent: informació d'irritació o estímul; via eferent: augmenta o inhibeix l'acció d'algun òrgan).

Instint: característiques pròpies de l'espècie, estereotipats, genètica i programats. Finalitat: conservació de l'individu i de l'espècie.

Etologia: estudi de la conducta animal en llibertat. Konrad Lorenz (biòleg) estudia la conducta instintiva des de l'etologia. Polèmica herència-medi ambient: segons Lorenz, és més decisiu l'herència.

Classes d'instints

• Alimentació: única de l'espècie.
• Fugida, sexualitat, agressió: marcar territori. Tres conseqüències: reparteix individus en territori, jerarquia de grup, assegura que els més ben dotats sobrevisquin per a l'espècie. Dues característiques: entre individus de la mateixa espècie, inhibeix entre individus afrontats.

En l'home, els instints són pulsions.