El Racionalisme de Descartes: Mètode i Metafísica

El Racionalisme

El racionalisme és el corrent filosòfic del segle XVII que afirma que el coneixement humà pot construir-se deductivament a partir d'idees i principis innats.

René Descartes

Descartes viu en una època escèptica, però està convençut que existeix la veritat. La seva raó és autònoma, independent de l'experiència sensible, l'autoritat o la fe religiosa. Després de llegir i viatjar, no troba res segur.

Regles del mètode

• Evidència: considerar fals tot coneixement del qual es pugui dubtar.
• Anàlisi: descompondre les idees en els seus components per poder-los solucionar.
• Síntesi: anar amb ordre a la recerca de la veritat.
• Enumeració: revisar contínuament els passos donats en la investigació per tal d'assegurar que estan totalment justificats.

Descartes va deixar l'exèrcit per dedicar-se a l'estudi, va viure a Holanda per tenir més llibertat i va ser cridat per la reina Cristina de Suècia.

El dubte metòdic

No donar res com a veritat si es pot dubtar. Pot ser objecte de dubte: les dades dels sentits, l'existència del món extern (els somnis) i les veritats matemàtiques. En les Meditacions metafísiques introdueix la hipòtesi del geni maligne. La primera veritat indubtable és el cogito.

El jo pensant: naturalesa, criteri de veritat i certesa

• El jo pensant és una idea indubtable que es representa a la ment de manera evident.
• El cogito (idea clara i distinta) s'imposa a la ment de manera immediata.
• S'obté el criteri de veritat i certesa.

El jo i les idees: el jo és la primera veritat (cogito). En el seu pensar trobem les idees, que són objectes de la ment del subjecte. Per a Descartes, el subjecte i les idees són indubtables, mentre que els referents o objectes de les idees són problemàtics.

Tipus d'idees

• Adventícies: provenen de l'experiència externa.
• Factícies: les construïm combinant altres idees.
• Innates: s'imposen elles mateixes de manera natural (infinit, etc.).

En les idees no hi ha error; l'error es troba en el judici i en la manera d'interpretar-les.

Recuperació dels altres àmbits de la realitat

La segona veritat és l'existència de Déu (argument de la infinitud, de la causalitat aplicada al jo i l'argument ontològic). La tercera veritat és l'existència del món: Déu m'ha creat i no pot fer que m'enganyi si utilitzo la raó adequadament, tot i que puc equivocar-me en l'apreciació del món.

Metafísica cartesiana

Substància, atributs i modes. Hi ha tres àmbits de la realitat:

• Jo: res cogitans (imperfecta, creada, finita).
• Déu: res infinita (substància increada).
• Món: res extensa.

Un món mecànic

Tots els fenòmens naturals s'expliquen per principis racionals: inèrcia, direcció del moviment, xoc i conservació de la quantitat del moviment.