Racionalisme: Filosofia, Història i Pensadors Clau
Racionalisme: Concepte i Orígens
El racionalisme es complementa amb l'empirisme, i és el sistema de pensament que accentua el paper de la raó en l'adquisició del coneixement, en contrast amb l'empirisme, que ressalta el paper de l'experiència, sobretot la percepció sensorial.
René Descartes i el Racionalisme Clàssic
El racionalisme ha aparegut de diferents formes des de les primeres etapes de la filosofia occidental, però s'identifica sobretot amb la tradició que prové del filòsof i científic francès del segle XVII René Descartes. Descartes creia que la geometria representava l'ideal de totes les ciències i també de la filosofia. Mantenia que només per mitjà de la raó es podien descobrir certes veritats universals, autoevidents, de les quals és possible deduir la resta de continguts de la filosofia i de les ciències. Manifestava que aquestes veritats eren innates, no derivades de l'experiència.
Altres Filòsofs Racionalistes i l'Oposició Empirista
Aquest tipus de racionalisme va ser desenvolupat per altres filòsofs europeus destacats, com l'holandès Baruch Spinoza i el pensador i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz. S'hi van oposar fermament els empiristes britànics, com John Locke i David Hume, que creien que totes les idees procedien exclusivament dels sentits.
Aplicacions del Racionalisme en la Filosofia
El racionalisme ha estat aplicat a diversos camps de la investigació filosòfica, estenent la seva influència més enllà de la teoria del coneixement.
Racionalisme en Ètica
És l'afirmació que certes idees morals primàries són innates en l'espècie humana i que aquests principis morals són autoevidents a la facultat racional.
Racionalisme en la Filosofia de la Religió
Afirma que els principis fonamentals de la religió són innats o autoevidents i que la revelació no és necessària, com és el cas del deisme.
Racionalisme i Teologia
Des de finals del segle XIX, el racionalisme ha jugat sobretot un paper antireligiós en la teologia, qüestionant dogmes i revelacions divines.
Context Històric del Racionalisme Europeu
El racionalisme és un corrent filosòfic europeu que posteriorment va ser subdividida pels historiadors, potser de forma arbitrària, en dos blocs antagònics: racionalisme i empirisme. Comprèn tot el segle XVII i és un llarg i intens epígon metafísic als grans progressos de la ciència del Renaixement. En ell, la filosofia adopta el paradigma matemàtic de la geometria i el paradigma experimental de la física, oposant-se tant a l'escepticisme pirrònic com al formalisme escolàstic.