Ramaderia, pesca i agricultura a Catalunya: sectors clau
Ramaderia
A Catalunya, la ramaderia té més pes que l'agricultura pel fet que hi aporta el 59 % de la producció agrària final. A les zones de muntanya encara hi ha ramaderia que practica el pastoreig de ramats, però actualment l'explotació ramadera dedicada a la llet i la carn està bàsicament estabulada i s'explota de manera molt intensiva en granges, escampades per les zones rurals i fins i tot a tocar d'alguna ciutat.
Les dades estadístiques sobre el nombre d'animals mostren la importància ramadera de Catalunya en relació amb la resta de les comunitats autònomes. Hi destaca la protagonització del sector porcí per sobre dels altres, seguit del boví.
La pesca
Catalunya consumeix molt peix i, amb un mar empobrit, depèn de la importació massiva i de l'aqüicultura per proveir-se de peix fresc a un preu assequible. Hi ha 19 llotges del litoral català on es desembarca peix fresc, com Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú, etc.
Al 2020, l'aqüicultura va aportar entre el 50 i el 80 % del peix que es consumeix a Catalunya, sobretot a través de la cria. Juntament amb Galícia, és una de les regions més avançades en aquest tipus de cria, que requereix molta tècnica, coneixement científic i capital. Pel que fa a les piscifactories instal·lades a alta mar, Catalunya es situa per darrere de la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Canàries.
Els vaixells espanyols van a pescar a la plataforma del golf de Cadis, que és més extensa però limitada per aigües terrestres del Marroc. La costa mediterrània s'ha anat empobrint i l'aigua és més salada i més càlida, de manera que les plataformes espanyoles no són gaire aptes. També pesquen al mar del Nord, on hi pesquen fletxes a l'altura del Cantàbric i de Galícia; a les aigües de Terranova, freqüentades per vaixells espanyols de gran calat; a les Canàries (banc sahariano); al canal de Moçambic, a les costes de Somàlia i a les aigües de l'Atlàntic de l'Amèrica Llatina.
L'agricultura
A la façana marítima, a la plana litoral i als cursos baixos dels rius hi ha una agricultura intensiva i de productivitat elevada, aprofitant els sòls al·luvials, la bonança del clima i la disponibilitat d'aigua fluvial o dels aqüífers. La costa és un espai molt poblat on l'agricultura difícilment pot competir amb la creixent urbanització, el turisme i el traçat de noves vies de comunicació. Poca gent es dedica a l'agricultura i encara molts dels qui ho fan ho fan a temps parcial.
Maresme ha ressistit petites explotacions de cereals molt intensives en sistemes hivernals, especialitzades en flor tallada que es comercialitza a un preu molt alt. Les zones de regadiu es troben al Baix Ebre, el Montsià i al Delta de l'Ebre, on es produeix arròs. A les terres interregades pel riu Segre i el canal d'Urgell, especialment al Segrià, s'hi conreen fruiters en explotacions petites però molt capitalitzades, organitzades en cooperatives per a la comercialització i l'exportació de pera, poma i préssecs. Girona i comarques del Pirineu es dediquen a la producció de farratges i blat de moro, i es destina bàsicament a la ramaderia.
Les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l'interior s'hi conreen cereals, olivera i vinya amb un alt grau d'especialització, com l'ordi a la Segarra, l'oliva a les Garrigues o la vinya al Penedès. A Catalunya predominen les propietats petites i l'explotació familiar, però amb un nivell alt de capitalització i amb una estructura productiva moderna, molt orientada als mercats interns i d'exportació.
L'explotació agrària també presenta problemes com ara la sobreexplotació dels aqüífers, ja que és una gran consumidora de recursos hídrics, i l'ús abusiu d'adobs i de productes fitosanitaris.