La Realitat en Filosofia: Metafísica, Dualisme i Idealisme

La Realitat i la Metafísica

Anomenem realitat allò que existeix. La metafísica és la branca de la filosofia que es dedica a esbrinar la naturalesa general de les coses, que es pregunta per què i com existeixen. Des del començament, els filòsofs metafísics s’han esforçat per comprendre la realitat i fer-la compatible amb les idees de pluralitat, moviment i canvi. Es plantegen qüestions fonamentals com:

• Són reals els canvis o es tracta d’una simple aparença?
• La realitat és una o múltiple?
• Com canvia la realitat?

Segons el nombre de tipus de realitat que s'acceptin, distingim:

• Si acceptem només l’existència d’un sol tipus de realitat, practiquem una metafísica monista (per exemple, l'idealisme o el materialisme).
• Si defensem l’existència de més d’un tipus de realitat, aleshores compartim una metafísica dualista o pluralista (com el cristianisme).

La metafísica orienta el pensament cap a temes que van més enllà del que es pot comprovar, ja que tracta aspectes que no es poden observar i en els quals no té cabuda l’experimentació. Tanmateix, si la raó es mantingués en els estrictes límits de l’experiència o de les ciències, no podria respondre cap de les preguntes que es plantegen sobre l’existència, la vida i la mort, Déu o l’ésser humà.

El Dualisme Filosòfic

Per a les metafísiques dualistes, la realitat està escindida en dos àmbits diferents. Són metafísiques que admeten l’existència simultània de realitats espirituals o ideals (com l’ànima humana i Déu) i realitats materials (com els objectes físics). En aquest sistema, l’ésser humà seria un compost d’ànima (idea o esperit) i cos (matèria).

Les religions són generalment metafísiques dualistes i, per a totes elles, l’àmbit ideal és més important que el material. Són transcendents i simbòliques, ja que van més enllà de la realitat sensible i consideren que l’àmbit ideal o espiritual és més rellevant que el material.

Per això, la metafísica de Plató és considerada idealista, no perquè no accepti l’existència de l’àmbit material, sinó perquè l’àmbit espiritual (el Món de les Idees) és superior: perfecte, immutable i etern; i perquè el món material n’és només un reflex. Els paral·lelismes entre l’idealisme de Plató i la metafísica cristiana són evidents.

L'Idealisme Filosòfic

L’idealisme és una metafísica monista. La seva tesi principal és que tot és idea o una realització material de la idea.

L'Idealisme Subjectivista de Berkeley

En la seva versió més extrema, trobem l’opinió de George Berkeley, que afirma que la realitat està feta d’idees, d’impressions en la consciència dels subjectes pensants. Si el sol m’escalfa, sento l’escalfor i tinc la idea d’aquesta escalfor. Aquesta sensació i aquesta idea són la realitat, però no hi ha cap garantia de l’existència de cap objecte material fora de la meva consciència. Per a l’idealisme subjectivista de Berkeley, la matèria no és més que un conjunt d’impressions que només existeixen en el pensament del subjecte i, per tant, no hi ha cap realitat extramental.

La Percepció de la Realitat segons Kant

Per a Immanuel Kant, hi ha una parcel·la de la realitat que és susceptible de ser captada per l’experiència sensible. La percepció és comuna a tots els éssers humans, és a dir, universal, i és el resultat de la forma com el nostre pensament organitza la informació que ens proporcionen els sentits. Si els nostres sentits estiguessin disposats d’una altra manera o fossin uns altres, la nostra percepció de la realitat extramental seria també diferent.