La realitat i la veritat: perspectives filosòfiques
Les idees que tenim de la realitat, doncs, venen condicionades per la forma del nostre pensament. Kant no descarta la realitat extramental, és a dir, la part de la realitat que no podem organitzar en pensament; la part que se’ns apareix, Kant l’anomena fenomen (etimològicament, prové del grec i vol dir ‘aparèixer’).
El materialisme
El materialisme és una metafísica monista. Considera que la realitat és material i que, per tant, tot el que existeix té les propietats de la matèria. A una concepció materialista de l’existència s’aproparen ja els primers filòsofs grecs, en establir la teoria de l’atomisme: tot està fet d’àtoms, que són partícules elementals, sòlides, eternes i immutables, que s’agrupen i se separen per atzar i produeixen així l’origen i la mort de les coses naturals.
El materialisme contemporani, que és la filosofia subjacent a la comprensió científica de la realitat, és deutor de l’antic atomisme almenys en aquestes dues coses:
- La idea de partícula elemental.
- La idea d’explicar totes les realitats, tant físiques com psíquiques, des de la noció de matèria.
En efecte, per a la cosmovisió científica actual, tot és matèria o energia: l’univers va començar amb una enorme explosió i evoluciona produint estructures cada vegada més complexes, on la matèria s’organitza a diversos nivells i dóna lloc a qualitats abans inexistents:
- La matèria es configura en matèria viva.
- La vida evoluciona d’acord amb els principis de selecció i mutació.
- El pensament, el sentiment i la voluntat humanes són producte de l’enorme desenvolupament del sistema nerviós central de l’organisme humà.
La veritat
No hi ha una resposta definitiva sobre què és la veritat: hi ha nocions o criteris diferents sobre la veritat. Cadascun defineix el que s’entén per ‘veritat’ i ens ajuda a decidir si una idea és vertadera o falsa. Els criteris de veritat s’apliquen sobre proposicions, és a dir, sobre idees que afirmen o neguen alguna cosa: ‘demà és diumenge’, ‘la veritat no existeix’, ‘dos i dos són quatre’.
Les cinc nocions o criteris de veritat que hem considerat són:
- La veritat com a correspondència.
- La veritat com a autenticitat.
- La veritat com a coherència lògica.
- La veritat com a consens.
- La veritat com a compliment d’una promesa.
Quin d’aquests criteris us sembla que apareix contínuament a la pel·lícula A.I. Artificial Intelligence quan es parla del David?