Recursos Hídrics a Espanya: Definició i Conceptes Clau

Recursos hídrics

Els recursos hídrics fan referència a l'aigua com a element essencial per a tots els ecosistemes naturals i per a un gran nombre d'activitats humanes. Els recursos hídrics d'Espanya procedeixen fonamentalment dels rius i, en menor mesura, dels llacs, els aqüífers i la dessalinització de l'aigua de mar. Tots aquests recursos estan condicionats per una gran varietat de factors físics i humans com el relleu, la litologia, la vegetació i l'home.

Sequera

La sequera és un període més o menys perllongat sense precipitacions o amb quantitats gairebé inapreciables. Els períodes de sequera són habituals en el clima mediterrani, en les seves diferents varietats, que es caracteritzen per estius molt calorosos amb poques precipitacions.

Aqüífer

Un aqüífer és un estrat de roca permeable que pot emmagatzemar aigua al seu interior i permetre el seu pas. A Espanya, la presència d'aqüífers està vinculada a les zones peninsulars i insulars on predominen les matèries calcàries. A l'Estat espanyol, els aqüífers ocupen un 40% del subsòl, i les aigües subterrànies representen una quarta part dels recursos hídrics utilitzats. Actualment, a moltes zones, especialment a la mediterrània, els aqüífers presenten greus problemes d'esgotament a causa de la sobreexplotació, a la qual cosa s'ha d'afegir la salinització.

Torrent

Un torrent és un curs intermitent que només du aigua quan plou. Constitueix una característica del sistema hidrològic de les Balears. El torrent més cabalós de Mallorca és el de Sant Miquel, que neix al terme de Campanet i desemboca a l'Albufera, el qual recull les aigües de les fonts Ufanes.

Endorreïsme

L'endorreïsme és el caràcter de les regions que presenten una xarxa hidrogràfica regular, però les seves aigües no desemboquen a la mar, sinó que ho fan a llacs interiors on es perden per evaporació o infiltració. Un exemple el constitueixen les zones humides de la Manxa, com el Parc Nacional de les Tablas de Daimiel.

Exorreïsme

L'exorreïsme és el caràcter de les regions que tenen un drenatge normal i la seva xarxa hidrogràfica es dirigeix a la mar o als oceans. Un exemple seria qualsevol conca de la península.

Salinització dels aqüífers

La salinització dels aqüífers es produeix quan, a causa d'un descens del nivell d'aigua emmagatzemada en els aqüífers propers a la mar, es produeix una intrusió d'aigua marina. En el cas de Mallorca, és un fenomen que s'ha produït en els aqüífers del terme municipal de Campos.

Albufera

Una albufera és una zona pantanosa litoral tancada per una zona arenosa. Són zones inundades de gran interès biològic perquè hi trobem una fauna adaptada a viure en aquest medi de transició entre l'aigua i la terra. A la península, la més extensa és l'Albufera de València, on hi ha zones de pesca i de conreu d'arròs, mentre que a Mallorca hi ha el parc de l'Albufera de Muro.

Aridesa

L'aridesa és la carència d'humitat en un terreny. Sobre aquest terme hi podem trobar tres definicions diferents:

• Insuficiència de pluja que origina l'absència total de vegetació.
• Fenomen pel qual l'evaporació excedeix la precipitació.
• Insuficiència de pluja que fa impossible l'agricultura sense regar.

Desertització

La desertització és el procés de pèrdua de sòl i vegetació, sigui per causa natural o humana. En aquest procés intervenen condicions climàtiques com l'aridesa i les precipitacions irregulars, la desforestació i la sobreexplotació tant dels llocs fèrtils com dels aqüífers. Pel que fa al cas de la península Ibèrica, es pot considerar un problema greu que afecta des de Granada, Almeria, Múrcia, València, Alacant, Castelló i la franja de Llevant.

Estiatge

L'estiatge és la gran baixada del nivell de la mar o de les aigües d'un riu. És una característica que es dóna als mesos d'estiu als rius de la vessant mediterrània (Segura, Túria, etc.), sotmesos a una forta sequera estival, encara que molts d'aquests registren increments notables i sobtats del seu cabal durant els mesos de tardor a causa de les situacions de gota freda.

Revinguda

Una revinguda és un increment considerable del cabal d'aigua d'una font, però sobretot d'un riu o un torrent. Ocasiona greus inundacions, sobretot a l'àrea mediterrània, quan durant els mesos de la tardor es donen situacions rellevants que originen fortes pluges. Aquestes revingudes solen ocasionar desastres materials importants perquè estan situades en zones densament poblades.

Vessant hidrogràfica

Una vessant hidrogràfica és el conjunt de rius que desemboquen a una mateixa mar. En el cas de la península Ibèrica, podem distingir entre tres vessants: la mediterrània, la cantàbrica i l'atlàntica.

Règim fluvial

El règim fluvial és la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg d'un any. Amb l'excepció dels rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglaç i de les pluges, i amb baixades amb estiatges intensos.

Transvasament entre conques

El transvasament entre conques és la transferència d'aigües entre conques excedentàries i deficitàries. Actualment, a l'Estat espanyol en funcionen 38, destacant el polèmic transvasament Tajo-Segura. El Pla Hidrològic Nacional aprovat l'any 2001 pel PP i derogat l'any 2004 pel PSOE plantejava com a obra més significativa el transvasament de l'Ebre cap al Llevant peninsular. El cabal relatiu és una variable que posa en relació la quantitat d'aigua evacuada per un riu amb la superfície de la conca i es mesura en l/s/km².