Recursos Naturals, Impacte Ambiental i Desastres: Guia Completa

1. El medi natural: una font de recursos per a la societat humana

1.1 El concepte de recurs

Un recurs natural és qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials. Per tant, podem afirmar que són la base de tota activitat humana.

1.2 Recursos renovables i recursos no renovables

Els recursos es classifiquen segons la seva capacitat de regeneració en:

• Recursos renovables: són els que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a aquell al qual són explotats per la societat (vent, aigua, sòl, plantes, etc.).

• Recursos no renovables: són aquells que es regeneren de manera molt lenta a una escala de vida humana i, per tant, cal considerar que existeixen en quantitats finites. Per això, cal trobar materials capaços de substituir els actuals quan aquests s’hagin exhaurit. Aquests recursos són els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), els combustibles nuclears (urani) i els minerals no energètics.

• 1.3 La distribució dels recursos naturals al món

  La distribució dels recursos a la superfície de la Terra és molt desigual. Els països industrialitzats, gràcies a la seva capacitat econòmica, tenen l’avantatge de poder importar recursos, mentre que els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament no s’ho poden permetre.

2. L’aigua i el sòl: recursos escassos i necessaris

En el període de 1960 a 1980, la introducció de plantes d’elevada productivitat i la utilització d’una tecnologia basada en l’ús de fertilitzants, insecticides i pesticides, el control de l’aigua i la mecanització van permetre millorar els rendiments agrícoles a molts països en vies de desenvolupament, i això va ser anomenat la revolució verda.

2.1 Aigua dolça: abundor i escassesa

Podem dividir els països del món en posseïdors d’aigua i no posseïdors. Hi ha països que no s’han de preocupar de l’escassetat d’aigua i n’hi ha d’altres que pateixen grans sequeres. A la Terra, el 97,5% de l’aigua és salada i el 2,5% és dolça i d’aquest últim percentatge els humans només utilitzem l’1%. Els usos de l’aigua difereixen molt depenent dels diversos països. En els països desenvolupats, dues cinquenes parts de l’aigua dolça van a parar a la indústria; en canvi, al Tercer Món, l’aigua s’utilitza gairebé exclusivament per al conreu d’aliments. L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora indispensable per a la vida, per això és objecte de conflictes geopolítics.

2.2 El sòl: un recurs que cal preservar

Es pot pensar que el sòl, per la seva grandària, és un recurs del qual no cal preocupar-se gaire, però si reflexionem, veurem que aquest és un recurs excloent. Si considerem que el sòl és un recurs fonamental per a la producció agrícola i que no totes les zones estan igualment dotades per acollir-hi explotacions, ens adonarem que aquest recurs és més limitat del que pensàvem. Únicament el 22% de la superfície continental terrestre és adequada per a l’agricultura moderna. La resta està coberta de gel, és massa humida o bé massa seca, etc. A més, els sòls de millor qualitat són ocupats, sovint, per les indústries o per les ciutats mateixes. Trobar noves terres on es pugui cultivar resulta extremadament complicat, a més de comportar uns costos generalment prohibitius.

3. La degradació del sòl i la contaminació de les aigües continentals

3.1 La pèrdua del sòl fèrtil

L’expressió degradació del sòl fa referència a un fenomen que, induït per la pressió humana, es pot definir com la pèrdua de l’actual o de la futura capacitat del sòl per suportar la vida humana i vegetal. Les causes d’aquesta degradació són: la sobrepastura, les activitats agrícoles i les pràctiques forestals. El resultat de la degradació severa dels sòls és la desertització, fenomen que afecta una part de la conca mediterrània. Els efectes de l’erosió del sòl poden ser de dos tipus: directes (pèrdua total o parcial de la capa edàfica) i indirectes (contaminació de les aigües, degradació de la coberta vegetal, etc.).

3.2 El bosc i la diversitat biològica

El bosc és un ecosistema únic, conté el percentatge més elevat de diversitat d’espècies animals i vegetals. Compleix clarament una important funció ecològica i és l’hàbitat d’un gran nombre d’animals; per tant, podem dir que és un enorme refugi de biodiversitat.

4. Recursos energètics no renovables

4.1 El petroli

Avui dia, el petroli i els seus derivats produeixen gairebé el 40% de l’energia comercialitzable consumida al món; algunes regions en depenen en gran mesura. La importància del petroli ha augmentat per les seves característiques de combustió i per la seva adaptabilitat com a font energètica per fer moure vehicles. Per això, la dependència que el món actual té del petroli és molt gran. Els problemes més greus d’aquest combustible es deriven del seu transport arreu del planeta. El risc de sinistres és gran i el perill potencial de contaminació encara ho és més a causa del transport per mitjà de vaixells, els accidents dels quals poden ocasionar enormes desastres ecològics. El fet d’adonar-se que les reserves de petroli eren finites va renovar l’interès per altres combustibles fòssils com el carbó i per les anomenades energies alternatives.

4.2 El carbó

El carbó va ser el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Tot i que el carbó és un recurs no renovable, si els nivells de consum de carbó es mantinguessin en els índexs actuals, es considera que les reserves serien suficients per satisfer la demanda d’uns altres tres segles. Els problemes d’aquest combustible són l’alteració de la superfície terrestre original i la contaminació àcida de llacs i cursos fluvials que provoquen la seva extracció i processament. Un darrer problema és el relacionat amb el seu transport, ja que és un sòlid, de manera que transportar-lo no és tan senzill com en el cas dels combustibles no sòlids.

4.3 El gas natural

El gas natural és un combustible molt eficient i versàtil, requereix un processament molt reduït i podem dir que és el combustible fòssil que causa menor impacte sobre el medi ambient. Però la conducció del gas a través de canonades pot comportar problemes. Aquest combustible no és renovable i es calcula que les reserves mundials actuals poden durar fins al 2045, si es manté l’actual ritme d’extracció.

5. Els desastres naturals

Cal diferenciar entre fenòmens naturals i riscos naturals: de fenòmens naturals, n’hi ha molts (xàfecs, nevades, terratrèmols, tempestes…); perquè un fenomen esdevingui un risc, ha d’afectar les persones o els béns que es valoren. Mentre el fenomen es mantingui dins una banda de tolerància, serà considerat un fenomen natural més; si se supera un determinat llindar, passarà a considerar-se de risc. La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d’alguns desastres, alhora que n’empitjora d’altres. Científics d’arreu del món sostenen que la Terra experimenta un canvi climàtic com a conseqüència de l’emissió de gasos, fet que produeix desajustaments en el clima que es tradueixen en desastres ambientals. La desforestació de les zones elevades provoca inundacions, ja que desapareix l’efecte de retenció de l’aigua que duu a terme la cobertura vegetal.

Biodiversitat: Diversitat dels éssers vius. És una característica fonamental de tots els sistemes biològics, resultat del procés evolutiu, que es manifesta en l’existència de la gran varietat de formes de vida que habiten el planeta.

Bioma: Comunitat biogeogràfica, territorialment molt àmplia, constituïda per un conjunt de comunitats animals i vegetals relativament homogeni, amb una estructura, un funcionament i una evolució estretament relacionats amb el clima.

Biota: Conjunt dels éssers vius d’un indret determinat.

Combustible fòssil: Són aquells combustibles originats per la fossilització de matèria orgànica que generen energia; són el petroli, el carbó i el gas natural.

Desastre natural: Fenomen natural d'una magnitud tal que té conseqüències molt greus per a la població.

Desertització: És una degradació severa del territori.

Desforestació: És l’acció de suprimir els boscos.

Degradació del sòl: Fenomen induït per la pressió humana que té com a resultat la pèrdua de sòl per suportar la vida humana.

Ecosistema: Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que viuen i es relacionen en un espai definit.

Impacte ambiental: Conjunt d’alteracions del medi ambient provocades per la pràctica de determinades activitats humanes: la indústria, la urbanització, la mineria, etc.

Recurs (natural): Material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials.

Recurs renovable: És aquell que es regenera de manera natural a un ritme igual o superior a aquell al qual és explotat, a una escala de vida humana.

Recurs no renovable: És aquell recurs que té una regeneració molt lenta, a una escala de vida no humana; per tant, es pot esgotar al llarg dels anys.

Reciclatge: Transformar el material en matèria primera i tornar-la a fer passar pel procés de producció.

Reutilització: Tornar a utilitzar el producte sense fer-li cap transformació.

Temps d’exhauriment: És el temps que es tarda a utilitzar una certa porció de les reserves conegudes d’un mineral.