La Reforma Agrària Liberal i les Desamortitzacions a Espanya

La reforma agrària liberal i les desamortitzacions

Principis socioeconòmics i context

• Principis del liberalisme:
  • La implantació del liberalisme va comportar la redefinició del concepte de propietat.
  • El concepte de propietat es considerava imprescindible per a la felicitat de les persones.
  • El paper de l’Estat havia de ser defensar la propietat privada i intervenir el mínim possible en el funcionament de l’economia.
• L’economia espanyola a inicis del segle XIX:
  • Espanya tenia una economia basada en una agricultura endarrerida.
  • Els grans propietaris rurals tenien una vocació rendista i no invertien en millores.
  • Es mantenia la vinculació de la propietat (propietats amortitzades o vinculades).
  • Les manufactures seguien l'esquema gremial, amb l’excepció de Catalunya.
  • El comerç colonial era intens, però deixava uns beneficis escassos per al país.

Antecedents de les grans desamortitzacions

• Primers intents en època de Carles III i Carles IV, de poca transcendència.
• Les Corts de Cadis van començar el procés de transformar els béns vinculats o amortitzats en propietat privada.
• El procés no es va poder completar a causa dels esdeveniments polítics.
• En conjunt, aquest procés, desenvolupat entre 1767 i 1924, va afectar el 39% de la superfície del país.

Desamortització: procés pel qual l'Estat expropia les propietats de l'Església i les terres comunals, que fins aleshores eren en "mans mortes" perquè no es podien vendre, i les ven a propietaris privats.

Desvinculació: procés pel qual l'Estat converteix les propietats dels nobles, que no es podien vendre perquè es vinculaven al llinatge i no a una persona física, en propietats privades de qui ostenta el títol. Va implicar la supressió de les senyories.

La desamortització de Mendizábal (1836)

• Promulgada pel govern progressista de Juan Álvarez Mendizábal el 1836.
• Es va centrar en el patrimoni eclesiàstic, primer en el regular i després en el secular.
• Va suposar l’expropiació i la venda d’aquests béns.
• Perseguia diversos objectius:
  • General: consolidar el naixent liberalisme en la monarquia d’Isabel II.
  • Concrets:
    • Aconseguir fons per guanyar la guerra carlina.
    • Reduir el deute públic per poder guanyar solvència creditícia.
• Va ser una mesura polèmica que va comportar el trencament de les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
• No es va completar perquè el govern moderat la va frenar per signar el Concordat (1851).

La desamortització de Madoz (1855)

• Promulgada durant el Bienni Progressista pel ministre Pascual Madoz.
• Afectava tots els béns de propietat col·lectiva:
  • Béns de propis: aquells que es llogaven a particulars a canvi d’una renda.
  • Béns comuns: aquells que empraven els veïns del lloc de franc.
• Objectius:
  • Fomentar la industrialització del país.
  • Finançar la Llei de Ferrocarrils, aprovada en la mateixa època.
• Va beneficiar sobretot la burgesia, però també petits propietaris rurals.
• El procés es va allargar fins al 1924, quan va ser derogada.

Resultat de les desamortitzacions

• No va servir per ampliar significativament el nombre de petits propietaris rurals.
• Va influir, juntament amb altres canvis, en l’expansió de la superfície cultivada i en la millora de la productivitat agrària.
• Va permetre una certa modernització del camp amb la cerca de rendibilitat per part dels nous propietaris.
• Va generar importants canvis socials:
  • Apareix una burgesia terratinent que volia emular l’aristocràcia.
  • Sorgeix un enorme proletariat rural, format per pagesos sense terres dedicats a treballar a jornal durant algunes temporades.
• En general, va empitjorar el nivell de vida dels pagesos, privats de l'ús de les terres comunals.
• La de Mendizábal va suposar la pèrdua de molt de patrimoni artístic i cultural religiós.