Reforma Liberal a Espanya (1833-1843): De la Transició al Progressisme
El Procés de Revaluació Liberal (1833-1843)
Els primers governs de transició
El testament de Ferran VII establia la creació d’un consell de govern per a assessorar la regent Maria Cristina, presidit per Francisco Cea Bermúdez i format per absolutistes moderats, amb la pretensió d’arribar a un acord amb els carlins.
L’única reforma que va endegar aquest govern va ser la nova divisió provincial d’Espanya, que intentava posar fi a l’administració local de l’Antic Règim. Espanya va quedar dividida en 49 províncies.
Però, davant de l’extensió de la insurrecció carlina, el tron isabelí va començar a trontollar per manca de suports sòlids. L’immobilisme del govern de Cea va topar amb les pretensions d’una bona part de la població, que reclamava la reforma de l’Estat absolut. Alguns militars i assessors reials van convèncer la regent de la necessitat de nomenar un nou govern capaç d’aconseguir l’adhesió dels liberals, i va ser elegit Francisco Martínez de la Rosa, un liberal moderat.
La seua proposta va ser la promulgació d’un Estatut Reial, que era només un conjunt de regles per a convocar unes corts, que continuaven sent les mateixes de l’Antic Règim.
Aquestes reformes eren insuficients per a una bona part del liberalisme. La divisió, que ja s’havia iniciat en el Trienni Liberal entre els liberals partidaris de la Constitució del 1812 i els exaltats, va formar les dues grans tendències que van dominar la vida política espanyola.
La corona i els antics privilegiats van donar suport als moderats i van maniobrar per a mantenir-los en el poder. Però la necessitat d’aconseguir suports socials ferms i recursos financers contra el carlisme va forçar la monarquia a vèncer les seues reticències i a acceptar un govern progressista que iniciara un profund procés de reformes liberals.
Els progressistes en el poder
Els progressistes tenien la seua força en el domini del moviment popular i van protagonitzar una onada de revoltes urbanes arreu del país. Els motins es van iniciar amb assalts i la crema de convents en diferents ciutats, i la majoria de les juntes van redactar proclames en què expressaven les seues demandes principals.
Davant de la situació, Maria Cristina va encarregar la formació de govern a un liberal progressista, Mendizábal, que va iniciar la reforma de l’Estatut Reial i va prendre mesures per a aconseguir els recursos financers necessaris per a organitzar i armar un exèrcit contra el carlisme. Però els privilegiats van instar Maria Cristina perquè el destituís.
En moltes ciutats van esclatar revoltes a favor del restabliment de la Constitució del 1812 i s’hi va produir la crema de convents. Maria Cristina va accedir a restablir la Constitució de Cadis i va lliurar el poder al progressista Calatrava.