Reformes econòmiques a Espanya: impacte i resultats
Necessitat de les reformes a partir de la crisi
Pèrdua de competitivitat, crisi bancària i increment del deute públic.
A Espanya, les reformes de la crisi són perjudicials per a la societat. L'objectiu és baixar el dèficit i seguir una dinàmica de devaluació interna.
Es va perdre competitivitat exterior per l'increment del crèdit intern destinat a sectors no comercialitzables (construcció, serveis financers i sectors de serveis), provocant un increment dels factors de la producció (treball i capital). Però la productivitat segueix sense augmentar, per l'augment excessiu dels CLU.
La pèrdua de competitivitat exterior provoca creixements dèficits exteriors, i augment del deute net exterior (PNII) que permet finançar el boom immobiliari i la despesa interna, estimulant encara més la demanda interna i provocant augment de preus i de salaris que reforcen el dèficit exterior. Els xocs exteriors reforcen el dèficit exterior. Xocs procedents dels augments dels preus del petroli, primeres matèries i del valor de l’euro. A això s'afegeix la crisi financera que comença pel sector privat i s'estén al sector financer i al públic. Espanya necessita refinançament de 300 mil milions i pateix una de 400 mil milions, provocant una crisi de confiança pel risc de sortir de l’euro, els actius perden valor i a més la prima de risc augmenta molt. No es pot ajustar el tipus de canvi per primera vegada.
Les reformes a l’economia espanyola 2010-2014
Reforma silenciosa de la grandària del sector públic: estabilització a curt termini del creixement del dèficit i de deute, estabilització a mig i llarg termini del deute.
Estabilitzar el sector públic en el curt termini augmentant impostos i baixant despeses. El Pacte d'Estabilitat busca que el dèficit estructural sigui del 0% al 2018 i el deute estigui per sota del 60%.
Reforma del sistema de pensions: La primera reforma de pensions (2011- PSOE) allarga la jubilació als 67 anys, per exemple. Reforma del sistema financer: Zapatero el 2010 va realitzar 2 reformes. La primera per afrontar els problemes en l'actiu i en el passiu (dependència de finançament exterior). La segona volia millorar la capacitat productiva del sector públic i es va crear el FROB.
Rajoy (2012-2015) va dur a terme diverses reformes, entre elles el rescat bancari per la crisi de Bankia, nacionalització, privatització i liquidació d'entitats i traspàs d'actius. Reforma laboral: Es va debilitar la capacitat negociadora dels sindicats, reduir els costos d'acomiadament de 40 a 21 dies per any treballat i els costos laborals en general, i es van començar a vincular els salaris a la productivitat. Tot per augmentar la competitivitat externa.