Regències d'Isabel II: Maria Cristina i Espartero (1833-1843)
Isabel II: Les Dues Regències (1833-1843)
El 1830, Ferran VII va tenir descendència: **Isabel**. Segons la Llei Sàlica (1713), les dones no podien accedir al tron, però el rei va canviar la llei i ella va ser declarada hereva. A la mort d'aquest (1833), **Maria Cristina** es va encarregar de la regència fins que Isabel fos major d'edat. No obstant això, els partidaris de l'infant Carles es van negar a acceptar el testament de Ferran VII i es van alçar en armes contra la regent, la qual cosa la va obligar a buscar el suport dels **liberals**.
Els Liberals en el Poder: Dues Regències (1833-1843)
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Durant aquest període es va organitzar l'Estat en 49 províncies. El principal instrument polític va ser l'Estatut Reial (promulgat per Martínez de la Rosa), que presentava greus limitacions:
- No reconeixia la sobirania nacional.
- No establia llibertats polítiques.
- No definia la divisió de poders.
Aquest estatut deixava tot en mans del monarca i, per tant, no satisfeia a ningú. La guerra civil i la mala situació econòmica van provocar, el 1835, rebel·lions de milícies urbanes que exigien més llibertats polítiques.
La Segona Constitució Liberal (1837)
El 1836, un grup de suboficials va entrar per la força al Palau de San Ildefons, on Maria Cristina passava les vacances (el conegut com a Motí de La Granja). Com a resultat, es va redactar la **Constitució del 1837**, que, tot i tenir alguns canvis respecte a la del 1812, la feien prou més moderada.
Quan va finalitzar la Guerra Carlina el 1839, un govern dirigit pel moderat Pérez de Castro va intentar limitar les reformes i la participació de les classes mitjanes urbanes, promulgant una Llei d'Ajuntaments (1840). Aquestes accions van provocar noves rebel·lions i, finalment, Maria Cristina va renunciar a la regència.
La Regència d'Espartero (1841-1843)
Quan Maria Cristina va renunciar a governar, es va formar un ministeri de regència presidit pel general **Espartero**, nomenat regent el 1841, que comptava amb el suport dels liberals progressistes.
No obstant això, Espartero es va guanyar el rebuig de diversos sectors:
- Fabricants tèxtils catalans.
- Els bascos.
- Els demòcrates, que inicialment li donaven suport, també s'hi van enfrontar.
El 1843 es va iniciar una revolta militar encapçalada per **Narváez**, que va provocar la caiguda del Govern i va posar fi a la regència.