Règim franquista a Espanya (1939-1975): bases, evolució i política

Règim franquista

Bases ideològiques i suports: després de vèncer en la Guerra Civil, Franco va imposar a Espanya un sistema polític dictatorial que no va caure després de la Segona Guerra Mundial i es va mantenir fins a la seva mort el 1975.

L'evolució del règim

Dues etapes:

• - 1939-1959: bases del nou Estat. A l'interior, el sistema polític dictatorial va reprimir qualsevol oposició i va practicar una política d'autarquia o autosuficiència econòmica. A l'exterior, va viure una època d'aïllament internacional.
• - 1960-1975: es va mantenir l'autoritarisme polític i es va produir un notable desenvolupament econòmic, un elevat creixement demogràfic i una millora general del nivell de vida de la societat. A canvi, va augmentar les desigualtats territorials i l'empobriment cultural, motivat per l'exili de destacats intel·lectuals i artistes. Això va originar la crisi del règim i l'augment de l'oposició interior i exterior.

Fonaments ideològics

• * Antiparlamentarisme i antiliberalisme: van perdre pes des dels feixismes europeus, com l'emblema del jou i les fletxes.
• * Anticomunisme: l'oposició radical a aquesta ideologia es va accentuar durant els anys de la Guerra Freda.
• * Nacionalcatolicisme: es considerava la Guerra Civil com una croada contra l'ateisme marxista. L'Estat es va declarar catòlic i va concedir privilegis a l'Església.
• * Tradicionalisme espanyol: el model històric que calia recuperar era l'imperial de l'època dels Àustries. En canvi, la història posterior al segle XVIII havia seguit un error: les idees de la Il·lustració i del liberalisme havien conduït a la decadència espanyola.
• * Unitat de la pàtria: l'abolició dels estatuts d'autonomia i la prohibició de qualsevol manifestació nacionalista.
• * Militarisme: es va fomentar els valors militars i patriòtics. Les desfilades, l'exaltació de la bandera nacional i els himnes militars eren habituals.

Suports polítics

Es van encarregar del control social i de la propaganda ideològica. Els militars van ocupar alts càrrecs en el règim, i també els monàrquics.

Suport social

Van ser els terratinents, els empresaris industrials, els financers i els mitjans propietaris agraris del nord i centre peninsular. La millora econòmica va afavorir l'aparició de la «majoria silenciosa», formada per una classe mitjana i per obrers apolítics que van acceptar la falta de llibertats a canvi d'un cert nivell de benestar.

Període 1939-1959

Sistema polític: totalitarisme i democràcia orgànica

Dues etapes:

• *Sistema totalitari (1939-1942): Franco va concentrar la direcció de l'Estat i del govern, i el comandament suprem de l'exèrcit. Va intervenir en la legislació i només es va admetre una única organització política: el Movimiento Nacional, format per un partit únic (Falange Española Tradicionalista i de les JONS), el sindicat vertical i els càrrecs públics. Com que no hi havia una constitució, es van aprovar les Leyes Fundamentales, com el Fuero del Trabajo, que va recollir idees liberals, franquistes i va crear el sindicat vertical, que agrupava les corporacions de treballadors i patrons davall el control de l'Estat.
• *Democràcia orgànica: a partir del 1942, amb la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial, es va tractar de donar una aparença democràtica al règim. Es va implantar la democràcia orgànica, que restablia organismes propis de la democràcia, però sense un funcionament democràtic.

Lleis aprovades

• La Ley de Cortes, que restablia aquesta institució amb funcions consultives.
• Les lleis dictades per Franco: el Fuero de los Españoles (declaració de deures i drets) i la Ley de Sucesión, que convertia Espanya en regne però establia que Franco ocuparia la direcció de l'Estat fins a la mort, amb dret a nomenar successor.

Governs

Els falangistes van tenir un gran pes, com a Sección Femenina i al Frente de Juventudes.

L'oposició exterior

Els exiliats van formar un govern republicà a l'exili, presidit per José Giral. L'oposició política monàrquica, liderada per Joan de Borbó, reclamava el restabliment de la monarquia.

L'oposició interior

Grups de guerrilles armades a zones de muntanya i grups clandestins de comunistes, socialistes i anarquistes van promoure vagues. Els nacionalistes catalans i bascos van organitzar l'ETA. L'actuació del franquisme va ser la repressió.

Política exterior

• * Després de les entrevistes d'Hendaia i Bordighera amb Hitler i Mussolini, Espanya es va declarar «no bel·ligerant» i va enviar la División Azul. Es va retirar el 1945.
• * Al final de la guerra, la dictadura franquista va quedar aïllada internacionalment. Espanya no va ser admesa a l'ONU. La Guerra Freda va portar el bloc occidental a aproximar-se al règim franquista: l'ONU va anul·lar l'aïllament espanyol i es van signar un acord bilateral amb els EUA (bases militars a Espanya a canvi d'ajuda econòmica i militar), i un concordat amb el Vaticà (1953). El 1955 Espanya va ser admesa a l'ONU i al Fons Monetari Internacional.
• * Es va concedir la independència al Marroc.

Període 1959-1975

1. Sistema polític

Es va mantenir les bases ideològiques i l'aprovació de lleis. La Ley de Prensa va suprimir la censura prèvia, però van continuar els controls i els segrestos de publicacions. La Ley Orgánica del Estado va separar els càrrecs de cap d'Estat i president del govern, i va definir Espanya com a regne. Franco va designar com a successor Joan Carles de Borbó. Es va mantenir l'immobilisme polític: Luis Carrero Blanco va ser vicepresident i després assassinat per ETA, i després va ser nomenat Carlos Arias Navarro.

*En els governs, els falangistes van perdre pes en favor dels tecnòcrates. L'objectiu va passar a ser el desenvolupament econòmic com a estabilitat social.

2. L'oposició

*L'oposició estava integrada pels sindicats Comissions Obreres i UGT, pel PSOE i pel PCE, que es va alinear amb l'eurocomunisme; pels nacionalistes catalans i bascos; pels grups terroristes ETA i GRAPO; pels estudiants universitaris, intel·lectuals i sectors de l'Església catòlica.

*Actuacions: el contubernio de Múnic, una reunió de l'oposició en aquesta ciutat per exigir la democràcia; el creixement de les vagues i manifestacions obreres; disturbis a la universitat i atemptats terroristes d'ETA. La resposta del franquisme va ser la repressió.

Política exterior: tres fets

• * La petició espanyola d'ingrés a la Comunitat Europea va ser rebutjada pel caràcter antidemocràtic del règim franquista. Espanya va aconseguir un acord preferencial de comerç que concedia avantatges aranzelaris.
• * Reclamació espanyola davant l'ONU de la sobirania sobre Gibraltar. L'ONU va resoldre el plet a favor d'Espanya, però els britànics es van negar a abandonar el Penyal, i Espanya va tancar la frontera amb Gibraltar.
• * Procés de descolonització: Guinea Equatorial va obtenir la independència el 1968, i Espanya es va comprometre a un referèndum per a l'autodeterminació del Sàhara Occidental. El 1975 es va fer la Marxa Verda sobre el Sàhara.

Època de l'autarquia

Pretenia aconseguir l'autosuficiència econòmica comptant només amb els propis recursos.

Política d'autarquia

Es basava en la intervenció de l'Estat en tots els sectors de l'economia. Es va crear l'Institut Nacional d'Indústria i es van crear empreses estatals (ENSIDESA, CAMPSA). Es van nacionalitzar alguns serveis, com els ferrocarrils, es van impulsar les obres públiques i es va controlar el comerç interior i exterior.

Conseqüències

• * Estancament econòmic i problemes socials: l'estancament es va deure al fonament de la producció agrícola i industrial, i va obligar a racionar productes. Els problemes socials van sorgir per l'escassetat de productes, que va provocar una forta pujada de preus i l'aparició d'un mercat negre, o estraperlo, on es venien clandestinament els productes racionats a preus elevats. Això va perjudicar la majoria de la població i va donar lloc a mobilitzacions obreres a Catalunya, Astúries i el País Basc.

Pla d'Estabilització del 1959

Va posar fi a l'autarquia. Era un programa de sanejament econòmic gràcies al qual es van liberalitzar els preus i el comerç, es va devaluar la pesseta i es van congelar els salaris. Va permetre la recuperació econòmica.

Desenvolupament econòmic

• * Context: es va beneficiar de la favorable conjuntura internacional, de l'ajuda econòmica nord-americana i de la disponibilitat de capital procedent de la inversió estrangera, que van millorar els sectors productius.
• * Agricultura: va incrementar la productivitat gràcies a la maquinària, els adobs i l'extensió del regadiu.
• * Indústria: estimulada per diversos plans de desenvolupament, va diversificar la producció.
• * Sector terciari: van créixer el comerç exterior i el turisme, que va adoptar el model de sol i platja i va proporcionar quantiosos ingressos.
• * Conseqüències: l'economia espanyola es va modernitzar i va deixar de ser un país agrari per convertir-se en un país industrialitzat. La modernització va accentuar la dependència de l'exterior en tecnologia i capitals, i va aprofundir els desequilibris regionals en concentrar-se la indústria i el turisme.

Població

Entre el 1960 i el 1975 el creixement va ser molt important. El desenvolupament econòmic va elevar la natalitat i va permetre un continu descens de la mortalitat.

Moviments migratoris

• * Migració exterior (ràpida): els moviments migratoris es van paralitzar després de la guerra a causa de les dificultats per emigrar a l'exterior, els problemes d'abastiment de les ciutats i la destrucció d'indústries a l'interior. Als anys 50 es va aconseguir un gran desenvolupament per la mecanització del camp i la escassa industrialització, que no podia absorbir els excedents agrícoles. Més d'un milió de persones van emigrar cap als països més avançats d'Europa occidental, on hi havia necessitat de mà d'obra per als treballs més durs.
• * Migració interior (èxode rural): quatre milions de persones es van traslladar des del territori agrari cap a ciutats industrials i turístiques.

Creixement urbà

Provocat per l'èxode rural va ser enorme i va originar escassetat de serveis i d'habitatges. Per solucionar-ho, es van realitzar immobiliàries que van crear barris nous, alguns sense els equipaments necessaris.