Regions Fisiogràfiques de Catalunya: Clima i Vegetació

El Territori i els Recursos Naturals de Catalunya

En la configuració territorial de Catalunya destaquen tres característiques:

• La importància de la proximitat del mar. Tot el territori català està sotmès a la influència benefactora del Mediterrani.
• La complexitat de la seva orografia. Un territori molt divers i ple de contrastos, muntanyós i amb poques planes.
• Els pendents del terreny, que en quatre cinquenes parts del territori són superiors al 5%, cosa que significa que són poc aptes per a la urbanització.

Les planes hi són escasses i abunden les muntanyes; per això, proporciona una imatge força laberíntica. Al territori català trobem petites planes, altiplans, penya-segats, depressions, tossals, massissos vells i desgastats.

La proximitat de la muntanya és un altre tret del territori català, on la muntanya arriba literalment fins a l'aigua. Forma, així, una costa de tipus abrupte en gairebé la meitat del litoral i deixa planes estretes i sorrenques a la resta del territori costaner.

Catalunya té el paper de focus de progrés i de pont cultural en una de les zones europees de més vitalitat econòmica.

Les Grans Regions Fisiogràfiques

La combinació de les seves diverses formes del relleu amb el clima i la vegetació dóna lloc a les grans regions fisiogràfiques de Catalunya. El clima i la vegetació varien perpendicularment i segons les altituds. La línia que assenyala els 700 mil·límetres de precipitació anual separa dues grans regions fisiogràfiques:

La Catalunya Seca

Es caracteritza per ser una zona amb escassetat de pluges, per sota dels 700 mil·límetres de precipitació anual. Els estius són secs i calorosos i els hiverns, secs i temperats. L'aridesa d'aquesta regió augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior. La vegetació dominant és la típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L'alzinar és el bosc més representatiu d'aquesta regió. Dins de la Catalunya seca es poden distingir dues grans zones amb trets fisiogràfics i paisatgístics diferenciats: una franja litoral sotmesa a la influència directa de la Mediterrània i una zona interior, amb una influència marítima decreixent i amb trets d'una certa continentalitat.

Dins de la Catalunya seca podem distingir 5 regions:

Regió de la Tramuntana

Comprèn la regió del nord de Catalunya que s'estén des de les Alberes fins a l'extrem sud de les Gavarres. El paisatge està dominat per la presència de dues planes litorals. La tramuntana, vent del nord fred i sec, és el tret climàtic més característic de la regió. La vegetació és típicament mediterrània amb domini dels boscos de pi blanc o boscos mixtos de pi i d'alzina surera. Els nuclis de població formen una xarxa regular a les planes i a la costa.

Litoral Mediterrani

Comprèn les serralades i depressions del sistema mediterrani, des de l'extrem sud de les Gavarres fins al riu Sénia. Les muntanyes mitjanes (400-800 metres) i els rius i les rieres de curt recorregut i règim torrencial dominen la regió. El clima és més calorós i sec cap al sud. La vegetació és típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i de boscos mixtos d'alzina i pi. Els nuclis de població i les indústries es concentren en les depressions i a les petites planes litorals. És la regió més poblada de Catalunya.

Altiplà Central

Comprèn el sector de la Depressió Central inclòs entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El paisatge està dominat per les formes tabulars i les costes. La major part de la regió presenta unes altituds mitjanes (400-1000 metres). Els rius hi han excavat conques d'erosió en les quals s'ha concentrat la població i les activitats humanes. El clima presenta més oscil·lació tèrmica que a la regió litoral i una pluviositat més moderada. La vegetació (pinedes de pi blanc i matollars) mostra menys vigor que a les contrades litorals. Els nuclis de població importants i les indústries es localitzen a les vores dels rius. És la regió més poblada de Catalunya i també la que presenta una densitat de vies de comunicació i d'activitats econòmiques més gran.

Prepirineu

Comprèn el conjunt de terres al sud del Pirineu axial, en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Les altes muntanyes (1700-2700 metres) i les valls encaixades dominen el paisatge. El clima, caracteritzat per temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu, oscil·la entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana o baixa. La vegetació dels vessants assolellats presenta boscos de pi blanc, roures i alzines, mentre que als vessants humits trobem boscos de roures, faig i pi negre. Els nuclis importants de població es localitzen a les valls més ben comunicades i a les riberes.

Continental

Comprèn les terres més interiors i planeres de Catalunya, formada per l'acumulació dels sediments aportats dels rius pirinencs. Estan situades a escassa altitud (200-400 metres). La influència de la Mediterrània hi arriba molt atenuada per l'efecte pantalla de les serralades del sistema mediterrani i el clima és extremat, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb fortes gelades i dies de boira a causa de l'encalmament de l'aire fred. Les pluges hi són molt escasses (de 300-450 mil·límetres de precipitació anual). És l'única regió de la Catalunya seca que presenta retalls de vegetació de tipus estepari, amb espècies adaptades als sòls guixosos i salins. Els principals nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i les terrasses fluvials.