El Regne d'Astúries, Lleó i l'origen de Castella
El Regne d'Astúries i la resistència
Els pobladors es van refugiar a la serralada Cantàbrica, on es va formar un important focus de resistència contra els musulmans.
Expansió del Regne d'Astúries
El primer enfrontament entre cristians i musulmans va ser la batalla de Covadonga (Astúries). L'any 722, els nobles cristians liderats per Pelai van obtenir una important victòria contra les tropes musulmanes.
Durant els segles VIII i IX, els reis Alfons I i Alfons II van impulsar la repoblació de la vall del Duero per tal d'evitar les ràtzies o expedicions de saqueig musulmanes i amb la finalitat d'ampliar les àrees cultivables.
El Regne de Lleó
El monarca asturià Alfons III va aprofitar la debilitat dels musulmans i va continuar l'expansió dels seus dominis cap al sud. Per a un major control de les noves terres, va traslladar la capital del regne d'Oviedo a Lleó l'any 854, motiu pel qual va passar a anomenar-se regne asturlleonès o de Lleó.
Estils artístics preromànics
Art asturià
- Van emprar la maçoneria com a material constructiu.
- Van utilitzar els contraforts a l'exterior, la qual cosa va permetre una major altura dels edificis.
- Van destacar els següents elements arquitectònics: l'arc de mig punt i la volta de canó.
Art mossàrab
- Les esglésies de dimensions petites, d'estructura visigòtica.
- La sobrietat de la decoració exterior.
- L'ús de diversos materials constructius, com el carreu, el maó i la maçoneria.
- La utilització de l'arc de ferradura, a l'estil islàmic.
Castella, de comtat a regne
El gran nombre de castells que es van construir com a defensa en una zona de frontera va donar nom a aquest territori: Castella o Terra de Castells.
La independència de Castella
A partir del segle X, la debilitat de la monarquia lleonesa i la seva manca d'autoritat en el territori castellà van fer que el comte i vassall del rei, Fernán González, deixés de retre homenatge al monarca: Castella es va convertir en un regne independent.
Unió de Castella i Lleó
Durant els segles XI-XII, els regnes de Castella i Lleó van travessar moments d'acostament i distanciament polític per motius hereditaris o matrimonials fins que Ferran III, el 1230, els va unificar definitivament sota el nom de regne de Castella. El seu regnat i el del seu fill, Alfons X el Savi, constitueixen el període més brillant de la història d'aquest regne.