Els Reis Catòlics i la Creació de l'Estat Modern
Definicions clau de l'època
Santa Germandat: Cos de policia que es dedicava a lluitar contra els bandits que assolaven els camins i els excessos de la noblesa.
Cancelleria: Màxim organisme judicial.
Corregidors: Funcionaris encarregats d'imposar l'autoritat dels reis en tots els municipis de Castella.
La recuperació de la població
L'agricultura no produïa prou per alimentar la població (estava desnodrida i moltes persones van morir de fam). A més, hi va haver contínues guerres i revoltes. La Pesta Negra va arrasar tot el continent i va aniquilar més d'una quarta part de la població. Cap a l'any 1500, la població va créixer molt, i als segles XV i XVI va arribar una fase de prosperitat.
L'enfortiment de la monarquia autoritària
Els reis van establir un seguit de mecanismes per fer efectives les decisions que prenien:
- Burocràcia
- Enfortiment de l'exèrcit
- Augment d'impostos
- Xarxa diplomàtica
La cort va abandonar el caràcter itinerant que tenia a l'Edat Mitjana i es va instal·lar en una ciutat fixa des d'on es dirigia el govern.
Successió i conflictes dinàstics
Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana la Beltraneja i la seva germana Isabel. Finalment, Isabel va ser proclamada reina de Castella.
A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 va deixar vacant el tron, i Ferran d'Antequera el va ocupar.
Política interior i unitat religiosa
Pel que fa a la política interior, van reforçar l'Hisenda Reial i van crear un exèrcit professional i efectiu.
La unitat religiosa
El 1478 van fundar el Tribunal de la Inquisició per perseguir els heretges; els condemnats a mort per aquest tribunal eren cremats a la foguera o executats amb el garrot vil.
L'expulsió dels jueus el 1492 va implicar que aquests havien de convertir-se al cristianisme o abandonar tots els dominis dels Reis Catòlics.
El 1502, Isabel la Catòlica publicava una ordenança que donava als musulmans de Castella la possibilitat de triar entre la conversió o l'exili.