Relació entre Dret Internacional Públic i Dret Intern a Espanya

Relacions del DIP amb els drets interns: aplicació ordinària

L'aplicació del Dret Internacional Públic (DIP)

Contínuament hi ha remissions entre el DIP i els drets interns, no només a l'Estat espanyol sinó a tots els estats. És a dir, hi ha referències entre el DIP i la norma interna, i a la inversa també. La Constitució Espanyola, quan parla dels tractats internacionals, està fent referència al DIP. Algunes sentències, fins i tot del Tribunal Internacional de Justícia, parlen d'obligacions erga omnes o fan remissions al DIP.

• Els principals encarregats d'aplicar les normes del DIP són els Estats, tant en l'àmbit internacional com en l'àmbit intern, la qual cosa es coneix com a aplicació descentralitzada.

Principi de supremacia del DIP

La supremacia del DIP enfront dels drets interns implica que els actes dels Estats que no s'adeqüin a la norma internacional poden generar responsabilitat internacional.

• Conveni de Viena de 1969 (articles 26 i 27): No es poden invocar disposicions internes per incomplir un tractat (llevat de l'art. 46 sobre nul·litat). En termes generals, les normes de DIP prevalen sobre les normes internes.
  • Article 26: Principi pacta sunt servanda. Tots els tractats han de ser complerts, i a més a més, de bona fe.
  • Article 27: No es pot justificar l'incompliment d'un tractat al·legant que la pròpia constitució diu el contrari. Si un Estat s'hi ha obligat, els altres països no tenen per què examinar el seu dret intern; per tant, des del moment en què s'obliga, aquesta obligació és exigible.
• Projecte sobre Responsabilitat Internacional dels Estats: El DIP estableix la licitud o il·licitud de la conducta dels Estats.

Control de compliment

El control el fan els mateixos Estats mitjançant els seus òrgans interns o bé a través de mecanismes internacionals de control per part d'altres Estats o Organitzacions Internacionals.

Recepció del DIP en els drets interns

Existeixen dues grans teories sobre com el Dret Internacional Públic s'integra en els ordenaments jurídics nacionals:

• Teoria dualista: Considera que hi ha dues esferes separades i paral·leles: l'ordenament jurídic internacional i els ordenaments interns. Cadascun té el seu propi sistema de producció de normes. Per aplicar el DIP, s'ha de transformar en norma interna mitjançant un acte legislatiu. Això pot generar problemes de jerarquia, aplicabilitat i pot alentir el procés d'aplicació.
• Teoria monista: Postulada per Kelsen i la seva piràmide normativa, defensa que hi ha un únic ordenament jurídic. Les normes de DIP s'integren directament sense necessitat de transformació. El tractat continua sent un tractat i el costum, un costum. Si el tractat ha entrat en vigor internacionalment, ja s'ha incorporat a l'ordenament intern. Dins d'aquesta teoria, es distingeix entre:
  • Monisme absolut: El dret intern deriva del DIP, i qualsevol contradicció comporta la nul·litat automàtica de la norma interna.
  • Monisme moderat: Hi ha interrelació, però són esferes diferents. Una contradicció pot comportar responsabilitat internacional per a l'Estat, però no la nul·litat automàtica de la norma interna.

* Una norma internacional serà invocable directament si és d'aplicació directa (self-executing).

Sistemes de recepció

• Recepció especial (dualista): Requereix la transformació dels convenis i les resolucions d'OI en dret intern. Per exemple, un tractat passa a ser una llei interna.
• Recepció automàtica (monista): No necessita transformació i la norma no varia la seva naturalesa jurídica. No obstant això, se solen exigir requisits formals (com la publicació) per garantir la seguretat jurídica.

Recepció del DIP a Espanya

Espanya segueix un sistema de recepció monista moderat. La recepció ve determinada en part pel tipus de font:

1. El costum
2. Els tractats
3. Les resolucions d'Organitzacions Internacionals (OI)

Dret Internacional General (costum)

• La Constitució Espanyola (CE) no estableix cap disposició expressa sobre la recepció del DIP General.
• Hi ha una referència difusa al Preàmbul.
• La doctrina majoritària estima que hi ha una recepció automàtica per analogia amb el que preveuen els tractats.

Tractats Internacionals

• Article 96.1 CE: Els tractats internacionals celebrats vàlidament, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista als mateixos tractats o d'acord amb les normes generals de dret internacional. S'incorporen com a dret internacional i el seu incompliment pot generar responsabilitat. Abans de signar el tractat, s'ha de verificar si contradiu la Constitució.
• Article 1.5 del Codi Civil: Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya mentre no hagin passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Interpretació conjunta dels articles 96.1 CE i 1.5 CC

Es dedueix que hi ha una incorporació automàtica, ja que el tractat no s'ha de transformar en dret intern i manté la seva jerarquia. Tanmateix, la publicació és un requisit per a la seva aplicabilitat, amb l'objectiu de preservar la seguretat jurídica. La no publicació d'un tractat en vigor pot incórrer en responsabilitat internacional per a l'Estat.

Perquè una disposició d'un tractat pugui ser invocada per un particular, ha de ser directament aplicable (self-executing), és a dir, ha de generar drets o deures concrets sense necessitat de ser desenvolupada legislativament. Aquestes disposicions generen drets i obligacions per als particulars que els òrgans administratius i judicials de l'Estat han de protegir i aplicar.

Què pot fer un particular si un tractat no s'aplica?

Si un tractat que beneficia un particular no li és aplicat per no haver estat publicat o desenvolupat internament, pot recórrer a la via contenciosa administrativa.

• Article 106.2 CE: Reconeix el dret a indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració quan es produeixen perjudicis econòmics avaluables.
• Article 139 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques.

* No hi ha una normativa adequada que obligui a una publicació immediata, íntegra i continuada dels tractats.

Òrgans competents per al desenvolupament normatiu

Qui respon del compliment dels tractats és l'Estat. Els òrgans competents per desenvolupar-los són:

• Les Corts Generals.
• El Govern central.
• Els parlaments autonòmics en l'àmbit de les seves competències.
• Els governs autonòmics competents.

L'Estat, en virtut de l'article 149.1.3 CE (competència exclusiva en relacions internacionals), té la responsabilitat final i pot instar les CCAA a complir. L'article 93 CE estableix que la garantia del compliment correspon a les Corts Generals o al Govern.

Paper del Consell d'Estat

Abans de desenvolupar un tractat, tant el Govern central com els de les Comunitats Autònomes amb competències han de consultar el Consell d'Estat, ja que aquest assessora sobre la constitucionalitat del tractat.

Resolucions d'Organitzacions Internacionals

Quan Espanya adopta una norma sobre drets fonamentals i llibertats, l'ha de fer compatible amb la Declaració Universal de Drets Humans.

1. Resolucions no obligatòries: Per ser aplicables, s'han de transformar en dret intern. Un cas especial és el valor interpretatiu que tenen per a les disposicions relatives als drets fonamentals, de conformitat amb l'article 10.2 CE.
2. Resolucions obligatòries: Cal distingir:
   • Aplicables directament: S'haurien de publicar.
   • No aplicables directament: S'han de desenvolupar normativament.

(La pràctica en aquesta matèria és contradictòria i manca una normativa clara).

Jerarquia del DIP en l'ordenament espanyol

• Article 9.3 CE: Garanteix el principi de jerarquia normativa.
• Article 96.1 CE: Estableix la superioritat jeràrquica dels tractats sobre les lleis internes. Les lleis anteriors contràries esdevenen inaplicables, i les posteriors no poden derogar un tractat. La nul·litat d'una llei contrària no és automàtica, ha de ser instada per l'òrgan competent.
• Article 95.1 CE: La celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia. Per tant, els tractats no estan per sobre de la Constitució.

Control de constitucionalitat dels tractats

El Tribunal Constitucional (TC), que té jurisdicció a tot el territori espanyol, pot exercir el control:

• Control previ: Abans de la manifestació del consentiment, el Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir al TC que es pronunciï sobre la compatibilitat.
• Control a posteriori: Un cop el tractat forma part de l'ordenament, es pot plantejar un recurs o una qüestió d'inconstitucionalitat (art. 161 i 163 CE) per raons intrínseques (contingut) o extrínseques (procediment). La segona es pot esmenar, la primera no.

* En cas de contradicció, per evitar la responsabilitat internacional, l'Estat hauria de denunciar el tractat (conforme al Conveni de Viena) o reformar la Constitució.

Interpretació i aplicació del DIP

És la determinació del sentit exacte, l'abast i el contingut d'una norma internacional per aplicar-la a un cas concret. Els encarregats d'interpretar-la i aplicar-la són els òrgans interns dels Estats o els organismes internacionals (de forma descentralitzada). Una interpretació incorrecta pot generar responsabilitat internacional.

Criteris d'interpretació (Conveni de Viena, art. 31-33)

• Bona fe (Criteri general): És un principi fonamental que garanteix el compliment de les normes de DIP. S'ha d'interpretar el tractat de bona fe, conforme al sentit corrent que hagi d'atribuir-se als termes del tractat en el seu context i tenint en compte el seu objecte i fi.
• Primacia del text (Criteri objectiu): S'ha de donar prioritat al sentit corrent dels termes del tractat en el seu context (preàmbul, annexos). Qui al·legui un sentit diferent ho ha de provar.
• Fi del tractat (Criteri teleològic): La interpretació ha de tenir en compte l'objecte i la finalitat del tractat, la qual cosa permet una adaptació sense forçar la lletra del text.

* Cal buscar un equilibri entre els tres criteris.

Mitjans complementaris (art. 32)

Es podrà acudir a mitjans d'interpretació complementaris, en particular als treballs preparatoris del tractat i a les circumstàncies de la seva celebració, per confirmar el sentit resultant de l'aplicació de l'article 31, o per determinar el sentit quan la interpretació donada de conformitat amb l'article 31: a) deixi ambigu o fosc el sentit; o b) condueixi a un resultat manifestament absurd o irracional.

Regles sobre llengües (art. 33)

• Totes les versions en llengües autenticades tenen el mateix valor, excepte si es disposa el contrari.
• Les versions no autenticades només valdran si ho diu el tractat.
• Es presumeix el mateix significat en les diferents llengües i es buscarà la màxima conciliació dels termes. Si hi ha diferències, s'atendrà a l'objecte i fi i als mitjans complementaris.

Interpretació segons el subjecte que la realitza

• Autèntica i col·lectiva: La fan els mateixos subjectes que han creat la norma (és vinculant).
• Individual o no col·lectiva: La fa un o més subjectes, però no tots els que l'han creada (no vincula els altres).
• Diplomàtica: Realitzada pel Ministre d'Afers Exteriors o el cos diplomàtic.
• Per òrgans executius: Centrals, autonòmics o federals (segons competències).
• Judicial: Feta per tribunals internacionals o interns (apliquen regles del DIP).
• D'Organitzacions Internacionals: Si no és col·lectiva, només vincula els que l'accepten expressament o tàcitament.

Paper dels tribunals nacionals i internacionals

La decisió final de les instàncies judicials internes és la que determina la possible responsabilitat internacional de l'Estat. El principi de subsidiarietat dels tribunals internacionals obliga els afectats a l'esgotament de les vies internes abans d'acudir-hi.

• L'accés dels individus a la justícia internacional és encara molt limitat.
• La jurisprudència internacional no crea dret, però els precedents serveixen de pauta d'interpretació.

Rellevància del dret intern per al DIP

• Relacions de remissió: El DIP remet al dret intern per determinar qui pot gaudir d'un dret o assumir una obligació (ex: òrgans competents, nacionals).
• Relacions de complementarietat: Els Estats han de completar i/o desenvolupar una norma internacional.
• Efecte generador: Actes interns que formen la voluntat d'un Estat a nivell internacional.

El control internacional

És l'activitat de verificació o supervisió que té com a objectiu promoure el compliment de determinades conductes regulades pel DIP i prevenir-ne la violació. S'observa una progressiva institucionalització d'aquests mecanismes.

Modalitats de control segons les activitats

• Control tècnic: Examen de la documentació subministrada pels Estats.
• Investigació: Recollida d'informació per tercers independents.

Modalitats de control segons els subjectes

• Estats: Individualment o col·lectivament.
• Organitzacions Internacionals: A través d'òrgans independents.

Control internacional exercit pels Estats

És una modalitat molt restringida per tal d'evitar la contradicció amb dos principis estructurals del DIP: el d'igualtat sobirana i el de no-ingerència. S'aplica principalment en espais fora de la sobirania territorial: alta mar, espai ultraterrestre, Antàrtida, rius internacionals.

Control individual

• Convenció del Dret del Mar de 1982 (art. 110): Dret de visita en la repressió de l'esclavitud o el tràfic il·lícit de persones. Un vaixell de guerra pot visitar un vaixell a alta mar si té sospites fonamentades. Si no es confirmen, hi ha dret a indemnització.
• Tractat Antàrtic de 1959 (art. 7): Dret de supervisió recíproca. Els Estats part tenen dret a nomenar observadors que podran inspeccionar instal·lacions, equips, vaixells i aeronaus.
• Tractat sobre l'Espai Ultraterrestre de 1967 (art. 12): Totes les estacions, instal·lacions i vehicles a la Lluna i altres cossos celestials seran accessibles als Estats membres.
• Protocol I de 1977 addicional als Convenis de Ginebra: Les potències protectores o el CICR poden vetllar per la correcta aplicació dels tractats.

Òrgans col·lectius de control

Són òrgans establerts conjuntament per dos o més Estats mitjançant un conveni.

• Comissions fluvials (per supervisar la navegació).
• Comissions dels Estrets.
• Comissions de límits dels tractats de pau.

Control per Organitzacions Internacionals

Generalment, les OI no tenen capacitat sancionadora externa en cas d'incompliment dels Estats. No obstant això, els seus informes serveixen per fer pública la situació davant la resta d'Estats membres. Són mecanismes institucionalitzats, amb òrgans temporals o permanents, polítics o jurisdiccionals, que actuen a instància de part (Estats o individus) o d'ofici.

Tipus de mecanismes de control

• Informes dels Estats.
• Informes de tercers.
• Reclamacions.
• Mecanismes de solució de controvèrsies contradictoris.
• Investigacions.