Relació entre Natura i Societat: Impactes i Recursos

Geografia3 de maig 20263 KB

1. Les relacions entre natura i societat

La relació de la societat amb la natura ha anat variant al llarg de la història.
Abans de la Revolució Industrial hi havia una gran dependència de la natura, perquè la població vivia de l'agricultura i de la ramaderia, i tenia una tecnologia molt limitada.
A partir de la industrialització, la natura va ser considerada una font de riquesa inexhaurible, perquè la tecnologia en va facilitar l'explotació dels recursos.
Actualment s'observa que el ritme de creixement dels països rics és insostenible a causa de diferents factors:
- La sobreexplotació dels recursos, que degrada i empobreix el medi ambient.
- L'acumulació de residus a l'aire, la terra i les aigües, que provoca contaminació ambiental.
La consciència ecològica i la pràctica del desenvolupament sostenible pretenen frenar l'impacte negatiu de les actuacions humanes sobre el medi ambient.

Els recursos naturals estan repartits de manera desigual per tot el planeta, i allà on són més abundants és on es concentra més la població.
Per explorar els recursos naturals cal un cert nivell de desenvolupament tecnològic i econòmic, i això provoca desigualtats econòmiques entre els països.
- Molts països pobres no disposen dels recursos econòmics i tècnics suficients per explotar de manera eficaç els recursos naturals que posseeixen.
- Els països rics controlen la major part dels recursos del planeta a través d'empreses multinacionals, que els exploten i els comercialitzen.

La pressió humana sobre el medi provoca el deteriorament i l'empobriment dels recursos naturals, és a dir, causa els impactes ambientals.
Els impactes ambientals més greus deriven de la sobreexplotació dels recursos i de la contaminació.
El desviament del curs dels rius per mitjà de la canalització causa un fort impacte ambiental, i el consum excessiu d'aigua en fa perillar les reserves.
La sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l'aigua subterrània i la desertització.
La contaminació de l'aigua dolça té el seu origen en les activitats de tipus humà, agrícoles i ramaderes o industrials.
La contaminació de l'aigua del mar té el seu origen en residus urbans i industrials, i s'intenta frenar amb la construcció de plantes depuradores.

Ab. Ab. αAb.