Relacions Interespecífiques i Impacte Humà en Ecosistemes
Relacions Interespecífiques
Depredació: Un individu captura l'altre.
Parasitisme: Un individu s'alimenta a costa de l'altre.
Comensalisme: Un individu s'ajuda amb l'altre.
Les Relacions de Competència
En un ecosistema, quan dues espècies comparteixen els mateixos recursos, l’espècie més ben adaptada desplaça l’altra fins que la fa desaparèixer del medi.
Quan l’Equilibri entre Poblacions es Trenca
• En els ecosistemes naturals, les poblacions acostumen a trobar-se en equilibri dinàmic i a créixer de manera limitada.
• De vegades, aquest equilibri es trenca i té lloc una explosió de la població d’una espècie. En aquesta situació, la població es comporta com una plaga i castiga les espècies de les quals s’alimenta.
Quan l’equilibri entre poblacions es trenca
• En els ecosistemes naturals, les poblacions acostumen a trobar-se en equilibri dinàmic i a créixer de manera limitada.
• De vegades, aquest equilibri es trenca i té lloc una explosió de la població d’una espècie. En aquesta situació, la població es comporta com una plaga i castiga les espècies de les quals s’alimenta.
• Quan esdevé una plaga?
– Quantitat molt gran i il·limitada de recursos amb absència de depredador
– Acció humana que ha eliminat els depredadors naturals de l’organisme (ex: meduses)
El Control de les Plagues
• Quan una plaga ataca a un ecosistema per eliminar-la o reduir-la es fa servir:
• L’ús de plaguicides, és a dir, de substàncies químiques que maten els organismes que constitueixen la plaga.
• L’ús de controls biològics, és a dir, de mètodes diversos destinats a reduir la població de la plaga sense alterar l’ecosistema.
– Depredadors naturals
– Ús de Trampes i feromones
– Altres (ex: control de larves de mosquits amb bacteris)
(Solen ser nocius per l’ecosistema)
Els Canvis Periòdics
• Les condicions ambientals d’un ecosistema determinen l’activitat dels organismes que hi viuen.
• A la Terra, les condicions ambientals varien de manera periòdica a conseqüència dels moviments del nostre planeta, de la Lluna i del Sol. Aquests canvis ambientals que afecten la vida dels organismes els anomenem ritmes.
– Ritmes diaris. Són cicles provocats per la successió del dia i la nit que duren unes 24 hores. La llum és l’estímul que els desencadena.
– Ritmes diaris.
– Ritmes estacionals. Són cicles que es corresponen amb les estacions de l’any. Les condicions de Tª, durada del dia i pluviositat de les estacions determinen el comportament de plantes (floració, maduració fruits…) i animals (reproducció, hibernació, migració…)
– Ritmes diaris.
– Ritmes estacionals.
– Ritmes de les marees. Són cicles relacionats amb l’ascens i descens del nivell de les aigües de l’oceà. Això influencia les espècies marines en la reproducció i migracions.
La Successió Ecològica
• Els ecosistemes no són immutables sinó que canvien amb el temps (noves poblacions que arriben a un territori, altres desapareixen...)
• Quan es produeixen canvis en un ecosistema, unes comunitats són substituïdes per altres produint-se una successió ecològica
• S’anomena successió ecològica a la transició ordenada d’una comunitat a una altra en un ecosistema. L’estadi final en què una comunitat es manté estable i ja no s’hi aprecien canvis es coneix amb el nom d’ecosistema clímax.
• Quan una comunitat està en clímax, només canviarà si s’esdevenen canvis radicals: desforestació, contaminació per part de l’home, canvis dràstics del clima, etc.
Successions Primàries i Successions Secundàries
• Les successions primàries comencen en una zona que mai no ha estat colonitzada (una illa volcànica de nova creació, una duna acabada de formar després d'un temporal prop del mar...)
• Les successions primàries comencen en una zona que mai no ha estat colonitzada (una illa volcànica de nova creació, una duna acabada de formar després d'un temporal prop del mar...)
• Les successions secundàries parteixen d’una comunitat que ja existia prèviament, però que ha estat eliminada total o parcialment. Són les que es donen en la majoria dels casos.
• Les successions secundàries
• Canvis en el clima, transformacions del sòl i altres no derivats de l’acció de l’home també poden propiciar una successió secundària:
L’Activitat Humana sobre l’Ecosistema
• L’ésser humà, amb la seva capacitat tecnològica i el seu alt grau d’activitat sobre el medi, transforma els ecosistemes a gran escala
• A més, és el principal responsable dels efectes negatius sobre el medi i el relleu.
• Efectes negatius de l’activitat humana:
– Contaminació de sòls, aigües i contaminació atmosfèrica
– Destrucció dels hàbitats naturals amb la conseqüent pèrdua de diversitat
Activitats Humanes en Boscos i Àrees Rurals
• A les aigües superficials (rius i llacunes) hi ha aportacions de matèria orgànica que procedeix dels purins. Aquest excés de nutrients provoca eutrofització.
• Les pedreres ocasionen pols, destrueixen l’hàbitat natural i modifiquen el relleu del terreny.
• Els incendis als boscos causen una destrucció de l’hàbitat, que pot trigar més de cinc dècades a recuperar-se.
• L’obtenció de superfície agrícola ha eliminat la vegetació natural; segons el grau de cobertura de la vegetació, el sòl es perd per erosió.
• Els cultius de regadiu comporten un alt consum d’aigua. Les aigües que es filtren al subsòl i que procedeixen del reg porten dissolts fertilitzants i productes fitosanitaris que provoquen la contaminació dels aqüífers.
• La sobreexplotació ramadera pot comportar la desaparició de la coberta vegetal i l’erosió del sòl. Els animals generen residus orgànics (purins i excrements) que han de ser tractats adequadament.
Activitats Humanes en Àrees Urbanes i Industrials
• En els pous petrolífers i en els petroliers, es poden produir fuites de cru que provoquen taques sobre l’oceà i ocasionen la mort del plàncton i de molts ocells marins.
• Les aigües residuals que es generen a les ciutats i a les indústries no s’han d’abocar directament als rius.
Depuració d’aigües residuals
• Les indústries i les llars generen gran quantitat de residus sòlids, alguns dels quals desprenen substàncies tòxiques nocives per al medi. (Abocadors i gestió de residus especials)
• Les emissions de gasos contaminants procedents dels vehicles i de les calefaccions són la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats.
• Les indústries emeten diversos tipus de substàncies tòxiques a l’atmosfera i a l’aigua.
• Les centrals tèrmiques cremen carbó per obtenir energia, però alliberen diòxid de carboni i òxids de nitrogen i de sofre a l’atmosfera, els principals responsables de la pluja àcida.
Teoria Gaia
• James Lovelock (1969)
• La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri.
• És, per tant, una hipòtesi que explica el planeta Terra com a superorganisme que és capaç d'autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics, que té una vida pròpia i que utilitza l’energia del Sol per mantenir unes condicions físiques i químiques que propicien la vida al planeta