Relleu d'Espanya: Vores de la Meseta i Serralades Exteriors
(... cap a les de Guadiana)
Vores Muntanyoses de la Meseta Central
Massís Galaicolleonès
Situat al nord-oest peninsular, és el fragment més antic del relleu de la península. És un massís esglaonat on destaquen les formes suaus com a conseqüència de l’erosió.
Serralada Cantàbrica
Forma una cadena lineal amb grans desnivells, més accentuats a la façana Cantàbrica i menys al vessant interior.
Part Occidental: Massís Asturià
- Conté els jaciments de carbó més grans d’Espanya.
- Presenta una variada gamma de metalls.
Part Oriental: Muntanya Cantàbrica
- Relleus plegats de materials sedimentaris.
- Inclou els Picos d’Europa (2.645 m).
Sistema Ibèric
Ubicat al costat est de la península.
Sector Nord
Compost per un sistema de falles amb horsts elevats que formen cims de més de 2.000 m, i separen la Meseta de la Depressió de l’Ebre.
Sector Sud
Conjunt de depressions solcades per rius, que aïlla la Meseta de la Costa.
Sierra Morena
Situada al sud de la Meseta, separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir.
- L’únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia és el pas de Despeñaperros.
- Vista des de la Meseta té una escassa altitud.
- Vista des de la Depressió del Guadalquivir, en canvi, apareix un relleu més alt.
Serralades Exteriors a la Meseta
Els Pirineus
Alineació contínua de muntanyes d’uns 400 km de longitud, des del golf de Biscaia fins al Cap de Creus. És el límit de la península amb Europa. S’hi distingeixen els Pirineus Axials o Centrals i els Prepirineus.
Pirineus Axials (o Centrals)
- Altituds més notables: Aneto (3.404 m), Pica d’Estats (3.143 m).
- Hi ha restes de glaceres gràcies al clima d’alta muntanya.
Prepirineus
Presenten menys altitud i formes més suaus. Formen dues alineacions paral·leles a la zona axial:
- Serres Interiors (fins a 2.500 m).
- Serres Exteriors (menys altitud).
Entre la Serra Interior i les Serres Exteriors destaca la Depressió Mitjana Pirinenca.
Serralades Litoral Catalanes
Separades dels Pirineus per falles i terrenys volcànics. Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa:
- La Serralada Litoral.
- La Serralada Prelitoral (amb altituds majors que la Litoral).
Entre les dues hi ha la Depressió Prelitoral.
Serralades Bètiques
Serralada Penibètica
- Situada prop de la costa.
- Hi trobem l’altitud més gran de la península: Mulhacén (3.482 m).
Serralada Subbètica
Relleu trencat i irregular, amb una extensió des del Penyal de Gibraltar fins al Cap de la Nau. Se submergeix al mar i emergeix més endavant per definir part del relleu de les Illes Balears.
Depressió de l’Ebre
- Situació: Entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litoral Catalanes.
- Dimensions: Longitud de 380 km i amplitud de 150 km.
- En un principi va estar ocupada pel mar, però després, a causa dels materials aportats pel riu, es va anar tancant.
- El riu Ebre la recorre i al final del seu recorregut forma un Delta.