Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Formació de la Meseta Central

Geografia2,92 KB

El Relleu de la Península Ibèrica

La principal característica del relleu de la Península Ibèrica és la seva forma massissa. En ocasions s’ha comparat amb un castell. Això és així perquè té un bloc central, la Meseta, envoltada de relleus als marges que semblen el centre del castell:

  • Serralada Cantàbrica
  • Sistema Ibèric
  • Serra Morena

A l’exterior, té una sèrie de relleus en disposició perifèrica en forma de murades exteriors:

  • Pirineus
  • Serralada Costanera Catalana
  • Sistemes Bètics

Aquests relleus perifèrics tenen com a conseqüència que la influència marina afecta només una estreta franja litoral, atès que actuen com a pantalla orogràfica. Els vents que procedeixen del mar xoquen contra aquests murs i descarreguen la humitat al vessant exterior, fent que l’interior de la península sigui prou sec.

La Meseta Central

La Meseta comprèn aproximadament la meitat de la superfície de la Península Ibèrica. Procedeix d’una antiga serralada formada durant l’orogènia herciniana, que posteriorment va ser erosionada fins a formar un altiplà. Els materials predominants són rígids (granit, gneis).

A final de l’era terciària, amb l’orogènia alpina, aquests materials van respondre trencant-se. Aquest procés va provocar que uns blocs s’aixequessin i uns altres s’esfondressin (fenomen conegut com a horsts i fosses tectòniques). Les línies de ruptura es denominen falles. És un relleu conegut com a relleu germànic.

Components del Relleu Germànic

  • Blocs elevats (Horsts): Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
  • Blocs esfondrats (Fosses/Depressions): Depressió del Duero, Depressió del Tajo i Depressió del Guadiana.

Divisió de la Meseta: Submeseta Nord i Sud

El Sistema Central divideix la Meseta en dues submesetes:

Submeseta Nord

Està drenada pel riu Duero. La seva conca s’estén entre la Serralada Cantàbrica i el Sistema Central.

Submeseta Sud

Aquesta submeseta conté un bloc elevat, les Muntanyes de Toledo. Així, queden dues zones esfondrades (conques):

  • Conca del Tajo: Situada entre el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.
  • Conca del Guadiana: Situada entre les Muntanyes de Toledo i Serra Morena.

El Sistema Central

Aquest sistema està format per una alineació de serres que s'estenen des del Sistema Ibèric fins a Portugal. Les altituds són generalment una mica superiors als 2.000 metres.

D’est a oest, es poden distingir les següents serres principals:

  • Somosierra
  • Guadarrama
  • Gredos
  • Gata

Descarregar

PDF Word HTML