Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Unitats Naturals

El Relleu: Definició i Característiques Generals

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Característiques del Relleu Peninsular Espanyol

• Forma massissa: Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes. La major part del perímetre costaner té un traçat rectilini que ofereix pocs refugis per a la navegació.
• Elevada altitud mitjana: Deguda a l'existència d'un extens altiplà central (la Meseta) i nombroses i diverses serralades que travessen el territori.
• Disposició perifèrica del relleu: Dificulta l'accés a la Meseta. Els relleus perifèrics i l'amplitud de la península impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior i endureixen les condicions del clima.
• Unitats naturals ben diferenciades: Han influït en la diferenciació de regions i en la varietat de paisatges.

La Meseta Central

La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol. Ocupa l'espai central de la Península Ibèrica i representa el 45% de la seva superfície.

Subdivisions de la Meseta

• Submeseta Nord: Conca del Duero.
• Submeseta Sud: Depressió del Tajo. Inclou les Muntanyes de Toledo, que divideixen la Submeseta Sud en dues parts i fan de divisòria entre les aigües que s'escolen cap a la conca del riu Tajo i les que aflueixen al Guadiana.

Sistema Central

Separa la Meseta en dues meitats. Està format per les serres de Gata i Peña de França, Gredos, Guadarrama, Somosierra i Ayllón.

Unitats Perifèriques de la Meseta

Massís Galaicolleonès

• Muntanyes de Lleó (Segundera, Telena).
• Àrea central (Escalona, Santiago, Meseta de Lugo).
• Zona costanera (Rías).

Serralada Cantàbrica

• Part occidental (Massís Asturià).
• Part oriental (Muntanyes de Santander).
• Picos d'Europa.

Sistema Ibèric

Format per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris. Es divideix en dos sectors:

• Meitat Nord: Demanda, Picos d'Urbión, Cebollera.
• Meitat Sud: Albarrasí (conjunt interior: Muntanyes Universals; conjunt exterior: Serres de Javalambre).

Sierra Morena

• Sector occidental: Aracena.
• Sector central: Puerto Llano.
• Sector oriental.

Els Pirineus

Els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes, dibuixant el límit de la península amb la resta d'Europa. Es divideixen en:

• Pirineus Axials: On es troben les altituds més notables. La part central està formada per materials hercinians. S'hi mantenen les darreres restes de glaceres.
• Prepirineus: De menys altitud i de formes més suaus. Presenten dues alineacions muntanyoses: serres interiors i serres exteriors.

Les Costes Peninsulars

Costes Atlàntiques

Costa Cantàbrica

Formes altes i rectilínies. Les platges i les planes litorals són escasses. Els penya-segats es troben on els pendents de la muntanya arriben a la costa. A vegades es formen rases a les costes. Les ries són curtes i estretes, resultat de valls excavades per l'erosió fluvial en els estrats de roques toves, envaïdes pel mar.

Costa Gallega

Les ries són valls d'antics rius que arriben a penetrar fins a 35 km terra endins. Hi ha ries baixes i ries altes.

Costa Atlàntica Andalusa

Constituïda per planes costaneres que formen costes baixes i sorrenques. L'acció dels corrents marins pot acumular sorra en llocs determinats fins a formar fletxes litorals. Els braços de sorra que es disposen paral·lels a la costa constitueixen un cordó litoral.

Costes Mediterrànies

El litoral mediterrani està constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies que es disposen formant amplis arcs.

Litoral Català

Aquesta part de la costa mediterrània no és uniforme i presenta relleus molt contrastats.

Golf de València

Plana costanera formada després dels últims moviments orogènics. És molt pronunciat i a les seves aigües es van formar sediments marins i terrestres fins a conformar la plana actual.

Costa Mediterrània Andalusa i Múrcia

Costa tallada, determinada pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques.