Relleu Peninsular Espanyol: Característiques i Formació Geològica
Característiques Generals del Relleu Peninsular
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol presenta quatre trets fonamentals:
La Forma Massissa
Determinada per l’amplada i l’extensió de les costes (4000-5000 km). Presenta un traçat rectilini, excepte en petits trams, com el del litoral gallec, amb costes tallades. Ofereix pocs refugis per a la navegació.
L'Elevada Altitud Mitjana
Deguda a l’existència d’un extens altiplà central i les nombroses serralades. L’altitud mitjana de la Península Ibèrica és de 660 m. L’altitud i els pendents pronunciats fan que no hi pugui haver sòls aptes per a l’agricultura.
La Disposició Perifèrica
Del relleu dificulta l’accés a la Meseta. A més, els relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l’interior, i això fa més extremats els hiverns i els estius.
La Diversitat del Relleu
Peninsular, a causa de la complexa formació geològica i la varietat de climes, explica que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades.
Formació Geològica del Relleu Peninsular
Era Primària o Paleozoica
Al principi de la història de la Terra, la Península Ibèrica no existia, estava ocupada pel mar. Les primeres terres peninsulars emergides formaven un antiquíssim massís granític gallec, mentre que l'espai restant estava cobert d’aigua. En aquest mar s'hi van dipositar argiles i gresos, que van formar poderosos estrats.
Durant l’Era Primària, fa uns 250 milions d’anys, es va produir el moviment orogènic Hercinià. Durant aquest moviment es van formar importants sistemes muntanyosos, principalment de roques metamòrfiques.
Era Secundària o Mesozoica
Els materials que formaven els relleus hercinians de l’Era Primària van ser erosionats i transportats per l’aigua i el vent. Alguns materials es van dipositar en estrats. Aquests dipòsits marins, sotmesos a grans pressions i altes temperatures a causa del pes dels successius estrats, van formar les roques calcàries. Els materials més lleugers, com l’argila, suren a l’aigua.
Era Cenozoica (Terciari i Quaternari)
Període Terciari
A causa de la col·lisió de les plaques tectòniques africana i euroasiàtica, es va originar una gran inestabilitat. Les col·lisions i fractures van ocasionar moviments orogènics que, al llarg de milions d'anys, van transformar el relleu:
Una part dels antics relleus hercinians es van rejovenir, formant altiplans elevats, serralades i depressions, a causa del moviment orogènic Alpí.
L’antic sòcol que constituïa la Península Ibèrica es va fracturar en dos blocs o altiplans: la Meseta Nord, que va quedar més elevada que la Meseta Sud. A les zones de fractura s'hi van aixecar blocs de l’antic sòcol que van formar falles esglaonades, depressions profundes i horsts. Aquests moviments del sòcol van donar lloc a les serralades interiors de la Meseta: el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.
Les grans pressions provocades per la col·lisió de les plaques al llarg del moviment Alpí van plegar els materials sedimentaris dipositats als marges dels sòcols hercinians. Aquests materials, en ser més nous i menys rígids, es van plegar i van formar serralades com el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.
Període Quaternari
S'inicià fa 1,8 milions d’anys i s'estén fins a l'actualitat:
L’erosió dels relleus alpins, deguda principalment a l’acció dels rius i les glaceres, va donar lloc a la formació de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
La sedimentació i el reompliment de les zones baixes. L'erosió dels relleus alpins i les seves aportacions van contribuir a la formació de planes litorals.