La Renaixença Catalana: Autors Clau i Variació Lingüística

La Renaixença Catalana: Context i Objectius

És un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, al segle XIX, que sorgeix a la burgesia i després a les classes populars a conseqüència dels següents trets:

• El naixement de la burgesia i el nacionalisme, gràcies a la recuperació econòmica a partir de la Revolució Industrial, que reclamaven la protecció dels seus interessos econòmics i culturals.
• Aquest redreçament econòmic coincideix amb un interès creixent per les coses pròpies, presents i passades, a més de la iniciativa política que el català fos proclamat oficial a Catalunya juntament amb el francès durant la Guerra Gran.
• Finalment, la difusió del Romanticisme amb la reivindicació del liberalisme individual i de les nacions, etc., va ser el detonant d'una incipient consciència lingüística i nacional que es va reflectir a la literatura.

Per fer possible l'objectiu de recuperar el català per als usos literaris cultes, els escriptors renaixentistes van proposar:

• Reconstrucció de la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Creació d'un model de llengua normativa per als usos cultes.
• Fer possible la normalització literària.

Escriptors Rellevants de la Renaixença

Els escriptors més rellevants són: Marià Aguiló, B. C. Aribau, Tomàs Aguiló, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

Àngel Guimerà: Teatre Romàntic i Realista

Va ser el consolidador i recuperador del gènere teatral català. Té una estètica realista, romàntica i històrica.

Obra Teatral d'Àngel Guimerà

Tragèdies Romàntiques

Mar i cel: ambientada en el segle XVII, després de l'expulsió morisca. Parla d'un amor impossible amb final tràgic, entre una noble cristiana, Blanca, i Saïd, capità pirata que la rapta.

Drames Realistes

Terra Baixa: on un cacic terratinent empobrit fa un casament des del punt de vista econòmic. Trobarem un triangle amorós entre Marta, Manelic i el pastor de les terres altes, que acabarà de manera tràgica i violenta.

Jacint Verdaguer: Poesia Èpica i Religiosa

És l'autor que consolida, després del creador del català literari, Ramon Llull, la Renaixença poètica i és considerat el creador del català literari modern. La seva poesia es posa al servei dels ideals de pàtria i de la fe, i conrea dos temes: Catalunya i Déu. Predomina el to intimista, la descripció de la natura, el patriotisme i la religiositat.

Obra Poètica de Jacint Verdaguer

Poesia Èpica

L'Atlàntida: un llarg poema èpic que narra la desaparició d'aquest continent. Engloba dos temes, l'històric i el mitològic, al voltant del doble procés destrucció-creació.

Canigó: el poema més important de la Renaixença. Ens mostra l'enfrontament de dos mons: per una banda el paganisme, i per l'altra la religiositat en l'edat mitjana. Parla de la supervivència de la fe a través del diàleg entre campaners dels monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Té com a protagonista Gentil, símbol de l'heroi romàntic, que, incitat per la Fada Flordeneu, travessa els Pirineus en una carrossa alada, en contempla el paisatge i n'aprèn les llegendes. La deserció de Gentil provoca la derrota de l'exèrcit cristià contra els moros. Guifré, mogut per l'ira, el mata. Per expiar el crim, expulsa les fades i funda el monestir benedictí de Sant Martí. Aquest final suposa la derrota del món pagà i el triomf del cristianisme.

Variació Social i Argot

És la manera de parlar característica d'un grup social concret.

L'argot és la parla pròpia d'un grup social que es considera distint dels altres. No es pot considerar un tipus de discurs.

Tipus d'Argot

Trobem dos tipus:

• L'argot professional, usat per persones que comparteixen la mateixa professió.
• El marginal, aquell que usen els sectors socials marginals amb finalitats críptiques i que crea un codi paral·lel a la llengua per evitar la comprensió dels altres.

Grau de Culturització Lingüística

A més, es pot vincular al grau de culturització lingüística del parlant. Llavors podem trobar la parla xava, bleda i ultra.