Renaixença Catalana: Figures Clau i el seu Llegat

La Renaixença: Objectius Principals

• Recuperar l'ús de la llengua catalana en els seus àmbits cultural i literari, que havien perdut.
• Recuperar el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana.
• Crear una literatura pròpia desvinculada dels models castellans.
• Restablir els Jocs Florals.

Va consistir en recuperar la llengua i la cultura.

Jacint Verdaguer (Poesia)

Va néixer l'any 1845 i va morir el 1902 a Vallvidrera. Considerat creador de la llengua literària moderna. Amb ell es va consolidar el moviment de la Renaixença. Dues obres importants: L'Atlàntida i Canigó.

L'Atlàntida: combina el descobriment d'Amèrica per Colom. Canigó: considerat poema èpic nacional de Catalunya i millor obra de Verdaguer, tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana. Va escriure en prosa: Les Rondalles.

Àngel Guimerà (Teatre)

Va néixer a Santa Cruz (Tenerife) el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. El seu pare era comerciant català, la resta de la família va tornar a Catalunya el 1853 i van viure al Vendrell, on ell va aprendre la llengua catalana. Com a poeta, va rebre alguns premis. Obres: Mar i Cel, Maria Rosa, Terra Baixa, La Filla del Mar.

Com que va néixer quan els seus pares no estaven casats i va haver d'adaptar-se quan tenia 8 anys a anar a un nou país i aprendre una nova llengua, li van crear un complex de bord i de mestís que va arrossegar tota la vida. Per això, en les seves obres els personatges tenien conflictes per raó del seu origen cultural.

Narcís Oller (Narrativa)

1846-1930. Va morir a Barcelona. Se situa en el romanticisme. Novel·la més ambiciosa: La Febre d'Or. L'última novel·la que va escriure va ser Pilar Prim. Les seves obres són realistes. És considerat creador de la novel·la catalana moderna.

Causes de la Davallada de la Literatura Catalana

Allunyament de la cort i castellanització de la noblesa, enlluernament per la literatura castellana, conseqüències d'una sèrie de fets històrics (Revolta de les Germanies a València, Guerra dels Segadors a Catalunya, Tractat dels Pirineus i la Guerra de Successió, aparició de la impremta). La producció literària del s. XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March (poesia) i l'humanisme i el renaixement en la literatura. Van ser una visió medieval del món.

En el camp de la poesia culta, destaca Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567), amb poesies centrades en l'amor i en temes religiosos. La literatura catalana del s. XVII va trencar amb la línia del segle anterior i va esdevenir una còpia de la literatura castellana del Barroc. Destaca Francesc V. Garcia (Rector de Vallfogona). Va néixer a Tortosa entre el 1579 i el 1582 i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. La seva obra es basa en temes amorosos i religiosos i hi predomina una visió pessimista de la vida i de la fugacitat de l'existència terrenal. Va ser famós per les poesies de caràcter escatològic. Francesc Fontanella (Barcelona, -1616 - Perpinyà, 1680/85). La influència de la il·lustració i del neoclassicisme va fer que el s. XVIII oferís una pobresa més gran en la producció literària ja que es va prohibir publicar en català (Rafael d'Amat i de Cortada - Baró de Maldà (Barcelona, 1746-Maó, 1818)). Joan Ramis (Maó, 1746-1819) va escriure teatre en vers i va adaptar l'alexandrí a la mètrica catalana. Durant els segles XVI, XVII, XVIII van formar la literatura popular catalana, transmesa de generació en generació. Es van enriquir el cançoner català amb romanços i cançons. Les rondalles i les llegendes se seguien transmetent oralment fins al s. XIX i XX.