La Renaixença: Context, Característiques i Autors Clau
La Renaixença al Segle XIX: Països Catalans
La Renaixença al segle XIX va tenir lloc al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Franja de Ponent, Andorra, l'Alguer i Sardenya. L'estil és proper al Romanticisme, present a totes les cultures. La Renaixença i el Romanticisme són pràcticament el mateix en el nostre àmbit lingüístic.
La Llengua Catalana
La gent comença a donar importància a la llengua catalana del poble. Però, per evitar problemes, van crear una llengua que era vulgar, del poble, combinada amb la llengua del segle XV. D'aquesta combinació va sorgir la llengua nova que arriba fins ara.
Temes i Valors de la Renaixença
Una de les idees clau és que comencen a valorar els temes locals, les festes religioses, la poesia, la literatura popular, les festes del poble i la recuperació de la pàtria valenciana i els seus pobles.
Revoltes i Independència
Comencen les revoltes de la independència a Catalunya i, 50 anys després, al País Valencià al segle XIX.
La Renaixença Catalana
La Renaixença catalana va ser molt recolzada per la burgesia industrial, ja que era l'única zona industrialitzada d'Espanya. Els industrials catalans van recolzar amb molts diners la cultura catalana, buscant un enfrontament entre la cultura catalana i l'espanyola.
València i la Renaixença
València tenia una burgesia agrària que depenia de Barcelona. La taronja era el producte més important. Els llauradors feien molts diners gràcies a l'agricultura i la taronja. La literatura catalana reivindica la literatura valenciana de goig, de les falleres, de la bona vida i del camp.
Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó és una escriptora, periodista i política valenciana, considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana. Les seves obres estan traduïdes a molts idiomes. És llicenciada en filologia i periodisme per la Universitat de València i doctorada en filosofia romànica. Crea personatges conflictius, en una societat que es banya els peus. En quasi totes les novel·les hi ha dones que reivindiquen la societat, per exemple, Júlia o D'Alcoi a Nova York.
Poesia a la Renaixença
Catalunya
A Catalunya, la poesia era èpica, amb Jacint Verdaguer i L'Atlàntida i Canigó. També hi havia poesia patriòtica, amb exaltació de la pàtria, i es comença a parlar de nació. Finalment, hi havia poesia religiosa, amb temes religiosos dedicats a sants cantats en català. Jacint Verdaguer era fill d'una família de camperols, era rector i va estar 3 anys navegant per l'Antàrtic.
País Valencià
Al País Valencià hi va haver moltes diferències respecte a Catalunya. Hi havia els poetes de guant, d'origen agrari, rics dels pobles que havien emigrat a les ciutats, i conservadors. També hi havia els poetes d'espardenya, que pertanyien a la classe popular, amb idees liberals i sense formació acadèmica, però amb gran èxit entre les classes populars (com ara Constantí Llombart).
Premis Octubre
Els Premis Octubre van començar el 1968 i duraven tota la setmana d'octubre. L'editorial dels premis organitzava congressos d'escriptors catalans, simposis de pensaments, congressos de periodistes i acabava amb un sopar literari. Els premis eren: Joan Fuster (assaig), Vicent Andrés Estellés (poesia) i Andròmeda de narrativa.
Verbs Incoatius i Puros
- Incoatius: produïsc/esca/ix, patisc/isca, exercisc/isca, lluïsc/lluïsca, construïsc/isca.
- Purs: droma, cull, fug/fuja, cus/a.
Teatre de la Renaixença
El teatre de la Renaixença tenia dos nuclis: el teatre professional (amb grans escriptors) com Àngel Guimerà i la seva obra Terra Baixa, romàntica i dramàtica, i el teatre popular amateur i de poble. El sainet es va arrelar a València, una peça de teatre breu, rimada i humorística que va obtenir un gran èxit durant el període de la Renaixença. Estava escrit en un valencià col·loquial amb castellanismes. Eduard Escalante, valencià, va ser un dels saineters més importants amb obres com ara Bufar en caldo gelat, Tres forasters de Madrid i Les xiques de l'entresuelo.