La Renaixença i els Gèneres de la Literatura Catalana Moderna
Tipus de Coordinació Gramatical
Coordinació Copulativa
Expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si s'afirmen, es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions, i si es neguen, s'utilitza la conjunció ni.
Coordinació Disjuntiva
Expressa l'alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Els enllaços més habituals són la conjunció o i la locució o bé. L'alternativa també es pot indicar amb ara o sigui.
Coordinació Adversativa
Expressa la contraposició entre les proposicions. Les conjuncions més habituals són però, sinó i sinó que.
Diferència entre "Sinó" i "Si no"
- Sinó: S'utilitza en estructures de negació: no pas (A) sinó (B).
- Si no: S'utilitza en oracions condicionals: si no X, Y.
La Literatura Catalana Contemporània
La Renaixença (Segle XIX)
Durant el segle XIX, la literatura catalana viu un procés de recuperació després dels segles de retrocés. La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu:
- Restaurar la literatura culta en llengua catalana.
- Adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l'època (és a dir, el Romanticisme i el Realisme).
Els autors d'aquest moviment van prendre consciència que el català s'havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que Catalunya tenia un passat històric i literari molt important. També van endegar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional, com ara la rondallística i el romancer.
Gèneres Literaris de la Renaixença
La Poesia
La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se. Jacint Verdaguer (1845-1902) va conrear la poesia lírica i l'èpica. La seva obra està marcada per dos ideals: el cristianisme i l'amor a Catalunya. Dos dels títols més destacats de la seva obra són els poemes èpics Canigó i L'Atlàntida. Verdaguer adopta sovint un to popular.
El Teatre
El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia, perquè requeria unes infraestructures (locals i companyies) i un públic ampli. Àngel Guimerà (1845-1924) és un autor clau. Les seves obres presenten personatges d'origen incert, mestissos, i també situacions que enfronten o relacionen personatges d'ètnies diferents. Guimerà sempre va a la recerca de valors autèntics, com l'amor sincer o l'alliberament personal.
La Narrativa
El procés de recuperació d'aquest gènere fou lent. Com que l'última novel·la escrita en català era del segle XV, els escriptors no tenien un referent proper que els servís de model. Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Les seves obres segueixen el model realista, caracteritzat per:
- Punt de vista omniscient.
- Objectivitat i neutralitat.
- Versemblança.
- Descripcions abundants i minucioses.
- Anàlisi psicològica dels personatges.
- Temes de la història contemporània.