Renaixença i Romanticisme al Segle XIX: Context, Literatura Catalana i Indústria del Llibre
Context Històric i Social del Segle XIX
Tensions Polítiques i el Romanticisme
El segle XIX es caracteritza per grans tensions polítiques, al llarg del qual s'esdevé la implantació problemàtica de monarquies constitucionals i de repúbliques. Aquest context crea un clima de desconcert i inseguretat que es manifesta en el moviment cultural i artístic del Romanticisme.
El Romanticisme presideix gran part del segle XIX. En el cas de la literatura catalana, escriptors importants de final d'aquest segle, com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, estan intensament influenciats per aquesta estètica.
L'Estructura Social: Burgesia i Proletariat
El segle XIX està marcat per l'ascens de la classe social burgesa, caracteritzada per un poderós individualisme. Darrere l'impuls emprenedor de la burgesia anglesa, es porta endavant la Revolució Industrial. Paral·lelament, sorgeix el proletariat obrer, una classe cada vegada més important que també acabarà tenint un lloc destacat en la literatura de finals del segle XIX.
Renaixença i Romanticisme: Definició i Relació
La Renaixença: Recuperació de la Identitat Catalana
La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana. Tot i que s'inicia en plena Il·lustració del segle XVIII, inicialment només afectava la llengua i la literatura, i ocasionalment, la política.
A la vegada, no podem oblidar l'ús del català com a llengua del poble, com la parla natural d'ús quotidià i d'expressió de la majoria del país, i l'existència d'una literatura popular de gran dimensió social.
El Romanticisme com a Element Facilitador
El Romanticisme és un element facilitador de la Renaixença, tot i que estèticament són moviments totalment oposats. L'arribada d'idees romàntiques afavoreix el desenvolupament de la Renaixença i la recuperació de les expressions culturals pròpies, ja sigui de dimensió popular o de la creació literària.
La Professionalització de l'Escriptor i la Indústria del Llibre
L'Escriptor Sotmès a les Lleis del Mercat
La literatura s'entén com un negoci on s'han de guanyar diners. L'editorial és un producte de mercat que fa que l'escriptor hagi d'escriure sotmès a les lleis del mercat comercial, és a dir, sotmès als gustos del públic. Per aquest motiu, els escriptors comencen a professionalitzar-se i a viure del que escriuen.
Les novel·les eren històries on la gent del poble es pogués sentir identificada, és a dir, eren principalment novel·les burgeses.
Marginalitat i la Filosofia de l'Art per l'Art
Els escriptors que no acceptaven les regles establertes reaccionaven amb actituds de marginalitat i bohèmia. Aquests escriptors creien que dedicant-se a l'art per l'art, sense cap mena de sou ni regles, aconseguirien canviar la societat i el món.
Mitjans de Difusió de la Renaixença
El Paper Clau dels Jocs Florals
Els mitjans bàsics de difusió de la Renaixença en el segle XIX són:
- La premsa
- La indústria del llibre
- Les peces teatrals
- Les revistes satiricopolítiques
- L'Església
- Els Jocs Florals
Els Jocs Florals van arribar a tenir una gran importància en la difusió de la literatura catalana. Van aconseguir una gran dimensió popular i van estimular l'aparició de nous escriptors importants com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. També van fer possibles les publicacions periòdiques en català.