Renaixença i Romanticisme a Catalunya: Literatura i Teatre

Renaixença a Catalunya

Al segle XIX, el creixement de la indústria (textil) es va veure afavorit per la implantació progressiva del ferrocarril i de la màquina de vapor, acompanyat d'un fort augment de població que es va concentrar als grans nuclis urbans industrials. Una burgesia industrial va esdevenir la classe dominant, i a l'altre extrem, una massa d'obrers amb dures condicions de vida. Després de tres segles de decadència de la literatura culta, la llengua i la literatura catalana es van recuperar, i es va conèixer com a Renaixença, un moviment històric i cultural. La Renaixença va provocar una presa de consciència nacionalista en la societat, que al final del segle es va reflectir en diversos projectes polítics catalans.

Programa i Objectius de la Renaixença

• Recuperar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit cultural i literari.
• Rescatar de l'oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana.
• Crear una literatura pròpia i restablir els Jocs Florals.

Romanticisme a Catalunya

El Romanticisme va ser un moviment clau en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Es caracteritza per la reivindicació de la llibertat de creació i de l'espontaneïtat, així com per la idealització de la realitat a causa de la insatisfacció amb aquesta mateixa realitat.

Segles XVI, XVII i XVIII: Decadència i Recuperació

Després d'un segle XV esplendorós, la literatura catalana va caure en decadència.

Causes de la Devallada

• Allunyament de la cort i castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot al segle XVII.
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en la poesia i l'humanisme i el Renaixement en la literatura.

A la poesia culta destaquen Pere Serafí, amb poesies d'amor i religioses, i Joan Timoneda. La literatura catalana del segle XVII no tenia res a veure amb el segle anterior i era una còpia de la literatura castellana del barroc. A la poesia destaca Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona. La seva obra poètica es va centrar en temes amorosos i religiosos. Francesc Fontanella és l'altre poeta important d'aquest segle. La influència de la Il·lustració i del Neoclassicisme va fer que al segle XVIII es prohibís publicar en català. Hi destaca el Baró de Maldà. Durant els segles XVI, XVII i XVIII van destacar produccions literàries de qualitat notable que formen l'anomenada literatura popular catalana, transmesa de generació en generació: goigs, nadales i cançons religioses. També es va enriquir el cançoner català amb romanços i cançons.

Àngel Guimerà i el Teatre de la Renaixença

Durant la segona meitat del segle XIX, el teatre va ser important per a la Renaixença. Hi havia dos tipus: teatre culte, basat en models de drama històric, per a públic burgès, i teatre popular, que ridiculitzava els convencionalismes del teatre romàntic i burgès. La superació d'aquests dos tipus va ser gràcies a Àngel Guimerà. Va néixer a Santa Cruz de Tenerife al 1845 i va morir a Barcelona al 1924. El seu pare era comerciant català, i la resta de la família va tornar a Catalunya.

Etapes de la Producció Dramàtica d'Àngel Guimerà

• Primera etapa (1879-1890): Romàntica. Conjunt de drames històrics, escrits en versos decasíl·labs (Mar i Cel: obra més important, 1888).
• Segona etapa (1890-1900): Síntesi entre romanticisme i realisme, que dona lloc al drama rural. Obres: Maria Rosa, Terra Baixa i La Filla del Mar.
• Tercera etapa (1900-1924): Adapta el seu teatre als nous corrents eclèctics. L'aranya, Santa Espina, La reina vella. No va assolir l'èxit popular de l'etapa anterior.

El drama històric presenta escenes de multituds, violència i passió. El drama rural se situa en l'època contemporània de l'autor.

Narcís Oller: Entre Romanticisme, Realisme i Naturalisme

Narcís Oller va estudiar la carrera d'advocat i va alternar el càrrec de procurador dels tribunals amb la vocació literària. Se situa entre el Romanticisme, el realisme i el naturalisme. Va ser desagradable a causa de l'interès dels escriptors (L'Escanyapobres, Febre d'Or, La Bogeria i Pilar Prim).