René Descartes: Filosofia, Mètode i el Cogito

Introducció a René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

René Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Va descobrir una idea fonamental que els grecs no van arribar a concebre: es va adonar que el pensament només coneix el pensament, i per tant no coneix directament la realitat exterior. La seva filosofia ens tanca en nosaltres mateixos, i el món exterior esdevé un problema a resoldre.

Es conserven dues de les seves obres fonamentals: el Discurs del Mètode i les Meditacions Metafísiques.

El Mètode Cartesià i el Dubte Metòdic

Descartes proposa que el mètode per encarrilar la raó i assolir el coneixement són les matemàtiques, mitjançant quatre regles clares:

• Evidència: Són veritats absolutes que no necessiten argumentació. Descartes afirma que si dubtem sobre una cosa, no és una evidència.
• Anàlisi: Consisteix a dividir les idees complexes en idees simples.
• Síntesi: Consisteix a passar d'idees simples a idees complexes, reconstruint el coneixement.
• Enumeració: Consisteix a revisar i enumerar tots els resultats per assegurar-se que no s'ha omès res.

Descartes va dubtar de tot fins a trobar alguna cosa impossible de dubtar. El seu dubte havia de ser:

• Universal: Dubtar de tot el coneixement existent.
• Metòdic: És un mètode per trobar veritats indubtables, no un escepticisme.
• Teòric: S'aplica al coneixement, no a la moral o l'acció.

Com que dubta de les teories ètiques anteriors, renuncia a les teories ètiques dels filòsofs precedents. La seva cèlebre afirmació, que esdevé la primera veritat indubtable, és: “Penso, per tant existeixo” (Cogito, ergo sum).

El Jo, l'Existència de Déu i el Món Físic

Descartes descobreix el Jo (el cogito) com a primera certesa. A partir d'aquí, es pregunta: com puc passar del Jo al món físic? Per demostrar l'existència d'un món físic, havia de demostrar primer l'existència de Déu. A això ho anomenem argument ontològic, el qual pretén demostrar l'existència de Déu aplicant la raó.

Tipus d'Idees segons Descartes

A la ment, Descartes distingeix tres tipus d'idees:

• Adventícies: Semblen provenir del món exterior (ex: la idea d'una taula).
• Fictícies: Idees construïdes a la ment a partir d'altres idees (ex: la idea d'un unicorn).
• Innates: Idees que Déu ens ha implantat en néixer (ex: la idea de Déu, la idea de perfecció).

Descartes afirma que Déu és un ésser omnipotent, perfecte i infinit. La idea de Déu no és una idea adventícia perquè mai l'hem vist ni prové del món exterior. Tampoc és fictícia perquè no la podem construir; no pot ser producte de la imaginació, ja que la nostra ment finita no pot concebre la perfecció per si mateixa. Per tant, la idea de Déu és una idea innata.

Tenim la idea d'un ésser perfecte només si un ésser perfecte ens l'ha introduït. Descartes deia que si penses en un ésser perfecte, aquest ha d'existir per ser realment perfecte (ja que l'existència és una perfecció). El món existeix perquè sabem que el Jo existeix i Déu també, i com que Déu, sent perfecte, sempre diu la veritat i no ens enganya, no hi ha possibilitat que ens equivoquem sobre l'existència del món exterior.

Propietats Materials i Teoria de les Substàncies

Descartes diu que les coses materials tenen dues propietats principals:

• Propietats Primàries: Es poden matematitzar (ex: la mesura, la forma, el moviment d'una taula). Són objectives, reals i físiques.
• Propietats Secundàries: No es poden matematitzar, però són subjectives i depenen de la percepció (ex: la calor o el color d'una taula).

Descartes defineix la substància com allò que només necessita Déu per existir. Distingeix tres tipus de substàncies:

• Substància Infinita (Déu): Representa la perfecció i és la causa de tot.
• Substància Mental (Jo/Ànima): Caracteritzada per la llibertat i el pensament (res cogitans). Descartes afirma que una persona és una combinació d'un jo (ment) i un cos. Aquest punt de vista dualista recorda el de Plató.
• Substància Extensa (Món Físic/Cos): Caracteritzada per l'extensió en l'espai (res extensa). Afirma que tot allò que té extensió no pensa.