Repoblació i Feudalisme a la Península Ibèrica: Sistemes, Causes i Conseqüències

Àmbit territorial, característiques i conseqüències dels sistemes de repoblació

A Castella i Lleó, fins a la vall del Duero, el sistema de repoblació va ser el de la presura. En canvi, a les valls del Tajo a Castella i de l'Ebre a Aragó, el sistema emprat va ser el dels fueros i cartes pobla. En els territoris de Castella (valls del Guadiana i Guadalquivir i Extremadura) i en els de la Corona d'Aragó (València i Balears) va predominar el sistema dels repartiments.

Característiques, causes i conseqüències

Presura

Fins al riu Duero, les terres conquerides pels reis asturleonesos estaven practicament despoblades. Van ser ocupades per camperols del nord i per mossàrabs que fugien del sud musulmà.

Conseqüència: encara avui es conserva la petita i mitjana propietat en aquests territoris castellanolleonesos.

Fueros i cartes pobla

Els reis del segle XI les concedien als habitants de les ciutats que es volien repoblar. Això va permetre l'aparició de grans comunitats de vila i terra, o concejos, integrades per una entitat municipal formada per una vila que actuava com a capital i un territori circumdant format per nombrosos llogarets i els seus termes.

El rei lliurava a aquestes comunitats un fuero o carta pobla amb certs privilegis per atreure els repobladors. Cada comunitat de vila i terra posseïa el seu propi fuero, on figuraven els drets i deures dels seus habitants, com: el lliure ocupació i ús per part dels veïns, el dret a elegir les seves autoritats locals, la llibertat per organitzar el govern de la vila mitjançant les reunions en concejo, l'exempció d'alguns impostos...

A canvi d'aquests drets, els vilans tenien el deure de quedar-se a viure en el lloc i de defensar la vila en cas d'atac musulmà.

L'abundant població musulmana d'aquestes zones va ser obligada a abandonar les ciutats. Se'ls va permetre romandre en les zones rurals, però molts acabarien emigrant cap al sud, a causa de l'augment de la pressió religiosa i social en contra seva.

Repartiments

A partir del segle XIII, els reis, davant el perill del front amb els musulmans i l'escassetat de repobladors cristians, van lliurar grans lots de cases i terres a la noblesa i a les ordes militars com a pagament pel seu suport militar. Això va ser en detriment de la població musulmana o mudèjar, que va quedar marginada en barris perifèrics de les ciutats.

Una altra conseqüència d'aquesta entrega de terres a la noblesa, les ordes militars i l'Església va ser la generació d'enormes latifundis al sud del Tajo, treballats per jornalers.

Origen i característiques del règim senyorial i de la societat estamental en l'àmbit cristià

Origen i característiques del règim senyorial i feudal: amb l'expansió territorial i la repoblació van augmentar les diferències socials i econòmiques entre cristians, i es va introduir el feudalisme a la Península Ibèrica. Va ser una època en què la propietat de les terres i un poderós exèrcit privat donaven el poder.

Trets comuns del procés de feudalització

a. Erosió del poder monàrquic: el rei disposava de poder per oferir seguretat i justícia en tots els seus dominis. Per controlar els seus dominis va haver de comptar amb el suport de la noblesa i del clergat, els dos estaments privilegiats que, a canvi, rebien concessions en forma de terres i poder jurisdiccional. Les relacions feudals entre la noblesa i el rei van seguir el model del vasallatge, que està comprès en el règim feudal o relació feudovasallàtica: una relació de dependència i fidelitat d'una persona inferior respecte d'una altra superior.

b. Enfortiment de la noblesa, tant laica com eclesiàstica, que es va consolidar amb les concessions reials i va aconseguir convertir-les en hereditàries. Això va suposar el règim senyorial, que consistia en la possessió d'un feu, és a dir, un latifundi treballat per sers en benefici del seu propietari, als quals havien d'entregar part del que produïen, pagar-li impostos i treballar gratuïtament per a ell.

c. Inexistència d'un poder centralitzat de l'Estat: a partir del segle XIII, els reis van començar a recuperar poder a costa dels poders locals de la noblesa; per a això van comptar amb el suport de les ciutats, i així es va reforçar el govern central. La monarquia de la Corona de Castella va ser el cas més característic. En la Corona d'Aragó, pactista, el rei havia de respectar la noblesa i l'Església, que defensaven els seus drets mitjançant les corts dels diferents estats o regnes que la componien.

Trets de la societat estamental

Dividida en tres estaments o grups socials, cadascun d'ells tenia funcions i drets diferents. Va sorgir a l'alta Edat Mitjana i es va consolidar en la plena Edat Mitjana a tot Europa, durant fins a la desaparició de l'antic règim en els segles XVIII i XIX. La divisió estamental és la següent:

• a. El clergat: tenia com a funció pregar per la salvació de tota la societat. Integrat per bisbes i sacerdots; alguns vivien molt bé i altres molt malament.
• b. La noblesa: tenia com a funció guerrejar per defensar la resta de la societat. Integrada per ducs, comtes... membres de l'alta noblesa.
• c. Tercer estat: integrat per camperols i artesans. Tenien com a funció treballar per a la resta de la societat i carecien dels privilegis de què gaudien els dos primers estaments; estaven sotmesos a una llei comuna.