Reportatge, Trobadors, Llull, Multilingüisme i Sintaxi Catalana
El Reportatge Periodístic
El reportatge és un gènere periodístic informatiu que pretén transmetre una informació de caràcter monogràfic sobre un tema i sensibilitzar el lector sobre aquest tema.
Poden ser orals (ràdio i televisió) o escrits (premsa).
Característiques
Solen recollir temes i assumptes que no responen a un criteri d’actualitat ni a la immediatesa informativa. Generalment, és més extens i complex que la notícia.
Estructura
- Títol: Ha de ser curt, suggeridor i atractiu, i cal que sigui fidel a la informació que transmet.
- Entrada: Ha de cridar i despertar l’atenció del lector. Sol tenir aproximadament unes dues-centes paraules, en què s’avancen les dades més rellevants del tema de què tracta.
- Cos: S’organitza en diferents paràgrafs encapçalats, sovint, per subtítols que ordenen i seqüencien la informació.
El Món Trobadoresc: Poesia Medieval
A començaments del segle XII, al sud de Gàl·lia, l'autor que escrivia versos en llatí rebia el nom de poeta i el que ho feia en provençal era el trobador.
Els trobadors van ser els primers poetes lírics i cultes que elevaren la seva llengua vernacular (l’occità o el provençal) a categoria de llengua literària, a més de ser uns autèntics professionals de la literatura.
Els seus poemes eren de temàtica amorosa i adreçats a dones. L’amor cortès tractava l’amor amb refinament i espiritualitat.
Els joglars eren els encarregats de cantar i interpretar les obres dels trobadors.
En aquesta època a Catalunya, la poesia culta s’escrivia en provençal.
Destaquen:
- Guillem de Berguedà
- Guillem de Cabestany
- Cerverí de Girona
- Ponç de la Guàrdia
Ramon Llull: Prosa i Pensament
Aparició de la prosa literària
La seva aportació ha estat decisiva per al naixement de la prosa en llengua catalana.
Vida
Va néixer el 1232 a Mallorca.
Se saben moltes dades gràcies a l'obra Vida coetània, una biografia narrada per Llull i transcrita per un deixeble.
Fins als trenta anys, la seva vida transcorregué a la cort, casat i amb dos fills.
Als voltants del 1265, aparicions de Jesucrist el portaren a abandonar-ho tot i a prendre un camí solitari de veneració a Déu.
Va viatjar pel nord d’Àfrica i per diferents ciutats europees amb tres objectius:
- La conversió d’infidels.
- La redacció de llibres basats en l’ideari cristià.
- La creació d’escoles i monestirs.
Va morir el 1316.
Obra
Va ser un escriptor polifacètic.
Va escriure més de 265 obres en quatre llengües: llatí, àrab, provençal i català.
Va ser un dels primers escriptors europeus a utilitzar el català com a llengua literària.
La seva prosa va servir de model per a futures generacions i, un cop mort, la seva influència es va estendre més enllà de les nostres fronteres.
Obres més destacades:
- Vida coetània
- Blanquerna
- Fèlix o Llibre de meravelles
- Llibre de les bèsties
- Llibre d’Amic e Amat
Multilingüisme: Bilingüisme i Diglòssia
La sociolingüística és la disciplina que s’ocupa de la interrelació entre els fenòmens lingüístics i els de la societat.
Bilingüisme i diglòssia
Sovint, la coincidència de dues llengües en el mateix territori provoca situacions de desigualtat en els usos socials de les llengües. Parlem de diglòssia quan dues llengües diferents s’usen per a funcions diferents, és a dir, la llengua A (llengua alta) és utilitzada per a usos formals i la llengua B (llengua baixa) exclusivament en l’àmbit familiar o informal.
El bilingüisme o plurilingüisme és l’ús alternat de dues o més llengües. N’hi ha de tres classes:
- Individual: una persona és capaç d’utilitzar dues o més llengües en condicions similars.
- Social: en un mateix estat s’usen dues o més llengües.
- Territorial: l’espai geogràfic d’un estat queda dividit en dues o més zones clarament delimitades segons els idiomes.
Sintagmes i Determinants en Català
Un sintagma és el conjunt organitzat de paraules que es caracteritza per tenir un element que fa de nucli.
Tipus:
- Nominal (SN)
- Adjectival (SAdj)
- Adverbial (SAdv)
- Verbal (SV)
- Preposicional (SPrep)
Estructura del sintagma nominal (SN)
El nucli és un substantiu o pronom que pot anar acompanyat d’altres paraules que precisen o amplien el seu significat:
- Determinants: es classifiquen en articles, demostratius, possessius, quantitatius, numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius.
- Complements del nom (CN): hi afegeixen informació (un adjectiu, un SPrep, una oració equivalent a un adjectiu, una aposició).
El complement de l’adjectiu, de l’adverbi i del verb
- Un sintagma preposicional pot dependre d’un adjectiu (complement de l’adjectiu) o d’un adverbi (complement de l’adverbi).
- Un sintagma que complementa el verb és un complement del verb.
El determinant
El determinant és la categoria gramatical que acostuma a anar davant del substantiu i el concreta.