- El procés d'aparició del gènere Homo i de totes les seves espècies rep el nom de: b) hominització
- El procés d'aparició de les primeres espècies que es poden considerar pròpiament humanes rep el nom de: b) humanització
- El desenvolupament cerebral de l'espècie va ser l'element que va fer possible que sorgissin: c) totes dues
- L'ésser humà: a) adapta l'aliment al cos
- L'aparició del llenguatge: b) va permetre a l'ésser humà emancipar-se del medi animal
- Diem que un comportament és innat quan: c) totes dues
- Els reflexos: c) totes dues
- Dels esquemes innats de comportament que apareixen amb el desenvolupament biològic dels individus d'una espècie, de manera que es produeixen quan l'organisme està biològicament preparat i les condicions del medi així ho exigeixen, en diem: b) instints
- La conducta instintiva és: a) específica
- Dels comportaments que són fruit de l'experiència i es poden transmetre per mitjà de l'exemple i l'educació se'n diu: c) adquirits
- La conducta apresa és: b) individual, adquirida i modificable
- A mesura que pugem en l'escala zoològica, la capacitat d'aprendre: a) augmenta
- Del que l'ésser humà posseeix d'innat, és a dir, del que rep per herència genètica i és comú a tota l'espècie humana, en diem: b) naturalesa humana
- La cultura: b) s'aprèn en societat
- Tot allò que posseeix una materialitat i una certa durada —en la seva materialitat— en el temps rep el nom de: a) cultura material
- El procés d'adquisició cultural rep el nom de: c) totes dues
- De l'actitud consistent a valorar la cultura d'altres grups des dels criteris i valors de la pròpia, que es considera naturalment superior, se'n diu: c) etnocentrisme
- De l'actitud que considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les altres cultures des de les de la pròpia, en diem: a) relativisme cultural
- L'adopció per part d'una cultura d'elements d'altres cultures com a propis, bé de forma espontània o per la via de la imposició, és: c) totes dues
- Designa un codi de prescripcions o de prohibicions acceptat per un grup social o establert per un moralista: c) la moral
- Designa principalment un sistema de principis filosòfics que són la base d'un codi prescriptiu: a) l'ètica
- Els judicis pretesament neutres que es limiten a descriure un fet sense afegir-hi cap valoració són: b) judicis de fet
- Els judicis mitjançant els quals apreciem les coses o les accions són: a) judicis de valor
- Tenen polaritat i jerarquia: c) cap dels dos
- La moral: b) prescriu allò que ha de ser
- La capacitat de dur a terme una acció perquè l'individu pot fer-la, ja que té els recursos i les capacitats necessàries, es coneix com a: a) llibertat positiva
- Afirma que la llibertat que concedim a les accions humanes és una pura il·lusió: a) el determinisme
- Va defensar que el bé té existència objectiva i validesa universal, i que la moral és un saber: b) Sòcrates
- Qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé i que concep la felicitat en el marc d'una vida plaent rep el nom de: c) cap de les dues
- Qualsevol teoria que considera que els judicis morals sorgeixen d'emocions rep el nom de: b) emotivisme
