La Revolució Científica: De Bacon a Galileu
Francis Bacon
Francis Bacon comparteix amb les pràctiques màgiques i esotèriques la confiança en les capacitats dominadores de l’ésser humà. Segons Bacon, la finalitat del coneixement és el domini de la natura i la transformació d’aquesta en benefici de l’home. Mitjançant la ciència, l’ésser humà ha de poder instaurar sobre el món el seu regne o domini. Però aquest domini requereix d’un coneixement profund de la natura i dels seus mecanismes. En la seva obra, el filòsof anglès supera el mètode deductiu aristotèlic per un mètode inductiu. Però el procediment d’això només serà eficaç si, en primer lloc, identifiquem i rebutgem els prejudicis.
Nicolau Copèrnic
El 1530, Copèrnic exposa per escrit en el famós De revolutionibus orbium coelestium, la revolució teòrica de l’heliocentrisme, tot i que la tenia pensada de molt abans. La gran motivació de Copèrnic era trobar una explicació més senzilla i racional per al moviment observat dels astres. I és que el geocentrisme arrossegava des de feia segles una sèrie de problemes de difícil solució.
Giordano Bruno
El problema central que mira de resoldre la teoria de Bruno era la relació Déu-Món; ell diu que el món és Déu i s’identificava amb Déu: el panteisme. Si Déu i natura queden identificats, Déu és infinit i la natura també. Tant el panteisme com la concepció infinita de l’univers que sostenia Bruno resultaven idees massa perilloses per a la Inquisició. Tractà de protegir-se amb la teoria de la doble veritat, però va ser en va.
Kepler i Brahe
Brahe, un excel·lent observador, no fou tan bon teòric; per tal d’evitar els conflictes que implicava l’heliocentrisme, proposa un model astronòmic geoheliocèntric. Kepler no destaca com a observador, però sí com a teòric. Meravellat per la bellesa i harmonia de l’univers i veient en Déu un gran Geòmetra capaç de dissenyar un cosmos matemàtic perfecte, Kepler es proposa descobrir el model geomètric en què s’havia basat. Però no hi havia manera de fer coincidir les dades observacionals de Brahe amb el seu model teòric. Kepler es lamentarà d’haver descobert que el gran Geòmetra ha dissenyat un sistema solar amb òrbites planetàries no circulars, sinó el·líptiques.
Galileu Galilei
El seu objectiu era trobar la manera de demostrar i mostrar a la resta de científics del seu temps la validesa de l’heliocentrisme. Els descobriments que va fer amb el telescopi foren:
- Les imperfeccions de la Lluna i el Sol.
- Els quatre satèl·lits de Júpiter.
- Les fases de Venus i la Via Làctia.
El nou model de Galileu contenia altres innovacions:
- Per Galileu, en el moviment de caiguda lliure no hi intervé per a res el pes del cos que cau.
- El principi d’inèrcia, que deia que tot cos tendeix a mantenir-se en el seu estat de moviment o de repòs.
El mètode experimental de Galileu es divideix en uns passos:
- La matematització: tots els fenòmens naturals han de correspondre a nombres si en volem tenir un coneixement fiable.
- La formulació d’hipòtesis: abans d’abocar-nos a la realitat, cal que formulem i expressem matemàticament hipòtesis que mirin d’explicar els esdeveniments naturals.
- Prova o resolució experimental: es tracta de contrastar en la realitat les conseqüències que s’han deduït de la hipòtesi; si les proves són positives, ens indicarà que la hipòtesi és vertadera; si són negatives, no.