Disminució de la natalitat i alentiment del creixement de la població.
Aquest alentiment no va perjudicar les migracions intercontinentals.
Van augmentar les migracions cap als nuclis urbans, creant un *èxode rural*.
L’agricultura va patir una *crisi* provocada per la revolució dels transports.
Gràcies a les facilitats de comunicació, a Europa arribaven aliments a baix preu i feien competència a l’agricultura local.
L'agricultura als països nous era més moderna que a Europa, on els mètodes eren més tradicionals i sense tecnologia.
El resultat va ser que els estats europeus transformaren el capitalisme i iniciaren pràctiques *proteccionistes*.
Cicles i Fluctuacions Econòmiques
L’economia capitalista es caracteritza per l’existència de diferents etapes d’un cicle econòmic.
Hi ha fases de prosperitat seguides d’altes crisis i finalitzant amb un període de recuperació.
Es poden definir dos tipus de fluctuacions: de curta durada (cada 10 anys) i de llarga durada (cada 50 anys).
Es pot parlar d’un primer cicle basat en el cotó, la màquina de vapor i el ferro; un segon cicle basat en el ferrocarril i l’acer; i un tercer basat en el motor de combustió, el petroli i les indústries químiques.
Les causes dels cicles de llarga durada es relacionen amb innovacions tecnològiques i metalls preciosos; els de curta durada són fluctuacions en la producció, el comerç, les inversions i el treball.
Tipus de Crisis
Crisi agrícola: Es transmet a la industrial amb alces de preus. L’abundància alimentària, seguida de bones collites, feia baixar els preus i permetia superar la crisi.
Crisi intermèdia: Crisi d’origen agrícola que es propagava a la resta d’activitats econòmiques.
Crisi industrial: Crisi de *sobreproducció*, molt sovint lligada a una crisi financera.
Les Formes de Concentració Industrial
Hi ha dues formes de concentració industrial:
Concentració per Activitat
Vertical: En una sola firma es reunia el conjunt d’activitats d’elaboració.
Horitzontal: El màxim de firmes que fabricaven el mateix producte.
Concentració a Nivell Jurídic
Càrtels: Conjunt d’empreses que acorden per no competir entre elles.
Trusts: Diferents empreses estan sota un consell d’administració.
Holdings: Un banc domina diferents empreses.
Innovacions i Novetats en la Indústria
A finals del segle XIX, el vapor era encara la principal font d’energia, però presentava obstacles a l’expansió industrial.
L’aparició del motor elèctric i d’explosió va resoldre aquestes dificultats.
La investigació científica i tècnica es va orientar cap a noves vies (àtoms, virus, etc.).
Tres sectors es van desenvolupar ràpidament:
Electricitat
Era l’única forma d’energia fàcilment transportable i capacitada per a múltiples usos. El seu principal avantatge era que es podia utilitzar a distància.
Indústria del Petroli i de l'Automòbil
Cap al 1900, la indústria de l’automòbil era artesanal. El 1906, un vehicle costava sis vegades més que el salari d’un treballador. La *producció en sèrie* va permetre una baixa espectacular dels preus i un increment de les vendes.
El cas paradigmàtic fou el de l’empresa **Ford**, que durant els anys 20 va produir la meitat dels automòbils del món. Aquesta nova indústria es va convertir en el motor del creixement industrial, ja que sectors sencers es van trobar implicats en l’expansió de l’automòbil.
Indústria Química
Va experimentar una forta expansió amb un ampli ventall d’aplicacions, com ara els explosius.
L'Organització Científica del Treball
L’objectiu era incrementar al màxim el rendiment del treball, evitant qualsevol ruptura innecessària.
El *Taylorisme* serà la resposta. La seva tesi era el control cronomètric del procés de treball, que evitava qualsevol gest inútil i el transformava en tasques útils que tothom pogués fer.
Va ser a l’empresa **Ford** on es van aplicar de manera completa les noves teories.
El *Fordisme* cercava una estandardització extrema de la producció. La producció s’organitzava en una seqüència lògica i segmentada al màxim, i els estris es feien arribar al treballador. L’objectiu era permetre uns guanys extraordinaris i una reducció de costos.
Per aconseguir aquest increment de la productivitat, era necessari imposar ritmes més accelerats.
El Taylorisme va tenir efectes favorables, com una reducció de costos de treball i salaris més baixos.
Babbage: Un altre mètode segons el qual la segmentació del procés productiu permet aplicar a cada fracció la quantitat necessària de treball especialitzat.
