Revolució Industrial: Demografia, Capitalisme i Societat
Revolució Industrial: Canvis Clau
La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es van produir per primera vegada a la Gran Bretanya i que van donar lloc a una transformació profunda de l'economia.
La Revolució Demogràfica
La població europea va iniciar un procés de creixement que es coneix amb el nom de revolució demogràfica. La població del continent va passar de 140 milions d'habitants el 1750 a 187 el 1800, i a 226 el 1850. Les causes d'aquest canvi demogràfic profund van ser l'augment de la producció d'aliments i també el progrés de la higiene i de la medicina. Com a conseqüència, es va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment o un lleuger increment de la natalitat.
La Revolució Agrícola
L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i, com a resultat, l'alça dels preus agrícoles. Tot això es va aconseguir gràcies a dues grans transformacions: la privatització del sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. Es van aprovar lleis que posaven fi a l'antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra, i la terra es va convertir en una propietat privada.
El Capitalisme Industrial i Liberalisme
La Revolució Industrial va originar el capitalisme com a model econòmic i el liberalisme com a doctrina política que el sostenia. Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
- L'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia.
- Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l'oferta a la demanda.
- L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars.
El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de les fàbriques, els obrers sense propietat, treballen a canvi d'un salari. En el capitalisme, la manca de planificació i l'augment constant de la producció originen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament.
Bancs i Finances
Els bancs van esdevenir una institució molt important en el desenvolupament del capitalisme, perquè subministraven capital a les empreses. La banca es va convertir en intermediària entre els intermediaris que deixaven els seus diners en dipòsit i els industrials que necessitaven capital per invertir. Llavors van sorgir les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necessita una empresa es fracciona en parts. Les accions poden ser adquirides i venudes per qualsevol particular en una institució especialitzada: la borsa de valors.
L'Expansió del Capitalisme Industrial
La industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil. Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar. El seu model presentava una utilització massiva de tecnologia i de capital exterior, una gran concentració d'empreses, un paper important dels bancs i una intervenció més gran de l'Estat.
La Segona Revolució Industrial
El món va entrar en una fase del procés d'industrialització: la Segona Revolució Industrial, en la qual el lideratge econòmic de Gran Bretanya va començar a ser compartit amb noves potències industrials. En aquesta etapa, l'electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
Noves Fonts d'Energia (Electricitat, Petroli)
La invenció de la dinamo va permetre produir l'electricitat en centrals hidroelèctriques, mentre que l'alternador i el transformador van fer possible el trasllat del corrent elèctric. L'electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria, en els transports, en els sistemes de comunicació, en l'oci i en la il·luminació.
El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjans del segle XIX. La invenció del motor d'explosió en va possibilitar la utilització com a combustible per als automòbils. L'aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al petroli.
Noves Indústries Clau
La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls provocat per la producció de nous metalls com l'acer inoxidable i l'alumini. La indústria de l'automòbil va aconseguir una gran expansió als Estats Units. La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya gràcies a la fabricació de nous adobs, pesticides, productes químics, tints i productes farmacèutics.
Una Nova Organització Industrial (Taylorisme)
L'organització industrial de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir els costos de fabricació. Aquest nou mètode de treball es coneix com a taylorisme: consisteix en la fabricació en cadena, és a dir, la divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units i la fàbrica d'automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-ho.
Les elevades inversions de capital van estimular la concentració industrial, i les empreses es van fer cada vegada més grans.
La Nova Societat Industrial
La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. També hi havia una burgesia mitjana, composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants. Per sota, un gran nombre d'empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
Els Obrers (Proletariat)
Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d'obra necessària per a les fàbriques i treballaven a canvi d'un salari. Eren el grup més nombrós i el més desafavorit en la nova societat industrial. Els salaris, els horaris i les festivitats eren establerts pels empresaris. Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures, i això obligava les dones i els nens a treballar. A més, els tallers no tenien condicions higièniques, fet que feia augmentar les malalties entre els obrers.
Les Primeres Associacions Obreres
La primera reacció dels obrers, al començament de la