Segona Revolució Industrial i Imperialisme (1870-1914)

Segona Revolució Industrial (1870-1914)

1.1 Noves fonts d'energia i noves indústries

Una de les característiques d'una economia moderna és l'aplicació de les innovacions tècniques a les activitats econòmiques. Aquesta relació entre investigació i empresa es va intensificar a la segona meitat del segle XIX. A partir d'aquesta època es va generalitzar la necessitat d'impulsar i protegir la invenció per mitjà de patents. La creixent interdependència entre la ciència, l'enginyeria i la indústria va fer prosperar els laboratoris d'investigació públics i privats.

La indústria dels metalls

Entre els èxits tecnològics que van tenir una gran repercussió en l'economia, sobresurten els de la siderúrgia. Molts autors fan referència a aquesta època com a "l'era de l'acer". La producció d'acer de més qualitat i més baix cost va ser possible gràcies a l'aplicació del convertidor de Bessemer, del forn inventat per Martin i Siemens i del mètode d'eliminació del fòsfor, patentat per Sidney Gilchrist Thomas. Les característiques de l'acer (elasticitat, duresa, resistència) van possibilitar la fabricació de màquines i motors més precisos, lleugers i petits, a més de ser un material excel·lent per a la construcció de ferrocarrils, vaixells i ponts. La troballa d'acers especials o aliatges (acer cromat, acer niquelat o acer inoxidable) i de materials nous (alumini) va permetre el desenvolupament de les indústries més característiques del segle XX: l'automoció, l'aeronàutica i la d'armament.

La indústria química

El naixement de la indústria química a mitjans del segle XIX va estar molt lligat als avenços científics i tècnics, com el mètode Solvay de producció de sosa i la síntesi de compostos orgànics que va permetre obtenir colorants, explosius i fibres artificials. Les innovacions també es van aplicar a la creació de productes farmacèutics, medicaments i perfums.

El petroli i l'electricitat

Aquesta etapa també es va caracteritzar per l'aparició de dues noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. L'electricitat va deixar de ser una simple curiositat científica i el petroli va anar prenent importància, si bé el carbó continuava sent la primera matèria dominant en la generació d'energia. El petroli es va començar a usar per obtenir subproductes i materials plàstics, originant la indústria petroquímica. El gran salt de la indústria petrolífera va estar lligat al desenvolupament del motor d'explosió o de combustió interna.

1.2 Gran impuls als transports i comunicacions

• L'expansió del ferrocarril va augmentar la velocitat i la seguretat.
• El triomf de la navegació amb innovacions tècniques.
• Nous mitjans de transport amb grans efectes econòmics i socials.

1.3 Nova potència industrial

• Alemanya (II Reich) es va convertir en la segona potència industrial mundial gràcies al desenvolupament dels transports, el proteccionisme, l'aplicació de noves tècniques i la concentració industrial.
• Estats Units es va convertir en la primera potència industrial mundial per l'enorme mercat interior, l'abundància de recursos minerals, la divisió geogràfica del treball i les innovacions tècniques.
• Japó (era Meiji): El 1854, l'amenaça d'un vaixell nord-americà va accelerar el final del sistema feudal per impulsar la modernització econòmica. L'estat va monopolitzar l'activitat empresarial i va permetre una concentració industrial i financera similar als trusts. El Japó es va convertir en una gran potència mundial.

1.4 Primera mundialització de l'economia capitalista: nova organització de la producció

L'aparició de nous països i potències industrials va incrementar la competència. Les empreses van créixer per tenir èxit:

• Les petites empreses es van convertir en societats anònimes per captar nous capitals.
• L'economia capitalista va experimentar un procés de concentració empresarial.
• La participació dels bancs en la indústria es va fer a través dels bancs de negoci, especialitzats en el préstec a llarg termini.

1.5 Integració dels mercats de capitals

Els capitals s'invertien en països on s'obtenien més rendiments. Les inversions europees es van dirigir a Amèrica, Rússia i els imperis colonials.

1.6 Transformació del comerç internacional

Factors que van afavorir la transformació: el descens dels preus, la revolució dels transports i l'acceptació del patró or.

1.7 L'expansió demogràfica i les grans migracions

La població europea va créixer a la segona meitat del segle XIX a causa del descens de la mortalitat. Dos fets importants: el transvasament de població cap a les ciutats i l'emigració massiva d'europeus a ultramar. Aquestes migracions van augmentar la població jove, les diferències de salaris, el paper dels immigrants i la disponibilitat de terres verges. L'emigració europea va tenir dues fases: 1845-1880 i 1870-1900.

2. L'imperialisme europeu

2.1 Causes de l'imperialisme

• Econòmiques: inversió de capitals, nous mercats, abastament de matèries primeres.
• Polítiques: rutes comercials, prestigi, defensa d'interessos.
• Socials i ideològiques: missions catòliques, mística imperial, connotacions catòliques.
• Científiques: societats geogràfiques i viatges d'exploració.

2.2 Formes de dominació colonial

• Colònies: territoris amb població indígena sotmesa a la potència colonial.
• Dominis (Imperi britànic): sistema d'autogovern amb autonomia interna.
• Protectorats: territoris amb govern sobrià, però amb control militar i econòmic de la potència colonial.

2.3 Repartiment d'Àfrica

Primers passos

França i el Regne Unit van iniciar el procés colonitzador a l'Àfrica. França va ocupar Algèria (1830) i Tunísia (1881). Egipte es va convertir en protectorat anglès.

La Conferència de Berlín (1884-1885)

Acords per a l'ocupació del territori africà: llibertat de comerç, prohibició de l'esclavitud, reconeixement de l'Estat Lliure del Congo i principi de l'ocupació efectiva.

Conflictes imperialistes

Van sorgir conflictes per la formació d'imperis continus. A l'Àfrica austral es van enfrontar portuguesos, holandesos, alemanys i britànics. La guerra anglobòer (1899-1902) va ser un exemple d'aquests conflictes. Al nord d'Àfrica, la qüestió marroquina va generar tensions entre França i Alemanya.

2.4 Expansió imperial a l'Àsia

L'Imperi Rus

L'expansió russa a l'Àsia va ser política. Rússia va ocupar l'Àsia septentrional al segle XVII i es va dirigir cap al Turquestan a mitjan segle XIX. Amb el ferrocarril Transsiberià, la presència russa es va estendre fins a Manxúria.

L'Imperi Britànic

L'Índia va ser l'objectiu principal del colonialisme britànic. L'ocupació de Birmània i Malàisia va ser impulsada pel recel davant l'expansió francesa. El Regne Unit també va establir colònies a Oceania (Austràlia i Nova Zelanda).

L'Imperi Francès

La conquesta francesa d'Indoxina va començar amb l'ocupació del delta del Mekong. El 1887 es va constituir la Unió General d'Indoxina i el 1893 s'hi va incorporar Laos.

2.5 Conseqüències de l'imperialisme

Explotació econòmica

Els europeus van practicar "l'economia del pillatge". Es van apropiar de les terres i van desplaçar els indígenes. Les grans companyies van explotar les terres pel sistema de plantacions. El treball forçat i la ruïna de les activitats artesanes van augmentar la misèria. Es van construir ferrocarrils, carreteres, ports i cables telegràfics.

Societat colonial

La medicina europea va reduir la mortalitat. El creixement de la població i la urbanització van provocar fam i tensions socials. Les estructures socials van ser alterades per la creació de fronteres artificials. L'acció imperialista va impactar en les mentalitats, imposant la llengua i la cultura metropolitana, provocant l'aculturació.

3. L'imperialisme no europeu

3.1 L'expansionisme japonès

El Japó Meiji va créixer econòmicament i es va modernitzar. Les raons de l'imperialisme japonès van ser la pressió demogràfica, la cerca de mercats exteriors i la provisió de matèries primeres.

3.2 L'imperialisme nord-americà

Van prevaler les raons ideològiques i geopolítiques. La doctrina Monroe i la del "Destí Manifest" van exaltar el sentiment de superioritat nord-americà. Mahan defensava el domini estratègic del mar.