Riscos i beneficis de l'energia solar: canvi climàtic i atmosfera

Riscos i Beneficis de l'Energia Solar

L'Atmosfera i la Radiació Solar

L'atmosfera terrestre filtra la radiació solar. Els raigs X i els raigs Gamma, molt perillosos, es retenen a la part més externa de l'atmosfera. La llum ultraviolada, que pot causar greus cremades a la pell, és absorbida a uns 4 km d'altura a l'ozonosfera.

Deteriorament de l'Ozonosfera

L'ozonosfera rep aquest nom perquè hi abunda el gas ozó. L'ozó es forma a partir de l'oxigen de l'atmosfera i absorbeix la radiació ultraviolada que arriba del Sol. Alguns gasos (CFC), composts per clor, fluor i carboni, reaccionen químicament amb l'oxigen i interfereixen en la formació de l'ozó. La presència d'aquests gasos disminueix l'eficàcia del filtre atmosfèric, i la llum ultraviolada pot arribar a la superfície, fent perillosa l'exposició de la pell al sol. El forat de la capa d'ozó és una disminució de l'eficàcia de l'ozonosfera per filtrar la llum ultraviolada.

Acumulació de Calor i Canvi Climàtic

De dia, la llum del sol escalfa el sòl i els objectes acumulen calor. A la nit, el sòl, l'aigua i tots els objectes que han acumulat calor durant el dia, l'emeten en forma de radiació. Una part de la radiació travessa l'atmosfera i escapa a l'espai, cosa que permet que la Terra es refredi, mentre que una altra part queda retinguda; això impedeix un refredament excessiu i manté una temperatura adequada. El vapor d'aigua, el metà i el diòxid de carboni (CO2) absorbeixen una part de la radiació que normalment s'escaparia, cosa que provoca que l'atmosfera s'escalfi més del normal. Aquest escalfament global ha estat de més de mig grau al segle XX i s'estima que al segle XXI pujarà entre 1 i 4 graus més.

Dinàmica Atmosfèrica a Gran Escala

La meteorologia estudia i tracta de predir el comportament de l'atmosfera a un nivell de centenars de quilòmetres. Per fer aquestes prediccions, els meteoròlegs disposen de les fotografies enviades pels satèl·lits meteorològics amb dades sobre pressió atmosfèrica, temperatures i precipitacions que els proporcionen milers d'observatoris meteorològics arreu del món. Amb aquestes dades s'elaboren els mapes d'isòbares, que mostren les línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica i permeten fer previsions sobre vents, núvols i precipitacions.

Vents

Els vents són moviments de grans masses d'aire que es desplacen centenars o milers de quilòmetres. Es formen per la tendència de l'aire a moure's des de les zones de major pressió atmosfèrica (anticiclons) cap a les de menor pressió (borrasques). Els mapes d'isòbares permeten localitzar les borrasques i els anticiclons i conèixer la diferència de pressió entre ells. Unes isòbares molt juntes assenyalen que es produiran vents forts, mentre que les isòbares molt separades indiquen vents fluixos.

Núvols

L'aire que es desplaça en forma de vent es pot convertir en vapor d'aigua, que es condensa en forma de núvols. Això passa pels voltants de les borrasques, on l'aire ascendeix i es refreda. També es poden formar núvols si una massa d'aire amb humitat ascendeix en arribar a un relleu muntanyós. En aquest cas, els núvols es queden al vessant que s'enfronta al vent, ja que a l'altre costat l'aire descendeix de nou, es torna a escalfar i els núvols desapareixen. La boira es forma prop del sòl quan l'aire humit es refreda. Això passa quan el sòl ha perdut la calor.

Precipitacions

Les gotes d'aigua que formen els núvols són microscòpiques i pesen tan poc que l'agitació de l'aire és suficient per mantenir-les en suspensió i impedir que caiguin. Si la temperatura baixa molt, es condensa cada vegada més vapor i augmenta la mida de les gotes. Si, a més, les gotes s'uneixen, agafen prou pes per caure i aleshores es produeixen precipitacions en forma de pluja. Si la temperatura dels núvols està molt per sota dels 0ºC, el vapor d'aigua forma cristalls de gel que s'uneixen entre si i formen els flocs de neu. Els cumulonimbus són núvols amb corrents ascendents molt forts que arrosseguen cap amunt gotes d'aigua encara que siguin molt grans. Quan passa això, les gotes es congelen i originen esferes de gel que constitueixen el granís. De vegades, les boles de pedra comencen a caure però són arrossegades de nou cap amunt i augmenten la mida, formant la pedra.